La producció de Jean-Claude Auvray destaca per una escenografia austera i simbòlica que reforça els temes centrals de l’òpera —l’obsessió amb la mort, la fatalitat inevitable— i que, alhora, concedeix espai als cantants perquè puguin donar el millor de les seves veus i brillar en els passatges més exaltats de la partitura.
La forza del destino de Verdi torna al Liceu amb la direcció de Nicola Luisotti i la producció de Jean-Claude Auvray, estrenada al teatre durant la temporada 2012-2013. Aquesta òpera, inspirada en el drama Don Álvaro, o la fuerza del sino del Duc de Rivas, es pot veure al Gran Teatre del Liceu del 9 al 19 de novembre, amb un total de 8 funcions. Situada entre Sevilla i Itàlia, l’obra explora passions violentes i un destí inexorable, que Auvray presenta amb una escenografia minimalista i una ambientació històrica, tot permetent que els intèrprets brillin en una autèntica apoteosi verdiana.
La forza del destino tracta sobre un ric indià, Don Álvaro, que planeja una fugida amb una dama noble de Sevilla, Leonora, única filla del Marquès de Calatrava. Quan estan a punt de fugir, el pare els sorprèn i ordena arrestar Don Álvaro: aquest s’entrega, però amb la mala sort que la pistola que té a la mà es dispara accidentalment i mata el Marquès. A partir d’aquest moment, els dos amants viuran separats: Don Álvaro marxarà a la guerra —buscant morir, l’única sortida per al seu dolor— i Leonora ingressarà en un convent. Mentrestant, Don Carlo, el fill del Marquès i germà de Leonora, els buscarà a tots dos per complir amb l’últim desig del seu pare: venjar-se. Després d’anys de cerca, finalment trobarà Don Álvaro a Itàlia i el perseguirà fins a Sevilla. En el seu duel final, Don Álvaro el matarà, però Don Carlo encara tindrà temps d’apunyalar la seva germana quan ella va a ajudar-lo.
En la primera versió de l’òpera, com en el drama del Duc de Rivas, Don Álvaro també mor al final. Però en la revisió del 1869, Verdi va introduir-hi dos canvis importants: va escriure una obertura magnífica i va salvar la vida del protagonista al final, perdonat per Déu, però condemnat a viure amb un altre destí, el de la solitud i la culpa. Dos canvis que van millorar el resultat i que han fet d’aquest drama un dels més estimats i madurs de Verdi.
La producció
El director d’escena francès Jean-Claude Auvray presenta una versió de La forza del destino marcada per la claredat i la senzillesa, en sintonia amb l’essència teatral i musical que Verdi va voler transmetre a l’obra. Estrenada el 2011 a l’Òpera de París i coproduïda amb el Gran Teatre del Liceu —on es va programar durant la temporada 2012-2013— aquesta producció s’ha consolidat com una de les més valorades en l'àmbit internacional per la seva fidelitat al melodrama de Verdi, ressaltant tant la força dramàtica com la dimensió musical.
Auvray adapta la història a l’època de les guerres d’unificació d’Itàlia, un segle més tard de l’original, i crea una atmosfera tràgica i fosca a través d’escenografies i vestuaris que reflecteixen l’ambient turbulent del moment. La producció posa un èmfasi poètic en els ambients i fa ús de simbolismes com les teles, que evoquen el destí ineludible dels personatges, així com la presència d’un Jesucrist a la creu que marca els moments culminants de la trama.
La música
El mestre Nicola Luisotti, reconegut expert verdià, torna a pujar al podi del Liceu per dirigir l’orquestra en aquesta producció de La forza del destino, amb la seva mestria habitual per extreure el màxim rendiment de l’orquestra i fer brillar la magnificència orquestral que requereix aquesta obra. ‘La forza del destino’ exigeix una gran tècnica i precisió als seus intèrprets, ja que l’èmfasi recau no tant en la línia melòdica com en la connexió precisa entre les notes i el significat de les paraules. Verdi va concebre cada frase musical per acompanyar i amplificar els sentiments —odi, amor, penediment, set de venjança—, de manera que el repartiment inclou cantants lírics i dramàtics de primer nivell, capaços d’elevar aquestes emocions a la seva màxima expressió.
En el paper de Leonora, el públic del Liceu podrà gaudir de dues destacades sopranos liricodramàtiques: Anna Pirozzi i Saioa Hernández. Don Carlo di Vargas, un paper emblemàtic d’antagonista verdià, recau en els barítons Artur Ruciński i Amartüvshin Enkhbat. El rol de Don Álvaro és interpretat pels tenors Brian Jagde i Francesco Pio Galasso, mentre que John Relyea i Giacomo Prestia donen vida al Pare Guardiano, un personatge de baix profund. El baríton Alejandro López és el Marquès de Calatrava.
Malgrat el to dramàtic de l’òpera, La forza del destino també inclou personatges còmics com la gitana Preziosilla —interpretada per les mezzosopranos Caterina Piva i Szilvia Vörös— i Fra Melitone, a càrrec de Pietro Spagnoli i Luis Cansino. Així mateix, el cor juga un paper essencial en l’òpera, amb intervencions impactants en escenes col·lectives, com les festives escenes de taverna del segon acte i el camp de batalla del tercer, arrodonint l’impacte global d’aquesta gran obra de Verdi.
