- Marina Abramović, artista sèrbia mare de la performance ha contribuït en gran mesura a replantejar la imatge del cos femení al segle xx. El caràcter autobiogràfic de la seva obra, alimentat pel sofriment inherent de la seva desil·lusió i drames amorosos, troba una ressonància particular en la vida de Maria Callas (1923-1977)
- La proposta, concebuda per la mateixa Abramović en col·laboració amb l'escriptor Petter Skavlan, busca apropar tota mena de llenguatges escènics a l'espai del teatre d'òpera
- En el centenari del naixement de Callas, també anomenada l’Assoluta, Abramović honra i habita l’esperit de la mateixa soprano en un espectacle a la cruïlla entre l’òpera, l’art en viu, la performance i la videocreació
- Set sopranos interpretaran algunes de les peces centrals del repertori de Maria Callas; àries de La traviata, Norma, Carmen, Tosca, Otello o Madama Butterfly
- Dividida en dues parts, l'obra presenta set morts a partir de set àries cèlebres d'òpera i, finalment, la mort de Callas en una rèplica de la seva habitació a París
- Les àries estaran representades per 7 sopranos de renom internacional: Gilda Fiume (Violetta Valéry), Vanessa Goikoetxea (Floria Tosca), Benedetta Torre (Desdemona), Antonia Ahyoung Kim (Cio-Cio-San), Rinat Shaham (Carmen), Leonor Bonilla (Lucia Ashton) i Marta Mathéu (Norma)
- Les àries d'òpera aniran acompanyades per peces de videoart en què Abramović se sacrifica de manera espectacular en companyia del prestigiós actor Willem Dafoe
- ‘7 deaths of Maria Callas’ s’estrena al Liceu el 9 de març i es podrà veure en tres úniques funcions, fins el dia 11
- Aquesta és una de les propostes destacades del projecte artístic de Víctor Garcia de Gomar, que aposta per fer del Liceu un centre de les arts on el subjecte principal sigui l’òpera però en el qual també conflueixin altres disciplines. En aquests dos mesos Febrer-Març el teatre acull propostes de reconeguts artistes: Jaume Plensa, Marina Abramović i Antonio López
Barcelona, 6 de març de 2023. El Gran Teatre del Liceu estrena el 9 de març 7 Deaths of Maria Callas, l’última producció de l’artista sèrbia Marina Abramović basada en darrer dia de vida de la soprano Maria Callas. La performance es representarà tan sols 3 dies, fins l’11 de març i entre el repartiment, a part de la presencia d’Abramović, dalt de l’escenari també hi haurà 7 sopranos de renom internacional dirigides pel mestre Antonio Méndez per representar 7 àries famoses i que van conformar el repertori de Callas en el seu ascens cap a l’Olimp operístic: Gilda Fiume (Violetta Valéry), Vanessa Goikoetxea (Floria Tosca), Benedetta Torre (Desdemona), Antonia Ahyoung Kim (Cio-Cio-San), Rinat Shaham (Carmen), Leonor Bonilla (Lucia Ashton) i Marta Mathéu (Norma).
En el mateix any que se celebra el centenari del naixement de Callas, l’Assoluta, l’espectacle alterna l’òpera, l’art en viu, la performance i la videocreació i inclou algunes de les àries icòniques que van marcar la biografia artística de la soprano grega. Intervencions que recorden les innombrables dones sacrificades a mans de compositors del segle xix; un teatre de nines on les dones n’han resultat les víctimes.
7 Deaths of Maria Callas relata la mort de Maria Callas, el 17 de setembre de 1977, el dia en què va passar de ser la cantant més admirada del segle per convertir-se en un mite immortal. En aquell moment, Callas havia abandonat tota esperança de ser feliç: incapaç de recuperar el seu gran amor, Aristòtil Onassis –aleshores l'home més ric del món–, es va recloure al seu apartament i es va enfonsar en una profunda crisi depressiva de què no va poder sortir. Cap intent perquè tornés a l'òpera va fructificar: com moltes de les heroïnes que va encarnar a l'òpera –Tosca, Norma, Violetta Válery, Carmen– va triar la mort, que va arribar mitjançant una sobredosi.
