Temporada 2021-2022

(Re)descobrir el paradís

PROJECTAR l’art i l’òpera com a paradís és parlar de la necessitat de protegir-se davant de tanta desolació. El capitalisme com a sistema de producció de mercaderies i el col·leccionisme d’experiències ad infinitum han alterat les relacions personals. Sota l’imperi de l’hedonisme, l’art ens ha d’ajudar a organitzar millor la societat.

ACTUAR perquè l’òpera sigui una porta al creixement i capturi les preocupacions de l’ésser humà i del seu context; una experiència estètica que, amb la suma de disciplines, pugui mostrar el present amb cruesa i sospesar el nostre futur. El teló abaixat, amb la seva càrrega metafòrica, és la guillotina que ens separa de la creació de mons màgics.

REPENSAR l’humà i les seves preguntes des del mateix escenari. L’home modern té nous reptes i conceptes (fronteres, identitat, maneres d’estimar, digitalització, intel·ligència artificial, esclavitud contemporània, deteriorament del planeta...). En aquest període de la gestió del Liceu volem parlar del planeta, la seva decadència i les seves contradiccions. Avui ja no n’hi ha prou amb la lucidesa; toca imaginar i (re)plantejar el món des de l’art.

AVANÇAR en la salvació de l’individu. Com a éssers entreteixits de relats, històries i llegendes, l’òpera ens cuida i ens salva. Allò que passa al teatre simbolitza tant els somnis com els malsons (realitat versus poesia). El Liceu és, doncs, un espai poblat de paraula, imatge i idea; una gramàtica sonora de combinacions emocionals amb un propòsit: el rescat d’una arqueologia de les persones i la integració dels debats del nostre temps.

DEFENSAR una identitat davant el fenomen de la globalització. L’òpera és un exemple perfecte de la personalitat europea, però cal revitalitzar-la. En el camí per ser un centre de les arts i la reflexió, el Liceu torna als valors i la radicalitat que va originar el gènere. D’altra banda, també és mediador entre públic, artistes, creadors i pensadors, i alhora és un agitador de connexions i una institució viva que té en el gènere un manual per a la vida de les persones.

IMAGINAR un complex ecosistema d’activitats artístiques que enguany s’agrupen al voltant d’un concepte: el paradís. Una temporada que convida a aprofundir sobre la condició humana i les seves preocupacions, i que condensa una sèrie de personatges que anhelen un destí millor. Heroïnes, morts, esperança, tragèdies, intensitat vital, resignació o principis qüestionats en el llarg camí envers el paradís (tal vegada perdut, per conquerir, insinuat, imposat, exigit...). Així, Tamino somnia amb Pamina; Mélisande o Ariadne, amb l’amor veritable; Rigoletto i Wozzeck, amb la pau de la llar; Mozart, amb la seva trilogia; Da Ponte, amb el valor del perdó o el Winterreise, on la mort és un destí consolador.

SOMNIAR el Liceu és predir el futur, amb la tradició com a còmplice. En aquest 175è aniversari des de la fundació del Teatre, volem contribuir a la generació de nits inoblidables. Al costat de Josep Pons i Àlex Ollé, establim una nova relació amb alguns artistes: Anna Netrebko, Javier Camarena, Gustavo Dudamel, Matthias Goerne, Marc Minkowski, Piotr Beczała, Sonya Yoncheva, Sondra Radvanovsky, Simon Rattle, William Christie, Xavier Sabata, Núria Rial, Jordi Savall o Rinaldo Alessandrini. I gaudirem dels muntatges de Katie Mitchell, Wolfgang Tillmans o Simon McBurney, entre d’altres. D’altra banda, una sèrie de veus complementàries seran les facilitadores de preguntes en aquest rumb utòpic: William Kentridge i Antonio López (artistes visuals), Anne Carson (poeta), Ramón Andrés (assagista i filòsof), i els fotògrafs Jordi Bernadó i Cristina de Middel. El Liceu, un lloc on refugiar-nos del naufragi i cercar l’ideal.

Som camí, som destí, som PARADÍS!

Víctor Garcia de Gomar
Director artístic del Gran Teatre del Liceu