Barcelona, 10 de febrer de 2022. El Gran Teatre del Liceu continua ampliant la base de dades que va fer pública el mes de gener de 2020 i habilita una nova etapa del Teatre que comprèn de l’any 1893 a l’any 1936. Des d’avui, els usuaris podran consultar centenars de fotografies, programes de mà i informació artística de les òperes, ballets i concerts del període que abraça des del llançament de les bombes Orsini (1893) fins a la temporada actual.
El context històric i artístic
El 7 de novembre de 1893 durant la funció inaugural de la temporada, durant el segon acte de Guillem Tell, l’anarquista Santiago Salvador llença dues bombes Orsini al pati de butaques, de les quals només n’esclatà una deixant 20 víctimes i un gran nombre de ferits.
L’activitat artística no es reprèn fins el 18 de gener de 1894 amb una sèrie de concerts dirigits pel mestre Antoni Nicolau. L’atemptat deixà un clima de por entre la burgesia, les llotges i les butaques trigarien en tornar-se a omplir amb normalitat.
A partir dels darrers decennis del segle XIX, es consolida la passió del públic per les veus mítiques amb el llegendari tenor Mario, Antonio Superchi, Francesco Tamagno, Marietta Alboni, Roberto Stagno, Julián Gayarre, Gemma Bellincioni, Hariclea Darclée, Rosina Storchio, Victor Maurel, Angelo Masini, Ramon Blanchart, Alessandro Bonci, Enrico Caruso, Titta Ruffo, entre molts d’altres. En aquest període debuten al Teatre alguns cantants catalans que adquiriran ressò internacional com Francesc Viñas, Josep Palet, Andreua Avel·lina Carrera, Carme Bonaplata, Josefina Huguet, Elvira de Hidalgo, Maria Barrientos, Graziella Pareto i Conxita Supervia.
Les condicions artístiques i arquitectòniques del Liceu el feien l’espai més adequat de la ciutat per a la representació de drames wagnerians i ja el 1899 s’estrena Die Walküre i Tristan und Isolde, obra que inaugurà la temporada 1899/1900 amb una gran acceptació del públic. La presència de Wagner al Liceu continuà sense defalliment durant les primeres dècades del segle XX i es materialitza en els Festivals Wagner (primavera 1910/11) i l’estrena de Parsifal, obra que fins al 1914 només es podia interpretar íntegrament a Bayreuth. Barcelona va voler ser la primera ciutat del món a portar-la a escena legalment i la programà pel 31 de desembre de 1913. Les òperes de wagnerianes estrenades en aquest període han restat en la programació del Liceu fins als nostres dies.
Durant els primers decennis del segle XX es popularitza l’òpera russa. El 1915 s’estrenà Boris Godonov de Mussorgski, títol que serà present en pràcticament totes les temporades. Txaikovski i Rimskij-Korsakov van ser també acollits amb èxit al Teatre, en especial La llegenda de la ciutat invisible de Kítej (1926), una de les obres més populars del repertori rus.
Durant el període d’entre guerres es consagren al Teatre una sèrie de cantants per les seves grans veus i la seva complicitat amb el públic. Entre els més estimats destaquen Mercè Capsir, Maria Gay, Maria Espinalt, Hipòlit Lázaro, Miguel Fleta, Feodor Chaliapin, Beniamino Gigli Aureliano Pertile, Riccardo Stracciari, Tito Schipa, Mattia Battistini, Giacomo Lauri-Volpi, John O’Sullivan, Lauritz Melchior, Fiodor Chaliapine i Pau Civil.
A partir de 1917 el ballet adquireix importància en la programació del Teatre amb la presència dels Ballets Russos de Sergei Diaghilev que comptava amb ballarins de fama internacional El cos de ball del Teatre també adquireix autonomia amb la presentació de coreografies pròpies.
Els concerts de quaresma van tenir un gran ressò des dels anys 20. El maig de 1923 l’Orquestra Pau Casals inicià la seva col·laboració amb el Liceu. Tant aquesta orquestra com la del Teatre han estat dirigides per mestres tant importants com Igor Stravinsky, Richard Strauss, Max von Schillings, Alexander von Zemlinsky, Manuel de Falla, Clemens Krauss, Ottorino Respighi, Alexander Glazunov o el mateix Pau Casals.
Durant els anys de la Generalitat republicana la programació artística aposta per afavorir la presència d’autors catalans amb algunes reposicions com Gal·la Placídia de Pahissa o estrenes com Neró i Acté de Joan Manén, Maria del Carmen d’Enric Granados, El estudiante de Salamanca de Joan Gaig o El monjo negre de Joaquim Cassadó.
Fins a la celebració del 175è aniversari del Liceu l’abril de 2022, s’aniran obrint gradualment la resta de temporades per trams fins a publicar tot el llegat artístic i cultural del Teatre des de la seva inauguració l’any 1847, uns trams que coincideixen amb les etapes clau en la història del Gran Teatre del Liceu (en negreta estan marcades les etapes obertes):
1999-2020. El Liceu després de la reobertura i fins avui.
1994-1999. Mentre el Liceu estava en procés de reconstrucció.
1981-1994. Des de la creació del Consorci del Liceu fins a l’incendi.
1939-1981. Des de la fi de la Guerra Civil fins a la mort de l’últim empresari, Joan Antoni Pàmias.
1936-1939. Durant la Guerra Civil.
1893-1936. Després de la bomba Orsini i fins a l’inici de la Guerra Civil.
1862-1893. Des de la inauguració del segon edifici fins a la bomba Orsini.
1847-1861. Des de la inauguració del Liceu fins el primer incendi.
Els Annals són fruit de la investigació d’en Jaume Tribó, mestre apuntador del Teatre des del 1975, que ha treballat conjuntament amb l’Arxiu de la Fundació del Gran Teatre del Liceu per fer pública la història artística del coliseu barcelonès.
Amb el suport del Departament de Cultura: 