La proposta, concebuda per la mateixa Abramović en col·laboració amb l'escriptor Petter Skavlan, busca apropar tota mena de llenguatges escènics a l'espai del teatre d'òpera (tècnicament, l'obra és una barreja d'instal·lació multimèdia i performance), però sense descuidar el llenguatge genuí de l'òpera, fonamentat en la narració i el cant. La música, de nova creació composta per Marko Nikodijević, no interferirà amb les àries d'òpera.
La producció
Marina Abramović ha treballat al llarg de la seva carrera amb alguns temes que van ser present explícitament o de maner aímplicita en la vida de Maria Callas com la fragilitat de la vida, la transformació del cos, l'allunyament en l'amor i el dolor. Per tant, Callas, per Abramović és una obsessió que ha desembocat a un desenvolupament artístic molt poderós que finalment ha cristal·litzat, després de molts anys de reflexió, en una proposta escènica que té ple sentit en un teatre d'òpera. Ara bé, cal especificar que 7 Deaths of Maria Callas no és exactament una òpera, o si ho és, és una òpera diferent del que exigeixen les convencions clàssiques del gènere. Tot plegat, aquí s'explica una història per mitjà de la música i l'escena: la de l'última nit de Maria Callas, mentre somia i més tard es desperta per passar a l'altra banda, que és la de la immortalitat. La Callas va viure una vida tràgica –va conèixer la fama mundial i el fracàs més gran en l'amor; en els últims anys es va recloure en un apartament a París i va morir d'una sobredosi de fàrmacs, com Marilyn o Elvis, altres grans mites del segle XX–, i això en fa un personatge amb una narrativa interessant. Ella, que va ser tantes dones al teatre, es converteix ara en un personatge.
Serà la pròpia Marina Abramović qui encarni la Divina en aquesta obra. Aquesta és una circumstància especial: generalment, Abramović no actua ni desenvolupa el seu treball escènic en viu. La instal·lació, el happening i la performance són experiències que moltes vegades ometen al públic i la idea del “directe”. Per això, quan parlem de 7 Deaths of Maria Callas cal parlar d'un híbrid: té parts d'òpera i teatre, i parts d'art multimèdia, art d'acció i art del cos. En tot cas, les distincions són secundàries, ja que al final el que compta és la potència de la producció. La primera part de l'espectacle recrea el món dels somnis de Maria Callas: Abramović apareix en un llit i l'acció que es desenvolupa consta de música ambiental, una veu en off i fragments de vídeo que acompanyen set àries d'òpera que van ser importants a la vida de Maria Callas. Cada ària la canta una soprano vestida amb uniforme de criada, i cada vídeo representa una manera tràgica i espectacular de morir, on Marina interactua amb l'actor Willem Dafoe.
La segona part de l'obra representa la mort de Maria Callas, i l'escenografia –desenvolupada per Anna Schöttl– es concreta en un espai que contrasta amb la nebulosa de la primera part: és l'habitació on va morir Maria Callas, recreada amb fidelitat total. El llit és idèntic al que tenia la diva, els quadres a les parets són els de la seva col·lecció, les fotos que observa –d'alguns dels homes que van marcar la seva vida, com Aristoteles Onassis, Pier Paolo Pasolini o Luchino Visconti– estaven entre les seves pertinences. Tot aquest espai abunda alhora en símbols que busquen omplir l'obra de significats transcendents: quan Marina/Callas treu el cap a la finestra està veient el món que abandonarà, però també està observant l'eternitat que l'espera; quan creua la porta, representa la mort física, però no la de la seva presència espiritual, que estarà per sempre amb nosaltres. Al final, aquestes obres no explica tant una història, sinó el procés en què la tragèdia es converteix en una llegenda, a través d'una artista admirable encarnada per una altra artista que treballa amb un llenguatge diferent, però amb els mateixos materials emocionals com són l’art i l’amor.
