El Liceu tanca la temporada amb el millor nombre d’espectadors dels últims anys i una gran acollida del públic. L’òpera ha tornat a ser protagonista amb títols destacats com 'Madama Butterfly' i 'La traviata'. Creix també l’aposta digital amb l’èxit de la plataforma Liceu OPERA+ i augmenta la presència de públic jove. El suport institucional i empresarial ha permès mantenir una programació equilibrada entre tradició i innovació. El projecte ÒH!PERA consolida el compromís amb el talent emergent.
El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada 2024/25 amb 290.000 espectadors, la xifra més alta dels últims anys, que representa un augment de l’1,8% respecte a la temporada passada i d’un 6% respecte a la 22/23. Això situa l’assistència per sobre dels nivells prepandèmics (entorn dels 280.000 espectadors les temporades 2017/18 i 2018/19) i molt a prop del rècord de la temporada 2015/16 (295.000 espectadors).
El Gran Teatre del Liceu ha tancat la temporada 2024/25 amb equilibri econòmic, un pressupost de 54,2Mn€. Per primer cop en molts anys, la Fundació no presenta cap deute financer, un indicador clau dins el marc del Pla Estratègic 2023–2026, que avança amb fermesa cap a la sostenibilitat artística, econòmica i social del projecte.
Un any més, el Liceu ha comptat amb el compromís de les administracions públiques que segueixen donant suport a una programació equilibrada entre la tradició i innovació amb unes aportacions ordinàries del 25,6Mn€.
El suport empresarial i filantròpic al Gran Teatre del Liceu continua creixent. La xifra negociada de mecenatge per a la temporada 2024/25 arriba als 8,6Mn€, una dada que confirma la tendència a l’alça dels darrers anys i consolida el compromís del sector privat amb el projecte cultural del teatre. Aquest increment, reflecteix la confiança creixent de les empreses i particulars en la proposta artística del Liceu i en els seus programes educatiu, social, nova creació i jove, com el projecte Under35.
El programa de mecenatge del Liceu, en constant evolució i adaptació a les necessitats de les empreses col·laboradores, es reforça com a pilar fonamental per al desenvolupament cultural de la institució. En aquest sentit, també destaca l’increment del nombre de Benefactors, que han assolit una xifra rècord de 275 membres. Aquest compromís ha estat clau per fer possible la programació artística del teatre i assolir els objectius marcats per la temporada.
El Liceu referma així el seu paper com a referent cultural i exemple d’aliança estratègica entre l’àmbit públic i el privat.
L’òpera lidera amb 173.000 espectadors i un 90% d’ocupació
Els espectacles d’òpera han aplegat prop de 173.000 espectadors, amb una ocupació mitjana del 90%. Madama Butterfly i La traviata han estat els títols més vistos, amb 59.000 espectadors entre totes dues. També han destacat La sonnambula (més de 17.000), La forza del destino (prop de 16.000) i el Rèquiem de Mozart (una mica més de 15.000).
Altres formats com la dansa (27.500 espectadors), els concerts i recitals (27.000) i els espectacles familiars i escolars del Petit Liceu (63.000) mantenen bones xifres d’assistència i consolidació.
199 funcions i 30 sold out d’òpera
La temporada ha ofert 199 funcions repartides en 48 títols. En 30 ocasions, el Teatre ha assolit el 100% d’ocupació o gairebé (98-99%), com en totes les funcions de La traviata, l’Under35 de Madama Butterfly, els passis de West Side Story, Òh!pera o diverses funcions de La sonnambula i Lohengrin.
El Petit Liceu escolar ha exhaurit entrades en dues de cada tres funcions. Altres èxits han estat el ballet Afanador del BNE (85% d’ocupació) i els concerts amb Debussy i Ravel (95%), Asmik Grigorian i Matthias Goerne (87%), Nadine Sierra (86%) o Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala (85%).
La mitjana d’edat del públic es manté en 51 anys, amb diferències entre abonats (64 anys) i no abonats (46 anys). Pel que fa al perfil del públic, un de cada quatre és menor de 35 anys i un 26% té 65 anys o més. L’origen dels espectadors segueix estable: gairebé la meitat són de Barcelona ciutat, un 28% de l’entorn metropolità i un 17,5% són turistes, xifra similar a la de la temporada passada.
