Totes les noticies

Jaume Plensa s'instal·la al Liceu

Víctor Garcia de Gomar, Valentí Oviedo, Jaume Plensa, Salvador Alemany i Carles Durán.

  • Jaume Plensa i el seu univers creatiu residiran al Liceu la temporada que ve amb dos significatius projectes: Constel·lacions i la nova producció del Macbeth de Verdi
  • En el marc del 175è aniversari, el Liceu encarrega a Plensa (artista convidat del Teatre la temporada 22-23) una obra d’art que incorpori unes portes al vestíbul del Gran Teatre del Liceu. Aquest serà un nou element arquitectònic de gran valor artístic, que alhora conformarà un element patrimonial a la Rambla
  • L’estrena mundial de Macbeth de Verdi amb la posada en escena de Jaume Plensa és l’esperada nova producció del Liceu per a la temporada 22/23. Una creació on s’expressen els grans temes de reflexió de l’artista des de les expectatives truncades de la modernitat i un art entès com un espai per fer-se preguntes
  • Constel·lacions, títol de la peça que s’instal·larà al vestíbul, està conformada per tres cledes calades situades en les tres arcades de l’entrada principal del Teatre. L’obra s’integra sense afectar cap altre element pretèrit incorporat amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada el 2019
  • El tret principal de Constel·lacions són unes lletres estampades en planxa d’acer inoxidable extretes de diferents alfabets formant així unes portes que volen ser un homenatge a la diversitat cultural i una invitació a tothom a entrar-hi
  • La poderosa presència estètica i ritual de Plensa també es podrà copsar a Macbeth, on l’artista posarà en moviment tot el seu univers iconogràfic: l’escenari ideal per a aquest drama fosc, teatral i ple d’energia que estarà magistralment dirigit pel mestre Josep Pons
  • Les portes del Liceu (Constel·lacions) tenen la decidida col·laboració de la Fundación ACS i també compten el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya dins del programa PO FEDER 2014-2020 d'operacions en l'àmbit d'equipaments d'arts escèniques i musicals
  • Macbeth té el suport de Grupo Santander

Víctor Garcia de Gomar i Jaume Plensa.

Barcelona, 9 de maig de 2022. Jaume Plensa, artista resident del Liceu la temporada 22/23, s’instal·la al Gran Teatre del Liceu amb dos destacats projectes que posen el valor el seu univers creatiu i el seu llenguatge expressiu. El Liceu convida a un dels artistes més reconeguts internacionalment a realitzar una intervenció artística que incorpori unes portes al vestíbul del Teatre (Constel·lacions) i a ocupar el Macbeth de Verdi amb una nova producció que s’estrenarà mundialment al Liceu el febrer del 2023. El Liceu, en el seu rumb envers la col·laboració amb artistes plàstics, fa un pas més per a consolidar-se com una institució cultural que té l’òpera com a eix principal vertebrador però que també inclou totes les arts. Ambos projectes s’han presentat avui dia 9 de maig en una roda de premsa encapçalada per Salvador Alemany, president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, l’artista barceloní Jaume Plensa i Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu.

Constel·lacions, portes que conviden a entrar

En el marc del 175è aniversari, el Liceu encarrega a Plensa una obra d’art que contempla unes portes a les tres arcades de l’entrada principal del Gran Teatre: un nou element arquitectònic de gran valor artístic que alhora conformarà un element patrimonial a la Rambla. En paraules del president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, aquestes portes “són un regal per a la ciutat perquè ennobleixen la Rambla i el Teatre. Afegeix que “aquesta obra d’art construïda en motiu del 175è aniversari del Liceu formarà part d’un record perenne del moment que estem vivint ple d’il·lusió”. 