A escena
La figura central a 7 Deaths of Maria Callas, lògicament, és la seva creadora, Marina Abramović, que pràcticament no abandonarà l'escenari en els 90 minuts que dura cadascuna de les tres funcions programades al Liceu. Però no és l'única presència a escena: el primer segment de l'obra, compost per àries d'òpera famoses, comptarà amb la presència de set sopranos curosament escollides per a cadascuna de les peces. La italiana Gilda Fiume serà la primera a aparèixer donant veu a Violetta Válery a la seva ària del tercer acte de La traviata, “Addio, del pasato”, i donarà pas a la biscaïna Vanessa Goikoetxea, que es ficarà a la pell de Tosca i cantarà “Vissi d'arte, vissi d'amor”. La tercera peça és “Ave Maria”, una de les àries que canta el personatge de Desdemona a l'Otello de Giuseppe Verdi, i se n'encarregarà la italiana Benedetta Torre. La soprano coreana Antonia Ahyoung Kim s'encarregarà d'”Un bel dí vedremo”, la peça central de la Madama Butterfly de Puccini, i finalment seran la mezzosoprano israeliana Rinat Sharam, la sevillana Leonor Bonilla, i la catalana Marta Mathéu, qui faran seus els papers de Carmen (la famosa havanera composta per Bizet), “Lucia Ashton” (l'ària de la bogeria de Lucia di Lammermoor, de Donizetti) i la “Casta diva” de Norma, potser l'ària que millor va interpretar mai Maria Callas.
Totes les cantants del primer bloc tindran també un paper actoral al segon, com a ajudants de cambra de la Callas moribunda rodant pel seu pis de París. La resta de presències escèniques seran en vídeo: Willem Dafoe és un personatge més en aquesta obra, però només apareixerà a les peces dirigides per Marco Brambilla. I finalment, cal destacar el paper de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida en aquesta ocasió per Antonio Méndez, perquè haurà de combinar diversos llenguatges musicals: el del bel canto i el verisme de les àries clàssiques, però també el de la música que filarà tota la funció que ha compost el serbi Marko Nikodijević, un autor molt actiu a l'actual escena contemporània europea, i que es mou amb soltesa pels terrenys de la microtonalitat, l'espectralisme i alguns passatges que podrien fins i tot descriure's com a ambientals , un llenguatge modern i dens en què les cordes buscaran timbres que sonen com si fossin electrònics, i que arrodonirà aquesta aposta estètica a mig camí entre el somni, la calma i l'horror.
Moments musicals clau
Primera part. Àries
Mentre Maria Callas jeu al llit de mort i somia, l'espectacle presenta set dels seus grans èxits operístics: àries de La traviata, Lucia di Lammermoor, Otello, Norma, Carmen, Tosca i Madama Butterfly. Cadascuna de les peces va acompanyada d'una peça de vídeo en què Abramović, acompanyada per l'actor Willem Dafoe, s'enfronta a la mort en set situacions diferents: una mossegada de serp, la caiguda des de dalt d'un gratacel, una estocada en una plaça de bous… L'òpera i la performance es fonen en una llarga seqüència onírica.
Segona part. París, 1977
Un cop acaba la part operística, la segona part de l'espectacle ens mostra Maria Callas a la seva habitació de París, el dia de la seva mort. La recreació de l'espai és meticulosa, de manera que Marina Abramović es fon plenament amb la cantant i pren possessió del cos i del esperit en el moment final. Un cop mor, entren set serventes –les set sopranos de la primera part– i netegen l'habitació i fan el llit. Tota aquesta part va acompanyada d'una música de riques textures creada pel compositor serbi Marko Nikodijević,
Final. Casta diva
Al final de l'espectacle, una vegada Marina Abramović ha creuat la porta que simbolitza el trànsit de la vida a la mort, una de les criades posarà un disc de vinil a un reproductor. La música que sonarà serà l'ària Casta diva, de l'òpera Norma, en un enregistrament històric de Maria Callas. D'aquesta manera, la presència de la diva, que ha estat sobrevolant l'escenari durant tota l'obra, es torna molt més intensa, ja que passem del somni i el record a alguna cosa real, la seva veu autèntica. En aquest moment, Marina Abramović torna a escena i es reuneix amb Maria Callas.
Amb el suport de:
