Olivier Py dirigeix una aclamada producció ambientada a la França de la "Belle Époque".
- El director d'escena Olivier Py dirigeix una aclamada producció ambientada a la França de la "Belle Époque", caracteritzada per una atmosfera llibertina i sensual i on destaca els aspectes més eròtics de l’òpera de Massenet.
- Les sopranos Nadine Sierra i Amina Edris encarnaran la protagonista, una noia amb somnis de vida luxosa que acabarà derrotada per la seva ambició i el desig de llibertat. El cavaller Des Grieux l’interpretarà Michael Fabiano en el primer repartiment i Pene Pati en el segon.
- El mestre francès Marc Minkowski dirigirà les onze funcions programades, una batuta de prestigi per a una partitura exigent que interpretarà l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.
- Manon de Massenet s’estrena el 20 d’abril a la Sala Gran del Liceu i estarà en cartellera fins el 3 de maig de 2023, amb un total d’onze funcions.
- El dia 30 d’abril es podrà veure per la plataforma digital del Liceu el directe de la funció de Manon, el quart títol de l’abonament digital Liceu+LIV
- Manon té el suport de Bankinter
Barcelona, 12 d’abril de 2023. El Gran Teatre del Liceu acull l’aclamada producció d’Oliver Py de Manon de Massenet amb Nadine Sierra i Michael Fabiano interpretant el primer repartiment de Manon i el Cavaller Des Grieux respectivament i amb Marc Minkowski dirigint l’Orquestra Simfònica i el Cor de Gran Teatre del Liceu. L’estrenarà al 20 d’abril i estarà en cartellera fins el 3 de maig.
La producció d’Olivier Py situa l’acció de Manon en el bulliciós barri vermell on es mostra sense cap filtre tota la dimensió luxuriosa, de manera que presenta molts personatges amb la seva veritable cara. Guillot de Morfontaine, per exemple, és un depredador sexual, mentre que Monsieur de Brétigny no deixa de ser un proxeneta de moral inexistent protegit pels seus diners, alhora que les actrius, Pousette, Javotte i Rosette, són des de la seva primera aparició tres prostitutes del carrer. La reflexió de Py és evident: per què amagar amb retòrica inútil el que és evident a simple vista? Per tant, quan hi ha luxe i alegria, l'escenari s'il·lumina amb neons de colors i l'acció discorre a una velocitat imparable: Py ens transporta així a les cases de cites, els casinos. Ara bé, el gir narratiu de l’obra, el contrast, el pas abrupte de l'alegria a la derrota, és el que recorre Py amb una producció sinistra però alhora sensual.
Manon és una òpera fonamentalment lírica. És per això que requereix intèrprets amb experiència i agilitat, que encara tinguin la frescor de la joventut, alhora que l'ofici per esquivar les enormes dificultats que va plantejar Massenet. En aquest aspecte, el paper de Manon és especialment delicat, ja que ha de cobrir tot el registre que va de la felicitat exultant al patetisme del moment previ a la seva mort. En les funcions previstes tindrem dues Manon excepcionals, les sopranos Nadine Sierra i Amina Edris.
El paper de Des Grieux el cantaran Michael Fabiano i Pene Pati, dos tenors amb una trajectòria assentada i acostumats a cantar aquest tipus de papers que requereixen entrega i moments de força. Els papers de registre greu els cantaran els barítons Alexandre Duhamel i Jarrett Ott, al rol de Lescaut –el cosí de Manon, mentre que el comte Des Grieux, el pare del jove cavaller protagonista, els el repartiran els també barítons Laurent Naouri i Jean-Vincent Blot. Els papers secundaris, però no per això menys importants, de Guillot de Morfontaine i Monsieur de Brétigny recauran a Albert Casals i Tomeu Bibiloni en totes les funcions, mentre que les actrius Pousette, Javotte i Rosette seran per a Inés Ballesteros, Anna Tobella i Anaïs Masllorens.
La direcció musical anirà a càrrec del mestre francès Marc Minkowski, cada vegada més estretament vinculat al Gran Teatre del Liceu i que en aquesta ocasió sortirà del seu registre, molt més conegut, com a especialista en música dels segles XVII i XVIII. Això no ha de sorprendre: Manon és una òpera de l'últim període romàntic, però molts dels seus passatges lírics estan escrits a la recerca d'aquesta brillantor i elevació espectacular que solen trobar-se, sobretot, a les grans àries barroca. Un equip, en definitiva, format al més alt nivell per treure tot el llustre a una de les grans joies de l'òpera de la belle époque.
Amb el suport de:
