• La nit de Sant Joan és un ballet inèdit amb música de Robert Gerhard, argument de Ventura Gassol i escenografia de Joan Junyer. L’obra, composada per representar-se a Barcelona entre 1936 i 1939, no es va estrenar a causa de la Guerra Civil
• Vuitanta anys més tard de la seva creació, el Liceu, amb coproducció amb la Fundación Juan March, recuperen aquesta obra amb un espectacle de dansa signat pel reconegut coreògraf Antonio Ruz, obert a tots el públics i edats
• Aquesta producció presenta la versió original per a piano del propi Gerhard, partitura que serà interpretada per Miguel Baselga
• L’acció de l’obra se situa a la nit mística de la revetlla de Sant Joan que se celebra al Pirineu. Una dansa de torxes engendra l’erotisme de les parelles, que s’uneixen íntimament, i conclou amb la celebració d’un casament a l’alba
• Després d’estrenar-se el passat juny a la Fundación Juan March, la producció es podrà veure per primera vegada a Barcelona del 8 al 10 d’octubre. El diumenge 10 d’octubre a les 11h, el Liceu programa una funció familiar del mateix espectacle, una oportunitat única per gaudir d’una proposta de dansa onírica amb els més petits
• La nit de Sant Joan té el suport de la Fundació Banc Sabadell

Barcelona, 6 d’octubre de 2021. El Gran Teatre del Liceu presenta el proper 8 d’octubre al Foyer la producció La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone), ballet amb música de Robert Gerhard (1896-1970), escenografia de Joan Junyer i argument de Ventura Gassol que va quedar inèdit el 1939 pels avatars de la Guerra Civil. L'obra s'havia creat fruit del furor per la dansa de principis de segle XX, amb el rerefons de la imatge europea d'una Espanya exòtica i de l'arrasador èxit que Falla havia conquistat en aquest àmbit. L'exili de tots els creadors que van participar en la seva gestació va provocar l'oblit d'aquesta extraordinària composició. Més de vuitanta anys després de la seva creació, el Liceu, en coproducció amb la Fundación Juan March, recupera aquest ballet. Un dels esbossos originals de l'escenografia de Junyer ha estat reproduït, els seus figurins han evocat el disseny del vestuari i una nova coreografia d'Antonio Ruz reemplaça l'original de Léonide Massine, de la qual no es conserva cap apunt. Inspirada en la nit mítica de la festivitat de Sant Joan i en les celebracions de foc del Pirineu català, una música moderna d'aire popular i ritmes frenètics descriu danses de torxes, la desfilada de figures màgiques i els moviments eròtics de parelles que, en íntima unió, acaben en casament a l'alba. Per a aquest projecte, la Fundación Juan March i el Gran Teatre de Liceu han comptat amb la col·laboració del ballarí i coreògraf Antonio Ruz, que, en el text que escriu per a les notes al programa de la producció, destaca, entre els motius que l'han portat a acceptar l'encàrrec "el fet que sigui un projecte de recuperació de repertori oblidat, les conjuntures històriques desfavorables perquè la seva estrena mai es portés a terme, la constel·lació de grans artistes que el componen i el context dels Ballets Russes de Monte-Carlo i el ballarí i coreògraf Léonide Massine de tall modernista, que beu de ritus i danses populars, com en alguns ballets de Stravinsky”. La interpretació musical va a càrrec del pianista Miguel Baselga, qui parteix de la versió original per a piano de Gerhard. Els decorats són reproduccions dels esbossos originals realitzats per Joan Junyer, qui també va realitzar figurins, que va conservar i va arribar a exposar a la mostra Art in Progress del Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. La il·luminació va a càrrec d'Olga Garcia i el vestuari, basat en els figurins originals, els signa Rosa García Andújar.

Espectacle per a tots els públics

Després d’estrenar-se el passat juny a la Fundación Juan March, la producció es podrà veure per primera vegada a Barcelona del 8 al 10 d’octubre. El diumenge 10 d’octubre a les 11h, el Liceu programa una funció familiar del mateix espectacle, una oportunitat única pels més petits per gaudir d’una proposta de dansa onírica i màgica.

Argument

Basat en el guió de Ventura Gassol, l’argument de La nit de Sant Joan se situa a Isil, una petita localitat del Pirineu lleidatà propera a la frontera amb França. Coincidint amb el solstici d’estiu i la festivitat de Sant Joan, la vila acull les Falles d’Isil, cerimònia de culte al foc i al seu sentit purificador d’origen ancestral.

El primer quadre del ballet (titulat “Els focs”) comença la vigília de Sant Joan. Tot coincidint amb el crepuscle, els vilatans observen com els joves del poble, coneguts com fallaires, baixen per la muntanya (La multitud). Amb les torxes a la mà, els joves entren al poble en processó acompanyats de nans i diables (Processó - Dansa dels nans) fins que arriben a la plaça amb una dansa embriagadora en la qual tothom participa (Melé: la multitud balla amb els nans). Les majorales, encarregades d’organitzar la festa, els donen la benvinguda (Dansa de les majorales). Aleshores comença una competició entre els joves, que van llançant grans troncs en flames a la foguera, al bell mig de la plaça (Els portadors de torxes). Beates i majorales premien el guanyador amb un ram d’alfàbrega, la planta de l’amor, i ofereixen a tothom una copa de vi, que es beu tot seguint un ritual antic (Dansa del vencedor i Galanteria). Mentre s’obren les portes de l’església, toquen les campanes i surt un seguici format per nans i autoritats que contemplen una frenètica dansa de foc protagonitzada pels diables al voltant de la foguera (Dansa dels fallaires). Amb tots els habitants de la vila embriagats, aquest ritual dona el tret de sortida a les festes de la nit de Sant Joan.

En el segon quadre (“Eros”), l’encanteri de foc i el misteri de la nit extasien la multitud, la qual abandona la plaça en silenci (Nocturn). Els joves amants, seduïts per l’amor, s’endinsen per parelles en un bosc boirós ple d’éssers fantàstics (Dansa de la seducció). L’entremaliat Cupido entra en acció (Aparició de Cupido) i la sensualitat s’apodera de la parella d’amants, que cau en un somni profund. Els follets, els druides i les nimfes que poblen el bosc festegen els enamorats adormits i creen una singular confusió entre el món màgic i la realitat, augmentada per la penombra misteriosa de la nit (Dansa dels esperits - Les nimfes - Els follets). Amb els primers raigs de sol, els ancians severs i els notaris desperten les parelles del plàcid somni de l’amor, abans de ser arrossegades fins al poble (Els ancians amb els fanals). Al final de la processó es pot veure Cupido, que somriu amb ironia satisfet per l’èxit de la seva acció (Les parelles i els ancians).

L’últim quadre (“Les noces”) comença amb l’alba en despuntar el nou dia. Un sol matinal il·lumina la plaça del poble i mostra un ambient de festa. Les portes de l’església s’obren i donen pas al seguici nupcial amb diables, nans, nuvis, ancians, notaris i autoritats. Comença el Fandanguet dels nuvis, mentre a la rosassa de l’església s’hi pot veure Cupido. Quan la dansa s’acaba, Cupido s’adona que es tracta de les mateixes parelles sorpreses al bosc la nit anterior pels ancians i els notaris, i esclata a riure. El poble sembla que es desperta d’un somni i comprèn tot allò que conté l’halo màgic de la nit de Sant Joan. Amarats d’aquest impuls vital i infosos per l’alegria de l’amor, tothom balla una sardana triomfal (Sardana i Coda) que posa final al ballet.

Antonio Ruz

Coreògraf i ballarí, és un dels creadors més destacats de la dansa al nostre país. Entre els mencions i guardons que dibuixen la seva trajectòria, figuren el Premi Nacional de Dansa en la categoria de Creació 2018 i el Premi Ull Crític de dansa 2013. Des de 2018 és membre de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya. La companyia que porta el seu nom va ser creada el 2009 i té com a objectiu la recerca, la cerca en el camp del moviment i la col·laboració amb artistes d'altres disciplines com les arts plàstiques, la música antiga i la contemporània. Ha presentat els seus treballs a Espanya, Europa, Àfrica i Amèrica del Sud. Entre les seves produccions destaquen les premiades No Drama, Ignot, Ull, Allibera Em! , Vaivé, À l’espagnole, Esbarjo.02 i Double Bach, així com les seves creacions d’Electra per al Ballet Nacional d'Espanya i In Paradisum per a la Companyia Nacional de Dansa.