El nombre d’abonats creix fins a 10.900 persones, 400 més que l’any anterior (+3,6%), i es registren més de 16.400 abonaments (14.700 de butaca fixa i 1.700 a la carta). Els abonaments a la carta s’han més que duplicat des que es van posar en marxa el 2018, consolidant-se com una opció flexible i en expansió.
LICEUNDER35: prop de 16.000 joves aquesta temporada
La temporada 24/25 ha comptat amb 8.400 joves a les cinc funcions exclusives Under35 (Lady Macbeth de Mtsensk, Afanador, Oh to Believe in Another World, Madama Butterfly i La sonnambula). A més, 7.500 joves més han assistit a altres funcions amb entrada jove, sumant gairebé 16.000 joves en total (+7%).
Actualment, la comunitat LICEUNDER35 compta amb prop de 37.000 membres (12.000 nous aquesta temporada, +18%). La mitjana d’edat és de 28 anys, amb un 28% de membres menors de 26 anys i un 37% entre 31 i 35 anys. En total i des de la seva creació, prop de 40.000 usuaris han gaudit dels avantatges de la comunitat Under35.
Un projecte artístic amb identitat pròpia i mirada global
La temporada 24/25 ha estat una afirmació contundent del compromís del Gran Teatre del Liceu amb l’excel·lència artística, la creació contemporània i el pensament crític. Una temporada que ha consolidat el Teatre com a centre viu de producció cultural, obert al món i arrelat al país, capaç d’acollir les grans veus de l’òpera internacional i, alhora, impulsar projectes propis amb identitat. Amb 199 funcions en total —84 d’òpera, 15 de dansa, 27 concerts i 73 d’El Petit Liceu— el Liceu ha ofert una temporada eclèctica i exigent, amb un altíssim nivell artístic i una programació que ha travessat disciplines, generacions i mirades.
Entre els grans moments de la temporada destaca l’estrena mundial de la nova producció de Lady Macbeth de Mtsensk, de Xostakóvitx, dirigida per Àlex Ollé, que ha tingut una important repercussió internacional. També ha estat molt celebrat el Lohengrin de Wagner, amb direcció escènica de Katharina Wagner i direcció musical de Josep Pons, així com l’estrena absoluta de Benjamin a Portbou, la primera òpera del mestre Antoni Ros-Marbà, pilar fonamental de la música del país. Un moment viscut amb molta emoció, amb un fort component memorialístic i compromís amb la creació de país.
Produccions com Rusalka de Dvořák, amb posada en escena de Christof Loy i les veus de Piotr Beczała i Asmik Grigorian, o La sonnambula de Bellini, amb una direcció escènica refinada de Bárbara Lluch i un duo protagonista de luxe —Nadine Sierra i Xabier Anduaga— han estat moments d’una potència vocal i escènica excepcionals que perduraran en la memòria del Teatre.
El retorn de Calixto Bieito al Liceu amb Giulio Cesare de Händel ha significat una altra fita destacada, amb direcció musical de William Christie i una Orquestra del Gran Teatre del Liceu barroca amb criteris històrics, que va demostrar la salut excepcional de l’Orquestra. El Requiem de Mozart amb posada en escena de Romeo Castellucci i música de Giovanni Antonini ha ofert una experiència artística de gran densitat poètica i conceptual, amb una versió concert també a la Basílica de la Sagrada Família dins del programa Under35, que ha connectat amb el públic més jove en un entorn de forta càrrega espiritual.
La forza del destino, de Verdi, va tornar al Liceu amb la imponent producció de Jean-Claude Auvray i la direcció musical enèrgica de Nicola Luisotti. El repartiment va comptar amb grans veus: Saioa Hernández, Brian Jagde i Artur Ruciński.
El gran títol Madama Butterfly, de Puccini, es va presentar amb direcció escènica de Moshe Leiser i Patrice Caurier i direcció musical de Paolo Bortolameolli. Una triple proposta de luxe encapçalada per Sonya Yoncheva, Saioa Hernández i Ailyn Pérez, que van donar profunditat i emoció a un dels títols més estimats pel públic amb una proposta visual centrada en l’imaginari japonès inoblidable.
La traviata, de Verdi, va ser sens dubte un dels grans moments de la temporada, que va deixar sense paraules el públic amb la interpretació estel·lar de Nadine Sierra i la veu sempre commovedora de Javier Camarena. La primera interpretació de la temporada de la soprano nordamericana que, sens dubte, s’ha posicionat com la gran protagonista de l’any robant el cor del públic del Teatre de La Rambla. Amb producció de David McVicar i direcció musical de Giacomo Sagripanti, el repartiment també va brillar amb Ruth Iniesta i Xabier Anduaga.
En versió concert, s’han pogut escoltar Die Fledermaus de Strauss amb Marc Minkowski, Idomeneo de Mozart amb René Jacobs i la recuperació patrimonial de La Merope de Terradellas, dirigida per Francesco Corti. La temporada ha culminat amb dues funcions excepcionals de West Side Story de Leonard Bernstein, amb Gustavo Dudamel a la batuta i un repartiment encapçalat per Juan Diego Flórez i Nadine Sierra, que tanquen la temporada amb tota la magnificiència possible i amb un regal inesperat per al públic: l’aparició sorpresa de Sondra Radvanovsky per interpretar Somewhere.
El Liceu ha sigut també l’escenari de grans títols de la dansa, amb una programació que ha inclòs Sémiramis i Don Juan amb el Ballet du Capitole de Toulouse i direcció musical de Jordi Savall, Afanador del Ballet Nacional de España amb coreografia de Marcos Morau (La Veronal) i Hammer d’Alexander Ekman amb GöteborgsOperans Danskompani.
En l’àmbit simfònic, Josep Pons ha protagonitzat una temporada intensa amb programes com Univers Mahler IV – Simfonia núm. 6 i Una nit a París, amb Debussy i Ravel. Els recitals també han estat un altre dels punts forts, amb les actuacions llegendàries d’Ermonela Jaho, Elīna Garanča, Sondra Radvanovsky, Piotr Beczała, Asmik Grigorian, Matthias Goerne i Nadine Sierra, que ha protagonitzat fins a quatre grans cites al Teatre.
Amb el projecte Liceu de les Arts, el Teatre ha aprofundit en la integració de llenguatges visuals, poètics i escènics, amb la presència d’artistes com Gerhard Richter, Sebastião Salgado, William Kentridge, Míriam Cano i Inma Femenía, reforçant el diàleg entre disciplines i ampliant la dimensió cultural del projecte artístic. La temporada s’ha tancat amb una clara projecció internacional, especialment a través de Lady Macbeth de Mtsensk i Lohengrin, dues produccions que han situat el Liceu com un referent operístic amb veu pròpia i un teatre amb una forta tradició wagneriana.
El Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigit per Pablo Assante, ha demostrat una gran solidesa i qualitat artística al llarg d’una temporada especialment exigent, tant des del punt de vista musical com escènic. Produccions com Lohengrin, amb la nova proposta escènica de Katharina Wagner, o el Requiem de Castellucci han posat a prova la seva capacitat de concentració, resistència física i treball col·lectiu, amb resultats de gran potència expressiva i profund impacte emocional.
En paral·lel, el cicle Constel·lacions ha permès consolidar el Liceu Brass Ensemble i donar visibilitat als solistes de l’Orquestra, mentre que els Concerts a l’Hivernacle, nascuts amb vocació de proximitat i divulgació, han continuat creixent i fidelitzant nous públics a través de propostes camerístiques de gran qualitat.
Un Liceu per a tothom: projecte educatiu
El projecte educatiu del Gran Teatre del Liceu, LiceuAprèn, continua creixent com a peça clau del compromís del Teatre amb l’educació, la inclusió i la transformació social. Amb una metodologia que parteix de l’experiència artística per generar processos d’aprenentatge, expressió i pensament, el programa ha arribat aquesta temporada a més de 60.000 espectadors a través dels espectacles del Petit Liceu, amb una ocupació mitjana del 84,5%.
S’han ofert un total de 73 funcions escolars i familiars de deu espectacles diferents, com La torre dels somnis, La cuina de Rossini, Trencanous-Jazz o La nit de Sant Joan. Les funcions familiars han comptat amb 27.460 espectadors, amb un 75% d’ocupació, mentre que 43 funcions escolars han reunit 33.079 infants i joves de 518 centres educatius, amb una ocupació del 94,03%.
La temporada 2024/25 ha estat marcada per la consolidació de projectes de llarga durada i la posada en marxa de noves propostes educatives i comunitàries. Un dels pilars és el programa Liceu als centres, que aquesta temporada ha arribat a 25 escoles rurals de la Catalunya Central (Lluçanès, Osona, Berguedà, Moianès i Solsonès), amb la participació de 1.331 alumnes i 234 docents. El programa combina formació al professorat, tallers artístics als centres i funcions al Teatre, promovent projectes interdisciplinaris al voltant de diversos espectacles.
Una altra iniciativa destacada ha estat l’òpera participativa El monstre al laberint, amb la implicació de 805 joves de 25 centres educatius i 73 docents, en col·laboració amb l’equip artístic i pedagògic del Liceu. Així mateix, s’ha iniciat un projecte vinculat a La nit de Sant Joan per fomentar la professionalització de joves ballarins, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. La prova pilot ha implicat 790 alumnes i 25 docents de 11 centres educatius.
LiceuAprèn també promou la formació docent com a eina per enfortir la presència dels llenguatges artístics a l’educació: aquesta temporada s’han realitzat formacions a 572 docents, 443 dels quals han participat en projectes de llarga durada i 129 en els mòduls transversals Matins LiceuAprèn. A més, 24 artistes de diferents disciplines han col·laborat en tallers i formacions, aportant rigor i qualitat artística.
El programa Famílies i comunitat ha consolidat dues iniciatives: els tallers familiars previs a les funcions (25 sessions amb 2.301 participants) i l’òpera entre generacions, amb la producció Rusalka, on el públic jove (entre 16 i 35 anys) va representar el 40% de l’aforament.
D’altra banda, el projecte d’acompanyament i inserció professional amb el Conservatori del Liceu i la Fundació de Música Ferrer-Salat ha permès la participació de 103 alumnes i alumni del Conservatori en 56 funcions de 9 produccions del Liceu, afavorint la seva projecció professional en un escenari d’excel·lència.
Amb una visió estratègica i compromesa, aquesta temporada també s’ha constituït el Consell Assessor Educatiu i Social (CAES), format per 12 persones expertes en educació, cultura, inclusió i innovació social. El CAES neix per alinear els valors i objectius dels programes educatius i socials del Liceu amb les necessitats de la societat actual, tot avaluant i enriquint-ne les propostes des de diverses perspectives.
25 anys del Petit Liceu: una celebració amb nous espectacles i més accés
La temporada 2025/26 marcarà el 25è aniversari del Petit Liceu, i el Teatre ho celebrarà amb quatre noves produccions, accions especials i una ampliació del seu abast territorial i digital.
Els nous espectacles són Simfònic en família, Al cor del Liceu, La jove Aïda i una nova producció de Trencanous-jazz, que aquesta vegada es podrà veure a la Sala Gran. A més, la temporada s’iniciarà de manera excepcional el 20 de setembre amb una funció d’Òpera entre generacions (La petita guineu astuta), amb preus especials i un format pensat per promoure la trobada intergeneracional.
Com a acció inaugural del 25è aniversari, el Liceu oferirà tres funcions gratuïtes de La cuina de Rossini en el marc de les Festes de la Mercè, amb sorteig obert a tota la ciutadania i entrades reservades per a famílies en risc d’exclusió social.
Les noves produccions estaran acompanyades de projectes pedagògics i estratègies d’inclusió per arribar a més públics. En aquest sentit, La jove Aïda —una reinterpretació contemporània de l’òpera de Verdi amb dramatúrgia de Jordi Casanovas i escenografia digital d’Onionlab— s’estrenarà en gira per Catalunya el febrer del 2026 abans d’arribar al Liceu la temporada següent.
LiceuApropa: cultura, inclusió i transformació social
El Gran Teatre del Liceu manté una clara vocació social amb el programa LiceuApropa, que aposta per garantir el dret d'accés a la cultura a totes les persones i col·lectius en situació de vulnerabilitat. Durant la temporada 2024/25, s’han impulsat nombroses activitats que tenen per objectiu obrir les portes del Teatre i fer de l’òpera una experiència inclusiva i transformadora.
En col·laboració amb Apropa Cultura, gairebé 3.950 persones han assistit aquesta temporada al Liceu. Els col·lectius principals que han assistit a la programació del Teatre són, en aquest ordre: 1185 Salut mental; 800 Gent gran, 336 Discapacitat intel·lectual; 178 Infància i joventut.
Una de les activitats destacades del programa és Òpera a l’abast, una sessió divulgativa amb músics en directe i posterior assistència a un assaig general. Aquesta temporada, s’ha ofert en sis títols diferents i hi han participat 620 persones.
També s’han ofert tallers familiars per a interns de centres penitenciaris i els seus fills, vinculats als espectacles La Barcarola i Miralls, que han permès compartir una experiència artística conjunta i significativa.
El Liceu ha desenvolupat tallers per a infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA) i les seves famílies, a partir de títols del Petit Liceu com La cuina de Rossini, El conte de Nadal i Miralls. Aquests mateixos espectacles també s’han presentat en funcions relaxades, adaptades per a persones amb TEA o altres discapacitats cognitives o del desenvolupament. Aquestes sessions inclouen il·luminació suau, espais de descans sensorial, butaques reservades per facilitar la mobilitat, senyalització amb pictogrames i materials accessibles.
El projecte d’òpera comunitària Opera Prima, que es desenvolupa als set barris del districte de Sant Andreu amb el suport de la Comissió Europea, continua avançant. Aquesta temporada s’ha definit l’equip artístic —amb Blanca Bardagil (dramaturga), Tomàs i Lucas Peire (compositors), Israel Solà (direcció escènica), Manel Valdivieso (direcció musical) i Buia Reixach (coordinació de cors)— i s’ha creat el cartell de La rosa dels set pètals, fruit del diàleg amb el territori i la participació d’estudiants de l’Escola Llotja i usuaris d’Artenea.
D’altra banda, Ritmes en companyia, un taller de musicoteràpia destinat a persones amb problemes de salut mental, ha comptat amb la participació de 620 persones. També s’han programat dues sessions de tallers familiars per a interns de centres penitenciaris i els seus fills, vinculats als espectacles La Barcarola i Miralls.
Pel que fa a la infància, el Liceu ha organitzat tallers d’iniciació al cant i a l’òpera per a infants amb trastorn de l’espectre autista i les seves famílies, a partir de títols del Petit Liceu com La cuina de Rossini, El conte de Nadal i Miralls. Aquests espectacles també s’han presentat en format de funcions relaxades, amb adaptacions específiques de l’espai i l’ambient per garantir una experiència accessible i confortable.
El rellançament de la plataforma digital Liceu OPERA+
La temporada 24/25 ha estat marcada pel rellançament de la plataforma Liceu OPERA+, que ofereix als subscriptors accés a títols destacats com Madama Butterfly, La traviata o La sonnambula. Comparant amb l’última dada de pagament de l’any 2021, el nombre d’abonats ha crescut de manera exponencial: de 1.000 el juliol de 2021 als més de 7.000 actuals, fet que suposa un increment de més del 600%. Aquesta evolució consolida el projecte digital del Liceu com una via d’accés estable i accessible a l’òpera, tant per al públic fidel com per a nous espectadors.
Els abonats a la plataforma digital Liceu OPERA+ ja poden gaudir de tota la temporada digital 24/25: Madama Butterfly, Lady Macbeth de Mtsensk, La traviata, Lohengrin, Rusalka i La sonnambula. La temporada digital 25/26 començarà amb el directe de La guineueta astuta de Leoš Janáček, amb Peter Mattei i Elena Tsallagova, previst pel proper 30 de setembre de 2025.
