Calixto Bieito signa un dels espectacles més reeixits de les darreres temporades

Imagen
Play Poppea.

 

 

 

Estrenada durant l’hivern del 1642 al Teatro Santi Giovanni e Paolo (Teatro Grimano) de Venècia, la darrera òpera de Monteverdi fou escrita a partir d’un llibret de Giovanni Francesco Busenello, membre de la llibertina Accademia degli Incogniti, de costums immorals i obertament crítics amb la religió cristiana. Per primera vegada en el seu gènere, l’òpera passava dels palaus als teatres, obrint-se a tothom i basant per primer cop el seu argument en fets històrics i no mitològics, com passava amb L’Orfeo. 

La Poppea de Monteverdi, L’Oracolo della Musica, malgrat tenir 380 anys, revela trets sorprenentment moderns, amb profunditats i passions que són equivalents a les del nostre temps. Monteverdi va capturar brillantment la naturalesa musical de la histèria tirànica de Neró i la sensualitat irresistible de Poppea. Monteverdi utilitza paraula i música per aconseguir un drama d’alt nivell, barrejant de manera virtuosa comèdia i tragèdia. 

La producció signada per Calixto Bieito, estrenada a l’Opernhaus Zürich l’any 2018, ha estat un dels espectacles més reeixits de les darreres temporades. Aclamada tant per públic com per crítics, deu part d’aquesta màgia a Rebecca Ringst, que va connectar el públic amb l’escenari com mai abans. Els personatges obsessius de l’òpera es presenten al límit de la vanitat, mentre les pantalles de vídeo que dominen l’escenari completen el glamurós món d’infinita autoadulació i autocomplaença. 

Julie Fuchs torna a revisitar el personatge de Poppea de forma sensual. Ni els contratemps ni les derrotes seran obstacles per fer el seu salt al buit i assolir els seus plans: passar d’ambiciosa cortesana a ser coronada emperadriu. D’altra banda, al seu costat com a Neró gaudirem del contratenor David Hansen: un addicte impotent davant de la bellesa de Poppea i també de la seva paraula (no té objeccions a convèncer Sèneca per suïcidar-se). En la seva amoralitat lluitarà per veure Ottavia (esposa de Neró) a l’exili, en la veu de Magdalena Kožená, i Ottone, cantat per Xavier Sabata. 

Al podi, Jordi Savall, coneixedor únic d’aquests repertoris, ens oferirà els misteris d’aquesta partitura considerada perduda durant segles i redescoberta el 1888. Una òpera moderna plena d’ingredients com l’erotisme, l’ambició o la fascinació pel poder que culmina amb el preciós duet de melodia infinita “Pur ti miro, pur ti godo”, atribuït a Benedetto Ferrari. 

Amb el suport de:

 

 

 

Retransmès per:

Logo Arte Opera 2

 

 

 

L’incoronazione di Poppea
Dramma musicale en un pròleg i tres actes
Llibret de Gian Francesco Busenello
Estrena absoluta: temporada 1642/43 al Teatro Sancti Giovanni e Paolo (Teatro Grimano) de Venècia
Estrena a Barcelona: 3/2/2009, al Gran Teatre del Liceu
Darrera audició al Liceu: 3/12/2017, en versió de concert
Total de representacions al Liceu: 12

Versió musical de Jordi Savall, sobre el llibret de Gian Francesco Busenello (Venècia 1642/43) adaptat per Bernardo Ticci i Calixto Bieito, per a la versió escènica de la producció de Zürich de 2018. 

    • Durada aproximada 3h 30min
      • Primera part 1h 23min
      • Pausa 30min
      • Segona part 1h 29min

    Fitxa artística

    Direcció d'escena
    Calixto Bieito
    Dramatúrgia
    Beate Breidenbach
    Escenografia
    Rebecca Ringst
    Vestuari
    Ingo Krügler
    Il·luminació
    Franck Evin
    Vídeo
    Sarah Derendinger
    Producció
    Opernhaus Zürich

    Repartiment

    NERONE
    OTTONE
    SENECA
    LIBERTO / 2n SOLDAT
    LUCANO / 1r SOLDAT / 2n FAMILIAR
    VALETTO
    LITTORE / 3r FAMILIAR
    OTTAVIA
    POPPEA
    DRUSILLA
    FORTUNA / DAMISEL·LA DE L’EMPERADRIU / PALLADE
    NUTRICE
    ARNALTA
    LA VIRTÚ
    AMORE / 1r FAMILIAR
    Le Concert des Nations
    Director
    Jordi Savall (10, 12 i 14 juliol) i Luca Guglielmi (17, 19 i 21 juliol)

    Canvis repartiment

    • La soprano Rita Morais canta els rols de Fortuna, Damisel·la de l'Emperadriu i Pallade en substitució de Florie Valiquette.
    • El baríton Guillem Batllori canta els rols de Liberto i Soldat 2 en substitució de Josep Ramon Olivé.
    • En la funció del 19 de juliol el tenor Mark Milhofer (Arnalta) pateix un procés d'afonia, per la qual cosa interpreta l’escena però el rol és cantat per Marcel Beekman, tenor que també interpreta Nutrice.

    juliol 2023

    Torn A
    Torn G
    Torn C
    Torn H
    Torn B
    Torn E AD

    Grada Premium

    A totes les funcions t'oferim l'opció de gaudir de l'òpera des de les butaques situades sobre l'escenari.

    Comprar

    Grada Incoronazione di Poppea.

    Programa de mà

    T'oferim l'opció de descarregar-te el programa de mà de forma gratuïta.

    Playlist

    Selecció musical de l'òpera L'incoronazione di Poppea, a càrrec de Víctor Garcia de Gomar, director artític del Liceu.

    La prèvia

    La prèvia és un podcast del Gran Teatre del Liceu produït per La máquina de la luz i amb guió de Javier Blánquez. En aquest capítol parlem de L'incoronazione di Poppea de Monteverdi

    En record de Roger Alier

    El reconegut divulgador operístic ens va deixar el passat 29 de juny a l’edat de 81 anys. Alier va consagrar gran part de la seva trajectòria i bibliografia al Gran Teatre del Liceu, és per aquest motiu que li dediquem les funcions de L'incoronazione di Poppea de Monteverdi.

    Avís

    En aquesta producció es projectaran imatges de l'arribada del públic a la sala sobre les pantalles situades a l'escenari. Els dies 10 i 12 de juliol el canal temàtic ARTE gravarà la funció per emetre-la el 24 de juliol a Arte.tv.

    Retransmissió

    Segueix l'òpera en directe a Catalunya Música el dimecres 12 de juliol a les 19h.

    Lectura fàcil

    Consulta l'argument de l'òpera en format Lectura Fàcil. 
    Descarregar

    Lectura Fàcil logo fitxa