• María Pagés, Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2022, i El Arbi El Harti fan una revisió de l’obra coreogràfica Yo, Carmen i creen expressament per al Liceu l’espectacle De Scheherazade a Yo, Carmen que es podrà veure del 27 de maig al 3 de juny
• En una coproducció conjunta entre María Pagés, l’Abu Dhabi Festival i Gran Teatre del Liceu, la proposta vol aprofundir en la realitat polièdrica de la quotidianitat de les dones. Una reflexió coreogràfica que busca la descodificació dels estereotips creats, posant sobre l’escenari una dona lliure i sense pors ni convencionalismes
• Des del punt de vista de la dramatúrgia, María Pagés i El Arbi El Harti expliquen una aventura genuïnament femenina en 11 quadres, 10 nits i una matinada. Les coreografies, amb 11 bailaores i 7 músics en directe, recullen el moviment físic i emocional de dones plurals, amb una singularitat forta, que simbolitzen la diversitat del gènere que representen
• A De Scheherazade a Yo, Carmen, María Pagés i El Arbi El Harti exploren la tradició flamenca i d’ella extreuen un potent paradigma musical original. En la composició, hi ha col·laborat músics flamencs i clàssics
• La música de De Scheherazade a Yo, Carmen recorre un diàleg sincrètic entre la música clàssica i flamenca, interpretada per un quartet de corda i percussió, acompanyat per dues veus flamenques
• Fundación Loewe patrocina el Cercle de la Dansa

Barcelona, 25 de maig de 2022. Del 27 de maig al 3 de juny arriba al Gran Teatre del Liceu, l’esperat espectacle de flamenc contemporani De Scheherazade a Yo, Carmen que es va haver de posposar degut a la pandèmia. María Pagés, Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2022, i El Arbi El Harti fan una revisió de l’obra coreogràfica Yo, Carmen i creen expressament per al Liceu l’espectacle De Scheherazade a Yo, Carmen que es podrà veure del 27 de maig al 3 de juny. En una coproducció conjunta entre Maria Pagés, l’Abu Dhabi Festival i Gran Teatre del Liceu, la proposta vol aprofundir en la realitat polièdrica de la quotidianitat de les dones. Una reflexió coreogràfica que busca la descodificació dels estereotips creats, posant sobre l’escenari una dona lliure i sense pors ni convencionalismes.

Els voluptuosos personatges de la Scheherezade i la Carmen serveixen de base per desfer els estereotips mantinguts al llarg dels segles per tal de silenciar l’essència de les dones. En aquesta reflexió coreogràfica, segons María Pagés i El Arbi El Harti, “es busca confrontar el mite amb la realitat, despullar-lo dels seus artificis i posar sobre l’escenari una dona més real. Més intrahistòrica”. També explora el desig com una responsabilitat ètica, reivindicant la vida, el plaer, l’autonomia, la llibertat i la felicitat com a drets fonamentals de qualsevol ésser humà.

Amb el títol De Scheherazade a Yo, Carmen s’aspira a transcendir els mites i a identificar-se amb la Carmen d’A Burlesque on Carmen de Chaplin i la seva mirada tendra i humanista. Des del punt de vista de la dramatúrgia, María Pagés i El Arbi El Harti expliquen una aventura genuïnament femenina en deu quadres, en els quals la dona obre la seva emoció i intel·ligència, com si es tractés d’un ventall. En una narració potent, a través de solos i coreografies corals perfectament teixides i interpretades per 11 bailaroas, aquestes expressen el seu coneixement i les seves contradiccions, els seus amors i desamors, la força i la fragilitat, la inseguretat i les insatisfaccions, la soledat, la sensualitat, la igualtat encara no assolida, la maternitat. La veu femenina reflexiona sobre la rebel·lia davant del maltractament femení, les dependències com a conseqüència d’un sotmetiment ancestral respecte dels cànons socials, les tradicions, les religions o les noves creences, com ara la moda, la publicitat o la llibertat mateixa.

En el programa de mà, el periodista Omar Khan exposa que “l’espectacle està dissenyat com un viatge. L’escenari es converteix en un desert que, dominat per una simbòlica duna, és travessat per aquestes dones des que es pon el sol fins que comença el dia. Una jornada completa que pot ser una nit, un cicle, una vida o simplement el temps que guanya cada dona emancipada i empoderada en la nostra societat.”

Les coreografies recullen el moviment físic i emocional de dones plurals, amb una singularitat forta, que simbolitzen la diversitat del gènere que representen, més enllà de les diferències, tant físiques con ètiques, religioses, culturals o estètiques. Dones que ballen al ritme d’un principi d’harmonia, mesura i simetria, que després trenquen i recomponen, recollint, així, a través dels seus cossos i moviments, el cos i el moviment de la vida.

A De Scheherazade a Yo, Carmen, María Pagés i El Arbi El Harti exploren la tradició flamenca i d’ella extreuen un potent paradigma musical original. En la composició, hi ha col·laborat músics flamencs i clàssics. La música de De Scheherazade a Yo, Carmen recorre el diàleg entre la música clàssica, popular i flamenca, interpretada per un quartet de corda i percussió, acompanyat per dues veus flamenques.

En coproducció amb:

Fundación Loewe patrocina el Cercle de la Dansa: