El personatge principal de Pikovaia dama, Hermann, ha de cantar en els tres actes —i en les set escenes— en els quals es divideix l’òpera, i això significa que està sobre l’escenari durant gairebé tres hores. Hermann implica un risc per a qualsevol tenor spinto, perquè no sols exigeix un alt nivell d’interpretació actoral, sinó sortejar amb tècnica i poder tots els reptes als quals li exposa una partitura repleta d’aguts que exigeixen lluentor, entrades abruptes, frasejos llargs i diàlegs intensos amb la resta de personatges, sobretot Lisa, una altra figura que requereix una soprano dramàtica amb experiència. En aquest aspecte, el repartiment d’aquestes representacions està àmpliament cobert amb dos Hermann d’alta categoria: l’àzeri Yusif Eyvazov i el georgià George Oniani; i dues Lisa insuperables en mans de la cada vegada més puixant soprano armènia Lianna Haroutounian i la soprano russa Irina Churilova, cantant habitual del Teatre Mariinsky de Sant Petersburg.
Acompanyant els dos protagonistes, hi ha també dos personatges amb moments destacats i decisius: la comtessa, un paper reservat per a mezzosopranos al final de la seva carrera —que s’alternaran Elena Zaremba i Larissa Diadkova, que prolonga una mica més el moment de la seva retirada, que havia anunciat el 2020—, i el príncep Ieletski, que requereix un baríton amb fraseig dolç i capacitat per escalar cap a alguns aguts imponents, i que defensaran Rodion Pogossov i Andrey Zhilikhovsky. Pikovaia dama requereix també nombrosos papers secundaris, un cor i fins i tot un conjunt de ballet clàssic, que actua en el segon acte representant una coreografia de Nadejda L. Loujine, inspirada en el ballet d’estil del segle XVIII a partir de la proposta original que va dissenyar Màrius Petipà en l’estrena de l’òpera el 1890. Un enorme desplegament de talent i força que garantirà un acompliment perfecte d’una obra altament exigent, comandada per la batuta del perfeccionista Dmitri Jurowski.