L’estructura de l’obra són tres cledes calades situades en les tres arcades de l’entrada principal del teatre a La Rambla, construïdes amb tres plafons de planxa de sis mil·límetres de gruix que inclouen lletres de diferents alfabets d’acer inoxidable. El joc d’alfabets és un dels trets diferencials en l’obra de l’autor: “La diferència de forma entre els alfabets és d’una bellesa única i és una metàfora de la diversitat. Un alfabet expressa bé la manera de ser de cada cultura. La resumeix i en forma el retrat més precís” afirmava l’artista en una entrevista amb la periodista Leonie Schilling. En aquest sentit, l’obra vol ser un homenatge a la diversitat, en paraules de l’artista “un cant a l’esperança de la globalitat positiva. No és la uniformització dels abecedaris, sinó la bellesa de veure cultures molt diverses barrejades però mantenint la seva identitat”. El director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, afegeix que aquesta mostra de l’artista “s’erigeix com una escriptura feta escultura, una gramàtica de les emocions. Un cop hom traspassa les portes, l’únic llenguatge que hi troba és el de la música i l’art: un alfabet universal”.  

Constel·lacions, projecte de Jaume Plensa per al vestíbul del Gran Teatre del Liceu.

Pel que fa al material seleccionat (acer), aquest connecta amb la tradició mediterrània caracteritzat per emprar en instal·lacions espacials materials habituals i quotidians com la terra, vidres, el ferro, fusta, fang, ceràmica, etc. Composant un diàleg amb l’obra de Miró (Mosaic del Pla de l’Os), situada a pocs metres del Teatre de la Rambla, s’estableix així una unió simbòlica i física de dos artistes catalans reconeguts arreu del món. 

Quant als detalls tècnics, aquestes portes pesen al voltant 500 quilograms cada una d’elles i basculen sobre d’un eix que s’encasta a l’arrencada de l’arc just per sobre del capitell de les pilastres. La convexitat de les portes no supera el pla exterior de les pilastres i fa que el pas mínim sota de la cleda oberta sigui d’uns 3 m d’alçada.

Projecte Constel·lacions de Jaume Plensa per al vestíbul del Gran Teatre del Liceu.

Una de les característiques de l’estructura és que les portes no s’obren lateralment, sinó que tenen un moviment d’obertura de baix cap a dalt. D’aquesta manera, a més de l’escultura física, també es busca un joc de diàlegs amb espais, reflexes i visions òptiques de llums i ombres. Així doncs, tots aquells que trepitgin el terra de la Rambla podran caminar per aquesta catifa d’ombres de la pròpia reixa. L’obra s’integra sense afectar cap altre element pretèrit incorporat amb anterioritat a la façana d’Oriol Mestres de 1874 i recuperada el 2019.

Constel·lacions, projecte de Jaume Plensa per al vestíbul del Gran Teatre del Liceu.

En els darrers anys el Teatre del Liceu ha completat les restauracions dels elements originals que durant la reconstrucció de 1999 no es varen poder dur a terme. L’estiu de 2017 es va restaurar el vestíbul, l’escalinata i el Saló dels Miralls. L’estiu de 2019 es va recuperar la façana històrica d’Oriol Mestres de 1874, es va restaurar els quatre vitralls wagnerians d’Oleguer Junyent de 1904 i l’estiu del 2021 es va dur a terme la restauració de la marquesina d’entrada. Com a colofó d’aquest procés de rehabilitació que el Teatre ha realitzat en els darrers anys, l’artista resident Jaume Plensa executarà la instal·lació de Constel·lacions. La proposta té el patrocini de la Fundación ACS i també compta amb el finançament dels fons europeus PO-FEDER.

Macbeth, un univers poètic

Per a Jaume Plensa, ocupar el Macbeth de Verdi-Shakespeare ha estat des de sempre un somni. El Liceu convida ara aquest artista català universal a ocupar el Macbeth de Verdi, una original cerimònia estètica on posarà en moviment la seva creació escultòrica i plàstica, dirigida musicalment pel mestre Josep Pons.

Aquesta nova proposta de l’obra verdiana juga amb la tradició i les referències clàssiques, tot experimentant amb intuïcions per fer una aportació poètica i espiritual. Una creació on s’expressen els grans temes de reflexió de l’artista des de les expectatives truncades de la modernitat, un art entès com un espai per fer-se preguntes i posar en dubte les coses establertes.

Una de les frases més fascinants de tota l’obra —“Sleep no more”— ens explica que, amb l’assassinat, Macbeth no només ha matat algú, sinó que també ha acabat amb la possibilitat de dormir tranquil la resta de la seva vida. Aquestes paraules van marcar profundament a l’artista, i en aquest sentit, la primera escultura amb text que va realitzar va ser una peça en ferro colat amb aquest fragment de Macbeth.