Més de 18 milions de visualitzacions: el Liceu reforça la seva presència digital
El Gran Teatre del Liceu tanca la temporada 24/25 amb un balanç positiu a les xarxes socials, una eina clau de connexió amb el públic. En total, els canals oficials del Teatre han acumulat més de 18 milions de visualitzacions, destacant especialment Instagram (12,1 milions) i TikTok (1,4 milions), la gran majoria de forma orgànica. Facebook també ha estat un canal sòlid, amb 3,2 milions de visualitzacions i més de 62.000 interaccions al llarg de l’any, mantenint la seva importància com a plataforma de fidelització i abast intergeneracional. Durant la temporada, Instagram ha sumat 15.069 nous seguidors, TikTok 1.648, Twitter/X 2.339 i Facebook prop de 1.400.
Els continguts més exitosos han estat aquells que mostren moments espontanis entre bastidors, converses amb artistes o seguiments del procés creatiu de les produccions. Per primer cop, un reel ha fregat el milió de visualitzacions orgàniques: una conversa entre Ramon Gener i Nadine Sierra al voltant de La sonnambula. A més, el canal de LinkedIn ha assolit 149.000 impressions i una taxa d’interacció del 14%, notablement superior a la mitjana de la plataforma, cosa que evidencia un fort interès del públic professional. Aquestes dades confirmen que l’estratègia de continguts del Liceu, centrada en la proximitat, l’autenticitat i la diversificació de formats, ha permès connectar amb audiències noves i fidelitzar una comunitat digital cada cop més activa.
Durant la temporada 2024/25, el web del Gran Teatre del Liceu ha rebut més de 829.000 usuaris únics. El 44% del trànsit ha arribat a través de cercadors com Google, el que indica una cerca activa d’informació sobre el Liceu. Paral·lelament, un 30% dels usuaris accedeixen directament al web, consolidant-lo com un espai de referència per a una comunitat fidel i connectada amb l’activitat del Teatre.
Els usuaris passen una mitjana de més de 3 minuts al web i realitzen gairebé dues sessions per visita, dades que demostren un elevat interès pel contingut ofert. A més, durant la temporada s’han registrat més de 3,2 milions d’esdeveniments clau, incloent consultes de funcions, compres d’entrades i descàrregues -sobretot de programes de mà-, consolidant el web no només com un canal informatiu sinó també com una plataforma transaccional i estratègica. Aquestes dades refermen la importància del web com a eix central de la relació digital amb el públic, clau tant per a la captació de nous usuaris com per a la fidelització i la generació d’impacte cultural a través de l’entorn digital.
El Liceu del futur: Liceu Mar
En aquesta temporada 24/25, el consorci del Gran Teatre del Liceu i el Port de Barcelona han convocat el concurs internacional d’arquitectura de la futura segona seu del Liceu, el Liceu Mar. Es preveu que el concurs internacional d’arquitectura es desenvolupi entre juliol de 2025 i juny de 2026, seguit per la redacció de l’avantprojecte i del projecte bàsic entre juliol de 2026 i abril de 2027. S’estima que la posada en marxa de la segona seu al Port Vell sigui a l’any 2032, subjecte a l’evolució del projecte.
L’objectiu principal de Liceu Mar és crear un espai obert a tota la ciutadania, accessible i inclusiu, que esdevingui un referent cultural i dinamitzador a la ciutat. Es vol potenciar-hi l’activitat educativa i del Petit Liceu, alhora que s’hi impulsi la creació contemporània amb l’establiment del Centre Internacional d’Òpera de Nova Creació. També es preveu fixar una temporada estable de dansa i programar òperes de formats diversos, com ara barroques, de cambra o musicals. L’espai haurà de ser polivalent i útil per a múltiples usos, fomentant el desenvolupament de programes públics, amb criteris de sostenibilitat i una gestió que contempli el mecenatge, el lloguer d’espais i la restauració com a vies complementàries de finançament.