AVÍS
Per incompatibilitats amb la dificultat de la producció i les dates tancades amb part de l'equip i solistes de La flauta màgica, ens hem vist obligats a canviar la producció anunciada prèviament.
La icònica producció de David McVicar per explicar una història d’amor perdurable
Conte infantil per a alguns, profunda meditació sobre la vida i la mort per a uns altres, la darrera òpera de Mozart és una obra referencial, però també l’espai on el compositor va expressar les seves profundes creences espirituals. Així, en l’obra reuneix les principals preocupacions de la Il·lustració i del segle XVIII: educació, moral, religió, cultura, natura...
Si hi ha una producció que ha marcat una generació d’espectadors europeus, aquesta és sens dubte la del director David McVicar. Amb la seva espectacularitat ens transporta a un món fantàstic d’animals dansaires, màquines voladores i cels estrellats. Un escenari fascinant per acollir, amb comicitat i severitat, la fantàstica història de recerca del príncep Tamino i la seva estimada Pamina, amb dos poders antagònics en tensió: Sarastro (llum i veritat) i la Reina de la Nit (foscor i engany), i mostrar els enigmes d’una partitura que conté l’univers sencer.
Èxit instantani des de la seva estrena, en el centre d’aquest conte encisador hi ha un paradís profanat de saviesa, coneixement, constància d’uns valors universals i virtut que necessita ser reequilibrat.
La presència de Gustavo Dudamel, en l’esperat debut d’aquest títol, subratllarà una obra plena de binomis en contradicció: dia/nit, mascle/femella, racionalitat/superstició o emoció/lògica, i ens endinsarà en els detalls infinits d’aquesta colossal partitura calidoscòpica, transformant aquestes sessions en històriques. En aquesta ocasió, el gran solo final representa el triomf de la veritat sobre l’abús
PARADÍS: saviesa, coneixements i valors
Amb la col·laboració de:
Die Zauberflöte
Singspiel en dos actes.
Llibret d’Emmanuel Schikaneder.
Estrena absoluta: 30/09/1791: Theater auf der Wieden.
Estrena a Barcelona: 15/01/1925 al Gran Teatre del Liceu.
Darrera representació al Liceu: 28/04/2012.
Total de representacions al Liceu: 75.
- Durada total aproximada 2h 50m
Fitxa artística
- Direcció d'escena
- David McVicar
- Repositor
- Angelo Smimmo
- Directora assistent
- Ruth Knight
- Director assistent
- Leo Castaldi
- Escenografia i vestuari
- John Macfarlane
- Il·luminador
- Paule Constable
- Moviment
- Leah Hausman
- Reposició de moviment
- Angelo Smimmo
- Producció
- Royal Opera House
- Cor del Gran Teatre del Liceu (Pablo Assante, director)
- Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
- Director
- Gustavo Dudamel
- Director
- Paolo Bortolameolli (27/06 i 1/07)
Repartiment
| Sarastro | Stephen Milling | 20,22,26,28 de juny i 1 de juliol |
|---|
| John Relyea | 21,25,27,30 de juny i 2 de juliol |
|---|
| Tamino | Javier Camarena | 20,22,26,28 de juny i 1 de juliol |
|---|
| Julien Behr | 21,25,27,30 de juny i 2 de juliol |
|---|
| Orador | Matthias Goerne | |
|---|
| Sacerdot / home d’armes 1 | Albert Casals | |
|---|
| Sacerdot / home d’armes 2 | David Lagares | |
|---|
| Reina de la Nit | Kathryn Lewek | 20,22,26,28 de juny i 1 de juliol |
|---|
| Sara Blanch | 21,25,27,30 de juny i 2 de juliol |
|---|
| Pamina | Lucy Crowe | 20,22,26,28 de juny i 1 de juliol |
|---|
| Núria Rial | 21,25,27,30 de juny i 2 de juliol |
|---|
| Primera dama | Berna Perles | |
|---|
| Segona dama | Gemma Coma-Alabert | |
|---|
| Tercera dama | Marta Infante | |
|---|
| Papagena | Serena Sáenz | |
|---|
| Papageno | Thomas Oliemans | 20,22,26,28 de juny i 1 de juliol |
|---|
| Joan Martín-Royo | 21,25,27,30 de juny i 2 de juliol |
|---|
| Monostatos | Roger Padullés | |
|---|
Comunicat
- Degut a motius d’agenda, Gustavo Dudamel no dirigirà les funcions del 27 de juny i 1 de juliol de Die Zauberflöte (La flauta màgica). El seu mestre assistent i director associat a l’orquestra de la Filharmònica de Los Ángeles, Paolo Bortolameolli, agafa la batuta durant aquests dos dies.