Considerat un dels grans noms de l’òpera barroca, Terradellas segueix sent poc conegut al seu país. 'La Merope', estrenada a Roma el 1743, s'escoltarà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu, una recuperació que destaca el patrimoni operístic català.
La Merope va ser el triomf més gran de Domènec Terradellas (Barcelona, 1713 - Roma, 1751) en vida, una òpera ambientada a la Grècia mítica que li va garantir un bon treball i prestigi en els cercles musicals. Tanmateix, avui és una peça oblidada que només s’ha interpretat una vegada a Barcelona, en un concert privat l’any 1955. Terradellas va ser el compositor català més cèlebre del segle XVIII, amb una vida artística fascinant i una obra rica i brillant. La Merope, una de les seves òperes més ambicioses, explora els límits del destí, la desesperació i l’amor incondicional.
El mestre Francesco Corti, reconegut clavicembalista i director d’orquestra, liderarà aquesta recuperació al capdavant de l’Akademie für Alte Musik Berlin (AKAMUS), donant vida a una partitura de gran refinament orquestral i vocal que ha romàs massa temps oblidada. Amb una música imaginativa, melodies vibrants i un intens sentit del drama, La Merope confirma la necessitat de reivindicar Domènec Terradellas com una figura cabdal del barroc operístic.
Per a aquesta ocasió, Corti comptarà amb un repartiment excepcional. La soprano Emőke Baráth, col·laboradora habitual del mestre, encarnarà la reina Merope aportant la seva tècnica virtuosa i la sensibilitat que la caracteritza. El paper de Polifonte, l’antagonista, serà interpretat pel tenor suís Valerio Contaldo, mentre que el paper d’Epitide, fill de Merope, serà assumit per la mezzosoprano Francesca Pia Vitale. La soprano sud-coreana Sunhae Im interpretarà el paper d’Argia, promesa d’Epitide, i completaran el repartiment el contratenor Paul-Antoine Bénos-Djian (Trasimede), el tenor Thomas Hobbs (Anassandro) i la contralt Margherita Maria Sala (Licisco).
Argument
La Merope relata un episodi tràgic de la mitologia grega ambientat al regne de Messènia. El rei Cresfont i dos dels seus fills han estat assassinats pel cruel usurpador Polifonte, que busca consolidar el seu poder casant-se amb la reina vídua, Merope. Tot i la pressió, Merope resisteix durant anys, esperant el retorn del seu tercer fill, Epitide, que va ser salvat i criat en secret.
L’òpera segueix el retorn d’Epitide a la seva pàtria i els seus esforços per desemmascarar Polifonte, revelant la veritat sobre l’assassinat del seu pare i impedint que el tirà sigui reconegut com a rei legítim. Enmig d’aquest drama de venjança i redempció, l’obra incorpora els embolics amorosos i les sospites característiques de l’òpera barroca. Aquesta història, avui gairebé desconeguda, va gaudir d’una gran popularitat a la primera meitat del segle XVIII, amb un llibret d’Apostolo Zeno que va inspirar nombroses òperes, incloses algunes d’Antonio Vivaldi.
Grans veus barroques al servei del rigor musicològic de Francesco Corti
El mestre italià Francesco Corti, una de les figures més destacades en la interpretació de la música barroca, lidera la recuperació de La Merope amb el rigor històric que caracteritza la seva trajectòria. Corti és considerat un dels clavecinistes més talentosos de la seva generació, i, des del 2018, és el principal director convidat del prestigiós conjunt Il Pomo d’Oro. El mestre italià ha treballat amb formacions de referència com Le Concert des Nations de Jordi Savall o Les Musiciens du Louvre de Marc Minkowski. Al Liceu, dirigirà l’Akademie für Alte Musik Berlin, conjunt especialitzat en la interpretació barroca, per reviure una òpera que fins ara no comptava amb cap enregistrament complet.
Per a aquesta ocasió, Corti s’ha reunit un repartiment d’especialistes excepcional. La soprano Emőke Baráth encapçala l’elenc en el paper de Merope, mentre que el tenor Valerio Contaldo assumeix el rol del seu antagonista, Polifonte. Al seu costat, Francesca Pia Vitale (Epitide), Sunhae Im (Argia), Paul-Antoine Bénos-Djian (Trasimede), Thomas Hobbs (Anassandro) i Margherita Maria Sala (Licisco).
Domènec Terradellas, una de les grans estrelles de l’òpera seria barroca
Domènec Terradellas és avui un compositor poc interpretat, tot i que a mitjans del segle XVIII va ser considerat un dels grans talents de l’òpera a l’estil italià, a l’altura de figures com Porpora o Händel. Durant més de deu anys, entre 1739 i la seva mort el 1751, va ser una de les grans figures de l’òpera europea. La seva trajectòria, marcada per un gran prestigi i un final tràgic, està envoltada de llegendes: segons un relat d’autenticitat dubtosa, el seu darrer èxit, Sesostri, rè d’Egitto (1751), hauria despertat les enveges d’un altre compositor, Niccolò Jommelli, que hauria ordenat el seu assassinat. Sigui com sigui, la seva obra ha quedat sumida en l’oblit, fins i tot al seu propi país, tot i ser considerat el millor compositor d’òpera barroc nascut a la península Ibèrica.
Terradellas es va formar com a cantant al cor de la catedral de Barcelona abans de completar els seus estudis a Nàpols, on es va especialitzar en música sacra i va entrar en contacte amb l’òpera italiana. El 1739 va estrenar la seva primera òpera, Astarto, i el 1743 va aconseguir el seu triomf més gran amb La Merope, fins al punt d’impressionar el cardenal Acquaviva, que el va nomenar mestre de capella de l’Església dels Espanyols a Roma. Més endavant, va dirigir el Teatre de Haymarket a Londres, on Händel havia popularitzat l’òpera a Anglaterra, i va viatjar per diverses ciutats europees fins a la seva mort a Roma el 1751.
El seu estil segueix els cànons de l’òpera seria italiana del segle XVIII: trames ambientades en l’antiguitat clàssica, conflictes amorosos i de poder, i una estructura basada en l’alternança de recitatius i àries. Amb aquesta producció, el Liceu destaca una de les figures més rellevants de l'òpera barroca i referma el seu compromís amb la conservació del patrimoni musical i amb la recuperació de la memòria d'un dels grans compositors catalans de tots els temps.