L'apoteosi de l’òpera bufa

“Haha… Prender moglie...? Perdonate la sorpresa!”

Don Pasquale, un home vellard i decadent que viu un autèntic malson, decideix prendre per esposa Norina amb l’objectiu d’anul·lar els plans del seu nebot Ernesto. Ernesto, però, amb l’ajuda del doctor Malatesta, es compromet a atrapar Don Pasquale a la seva pròpia trampa, encarregant el paper de núvia a Norina, la seva promesa. Primer dòcil i després absolutament intractable, Norina sobresurt en el joc de les falses aparences.

El xoc entre dues generacions aviva la comèdia alhora que també produeix una corrent subterrània de nostàlgia. Té dret a estimar i viure un senyor d’edat? El salt al buit d’aquell que estima amb valor.

Don Pasquale, estrenat al Théâtre Italien de París l’any 1843 (on Donizetti s’havia instal·lat des del 1838), presenta una història còmica d’un engany sobre un altre engany; títol estimat que ha aixecat més d’un somriure al públic de moltes generacions. Ja des de la brillant obertura, capolavoro que ignora el model rossinià, es va desplegant una vivaç elegància i una perfecta simbiosi entre música i text. Obra mestra d’un geni on la música ja és de per si eminentment teatral.

A partir de la partitura radiant de Donizetti, segons diu la llegenda, escrita només en 10 dies, l’enginyosa producció de Damiano Michieletto segueix sent divertida i plena de vida com mai. Amb sinceritat i profunditat dramàtica, en aquesta proposta situada a l’actualitat reconeixem els personatges com a arquetips de la commedia dell’arte però del nostre petit món i, immediatament, resulten commovedors. Michieletto obre un camí cap al cor d’una obra aparentment alegre, considerada l’apoteosi de l’òpera bufa.

La riquesa melòdica, un del principals aspectes musicals, subratlla la farsa; una farsa extremadament cruel com ho és el càstig a Falstaff de Verdi. Una comèdia molt divertida i alhora emotiva, pertorbadora i burlesca.

Amb el suport de:

Don Pasquale 
Dramma buffo en tres actes
Llibret de Giovanni Ruffini i Gaetano Donizetti
Estrena absoluta: 3/1/1843 al Théâtre Italien de París
Estrena a Barcelona: 19/1/1848 al Gran Teatre del Liceu
Darrera representació al Liceu: 27/6/2015
Total de representacions al Liceu: 103

Fitxa artística

Direcció d'escena

Damiano Michieletto

Escenografia

Paolo Fantin

Vestuari

Agostino Cavalca

Il·luminació

Alessandro Carletti

Vídeo

Roland Horvath / rocafilm

Producció

Opéra de Paris, Royal Opera House (Londres) i Teatro Massimo di Palermo

Repartiment

DON PASQUALE	Carlos Chausson	21,27 de setembre i 1,9 d'octubre
	Alessandro Corbelli	22,25 de setembre i 3,6,8 d'octubre
DOCTOR MALATESTA	Andrzej Filonczyk	21,25,27 de setembre i 1,3 d'octubre
	Carles Pachón	22 de setembre i 6,8,9 d'octubre
ERNESTO	Xabier Anduaga	21,25,27 de setembre i 1,3 d'octubre
	Santiago Ballerini	22 de setembre i 6,8,9 d'octubre
NORINA	Sara Blanch	21,25,27 de setembre i 1,9 d'octubre
	Serena Sáenz	22 de setembre i 3,6,8 d'octubre
UN NOTARI	David Cervera

Carlos Chausson

Alessandro Corbelli

Andrzej Filonczyk

Carles Pachón

Xabier Anduaga

Santiago Ballerini

Sara Blanch

Serena Sáenz

David Cervera

Cor del Gran Teatre del Liceu (Pablo Assante, director)

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

Director

Josep Pons

Canvi repartiment

• El tenor Santiago Ballerini interpreta el rol d'Ernesto substituint a Iván Ayón Rivas, qui finalment no participa a la producció a causa d'una intervenció mèdica.
• En la funció del 25 de setembre el baríton Alessandro Corbelli interpreta el rol titular en substitució de Carlos Chausson, degut a una faringitis.