Exposició 'Tot escoltant Gerhard'

Amb motiu de la representació de La nit de Sant Joan, el Liceu inaugura el proper dos d’octubre l’exposició Tot escoltant Gerhard comissariada per Oriol Pérez i Treviño, i que es podrà veure fins el 13 d’octubre al Foyer del Teatre. L'exposició, impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu de la commemoració dels 50 anys de la mort (2020) i el 125è aniversari de l'aniversari (2021) del compositor Robert Gerhard (1896-1970), vol aproximar-se al compositor català més polifacètic (pianista, compositor, pedagog, promotor, musicòleg, intel·lectual), una de les figures més importants de la música catalana, hispànica i europea del segle XX. Un dels objectius d'aquesta exposició és enfortir i posicionar el nom i la figura de Robert Gerhard en l'imaginari cultural català i europeu en un triple vessant: l'home, el músic i l'intel·lectual.

L’exposició Tot escoltant Gerhard es fonamenta i es construeix en base a tres grans eixos gerhardians: biografia, obra i personalitat intel·lectual del compositor vallenc. Concebuda més com a exposició de difusió, i no tant com a exposició de tesi i recerca musicològiques, Tot escoltant Gerhard es proposa, en primer lloc, donar la possibilitat d’escoltar la  música de Gerhard. I d’aquí l’elecció del seu títol. És per això que una part important de la construcció d’aquesta exposició es basa en la invitació a què el visitant pugui escoltar un seguit d’obres musicals ja no només de l’extens catàleg de la seva obra sinó també d’altres contexts i personalitats relacionats amb la seva música i/o la seva vida.

Aquesta espai d’audició es relaciona, òbviament, amb unes informacions que desglossen la biografia i carrera compositiva des dels seus inicis (El Valls natal 1896-1913) fins als darrers anys (Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Cambridge). Aquestes informacions, sintètiques, nítides i directes, distribuïdes a partir de trenta plafons, situats al llarg de l’exposició, no només incorporen texts sinó també fotografies, materials visuals i altres elements.

En paral·lel, en alguns dels plafons, s’incorporen també algunes cites, majoritàriament del propi Robert Gerhard, per tal de què el visitant pugui disposar d’una eina conceptual que li faciliti la integració de l’experiència expositiva que li estem oferint en la seva comesa de què es tracta de dos elements.

Després de passar per Biblioteca de Catalunya, Brussel·les, Institut d'Estudis Vallencs, Museu de Cervera, Breda, la mostra arriba ara al Liceu per després viatjar altres localitats com Vilanova i la Geltrú o Vic.

Documental 'Arderán las cimas'

A propòsit d'aquesta coproducció, la Fundación Juan March i 93 Metros han produït el videoassaig Arderán las cimas que es pot veure a FILMIN i Canal March des del passat 1 d'octubre. Al documental, es recorre el camí de Gerhard i Gassol, qui van viatjar a les festes de Berga al costat de Léonide Massine, gerent dels Ballets Russos, per inspirar-se en les seves celebracions del solstici per a la creació d'un ballet que beu de les tradicions catalanes. Al documental, escenes del ballet i dels seus assajos s'entremesclen amb enregistraments de la festa de les Falles d'Isil, poble on se situa l'argument de l'obra de Gassol. La narració visual mostra així de forma poderosa les connexions entre l'obra original de Gerhard i Gassol i la festa que la va inspirar. El títol de l'documental, deu el seu nom a quatre versos sobre l'amor del poeta Joan Maragall inclosos per Gassol en un dels res guions del ballet que es conserven -que es complementa amb els apunts de Gerhard i Junyer-. L'amor és el tema principal del ballet i l’argument s'inspira en la nit de Sant Joan i en les celebracions del foc en què les danses de torxes, la desfilada de figures màgiques i els moviments eròtics de parelles acaben en casament a l'alba.

El videoassaig, dirigit per Adriano Morán i Guillermo Nagore, compta amb la intervenció del coreògraf Antonio Ruz, el pianista Miguel Baselga i Miguel Ángel Marín, director del programa de Música de la Fundación Juan March. La música original, disseny sonor i direcció d'art va a càrrec de Javi Álvarez.

La nit de Sant Joan compta amb el suport de: