Nascuda l’any 1985 a São Paulo, Flávia Junqueira va entrar amb força en el panorama internacional per la frescor dels seus plantejaments. Junqueira ens introdueix en escenes on es combinen allò real i allò fictici, allò físic i allò al·legòric, el present i el passat, l’adult i el nen; on la història es converteix en memòria. És creadora de paisatges imaginaris capritxosos i festius, en els quals ens submergim en l’escenari llunyà de la cultura nacional, sentint el pes de la història, escoltant el silenci del passat. En les seves obres, els globus són els intèrprets que pugen a l’escenari, sigui com sigui el teatre, ja sigui el carrer o el cel. 

Flávia Junqueira construeix un treball que investiga sobre aspectes vinculats a la representació i els seus vincles amb la història. Tot i que són extremadament pictòriques, les seves fotografies tenen un interès molt més escultòric. En ocupar llocs històrics amb globus, es creen delicades celebracions de la impermanència. Junqueira dona vida a aquests llocs buscant una escenografia espacial, encara que aparentment lúdica; l’artista construeix una crítica a la (dis)funcionalitat dels sistemes artístics, arquitectònics i polítics a través de la seva delicada metàfora. Un paisatge transitori que representa un salt al buit, una reflexió sobre la superficialitat dels temps actuals i un estímul que tot passa. 

De què s’està fugint? 
D’una forma de vida melancòlica i ansiosa, que va ser engendrada per la concepció moderna del temps lineal i evolutiu. Crec que aquest ideal de progrés ens allunya de l’aquí i l’ara de l’existència, condició per a una vida alegre i lúdica. 
 
Citi un exemple del salt al buit que la societat ha de donar en els pròxims anys. 
Necessitem desprendre’ns de les promeses de la modernitat que, per descomptat, no es compliran. La nostra fe en aquest model de desenvolupament té serioses implicacions que, a més de subjectives i existencials, són econòmiques, polítiques i ecològiques. 
 
Quina obra d’art representa millor el salt al buit? 
Penso en els tobogans de Carsten Höller, que no sols representen el salt al buit, sinó que també ens desafien a “saltar”. Amb la seva obra, Höller ens recorda que som un cos i que l’art pot ser un espai privilegiat perquè exercitem altres perspectives cap al món. 

INSTAL·LACIÓ
13 d’octubre de 2022 – horaris per determinar
Sala 

EXPOSICIÓ
Del 26 d’octubre al 13 de novembre de 2022
Saló dels Miralls