Elogiada per The Guardian per la seva veu “fosca i focalitzada”, la seva “coloratura sensacional” i el seu “cant espectacular”, i per The Times per unes interpretacions “ferotges, fins i tot terrorífiques”, Beth Taylor és una de les mezzosopranos joves més electrizants de l’actualitat.
La temporada 2025/26 interpreta el paper titular a l’escena final d’Ermione de Rossini amb el Monteverdi Choir al Cadogan Hall de Londres, col·labora amb Gustavo Dudamel i la Los Angeles Philharmonic en la Segona Simfonia de Mahler a Los Angeles i en gira per Àsia, i torna al Carnegie Hall amb la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orchestra of St. Luke’s sota la direcció de Raphaël Pichon, així com amb la Wiener Symphoniker al Konzerthaus de Viena. Entre altres compromisos destacats figuren la Missa en si menor de Bach i la Vuitena Simfonia de Mahler amb la Berliner Philharmoniker i Kirill Petrenko, Sea Pictures d’Elgar amb la London Philharmonic, The Dream of Gerontius d’Elgar amb la Yomiuri Nippon Symphony Orchestra, la Vuitena de Mahler amb l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Les Nuits d’Été de Berlioz amb la Royal Danish Symphony Orchestra, la Tercera de Mahler amb la Bergen Philharmonic, Das Lied von der Erde a Rouen i A Child of Our Time de Tippett amb la BBC Scottish Symphony Orchestra. Beth també actua amb totes les principals orquestres simfòniques de Munic en només un parell de mesos: amb la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks a la Segona de Mahler sota la direcció de Sir Simon Rattle, amb la Münchner Philharmoniker a The Dream of Gerontius i amb la Münchner Rundfunkorchester a The Armed Man de Karl Jenkins. Al Wigmore Hall ofereix un recital amb Hamish Brown. Entre els seus compromisos operístics figuren Speranza a L’Orfeo a Bilbao i una gira com a Cornelia a Giulio Cesare de Händel amb Il pomo d’oro per diverses ciutats europees, entre elles Viena, Amsterdam, París, Madrid i Barcelona.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.