El Gran Teatre del Liceu presenta del 12 al 15 d’abril per primer cop a Barcelona ‘Nijinsky’ de John Neumeier amb el Hamburg Ballet. Jonathan Nott debuta dirigint música de Rimski-Kórsakov i Xostakóvitx en homenatge a Vaslav Nijinsky.
El Gran Teatre del Liceu presenta Nijinsky by Neumeier, un ballet en dos actes amb direcció i coreografia de John Neumeier i amb el prestigiós Ballet d’Hamburg en escena. L’obra, que es va estrenar el 2 de juliol de 2000 a l’Hamburg Ballett, arriba ara per primera vegada al Liceu del 12 al 15 d’abril. Aquest ballet serà també la primera ocasió en què el públic del Liceu podrà veure el futur director musical del Liceu, Jonathan Nott, al capdavant de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
El debut de Jonathan Nott al capdavant de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu es presenta amb un programa musical d’una gran exigència i ambició, format per obres de compositors com Frederic Chopin, Robert Schumann, Nikolai Rimski-Korsakov i Dmitri Xostakóvitx. Destaquen especialment la Scheherazade de Rimski-Korsakov i la Simfonia núm. 11 de Xostakóvitx, peces de gran format i intensitat expressiva que suposen un repte notable per a l’orquestra. Aquest repertori esdevé així una carta de presentació de primer nivell per al mestre Nott, que podrà mostrar la seva capacitat per abordar textures complexes i grans arcs dramàtics.
Aquest títol, que tancarà la temporada de dansa, és un homenatge de l’Hamburg Ballett al mític ballarí rus Vaslav Nijinsky (Kíev, 1889 – Londres, 1950), figura clau en la transformació del llenguatge coreogràfic a inicis del segle XX. Nijinsky va obrir nous camins per a la dansa moderna, fins que una greu malaltia mental el va apartar prematurament dels escenaris.
Fundador del Hamburg Ballett l’any 1973, Neumeier ha expressat en diverses ocasions la seva fascinació per aquesta figura llegendària. Segons el coreògraf, els ballets de Nijinsky posseïen una dramatúrgia visual en què, en última instància, la substància era la coreografia: coreografia, tema i argument esdevenien una unitat única.
Sobre l’obra
Vàtslav Nijinski (1889-1950), ballarí i coreògraf rus d’origen polonès, va ser un dels artistes més excepcionals de la història de la dansa. Solista al Teatre Mariïnski, convidat al Bolxoi i ballarí principal als Ballets Russos de Serge Diaghilev, va destacar pel seu virtuosisme, la precisió tècnica i la profunditat de les seves caracteritzacions. Les seves actuacions inoblidables el van convertir en una icona admirada pel públic, mentre que la seva coreografia evocadora i sensual va generar controvèrsia als escenaris de París.
En un tràgic gir del destí, Nijinski va sucumbir a l’esquizofrènia i va passar la resta de la seva vida entrant i sortint de centres de tractament. La seva última actuació va tenir lloc el 19 de gener de 1919 en un hotel de Suïssa, amb només 29 anys i una carrera de deu anys que el va convertir en una autèntica llegenda.
L’aclamat coreògraf i director de l’Hamburg Ballett durant 50 anys ha explorat aquesta figura excepcional i la seva complexitat en diverses creacions. El ballet Nijinsky recull la biografia de l’artista a través de records, associacions, sentiments i visions, construint un present del passat que reflecteix tant la màgia d’un escenari mític com les seves experiències més íntimes fora del teatre.
Amb decorats i vestuari que evoquen el glamur de París a principis del segle XX, l’obra construeix un món dins d’un altre, ple d’opulència, que desafia les convencions del ballet narratiu. El resultat és un espectacle teatral formidable i un homenatge al llegendari ballarí que va transformar per sempre el món del ballet.
Sinopsi
L’obra pren com a punt de partida simbòlic la seva darrera aparició escènica, el 1919, en un hotel de Saint Moritz, una experiència que ell mateix va definir com les seves “noces amb Déu”. Aquell moment marca el final d’una carrera excepcional i esdevé el nucli d’inspiració d’aquesta creació de Neumeier, estructurada en dos grans blocs. El ballet Nijinsky, comença amb una recreació realista d’aquesta situació. Tanmateix, la coreografia següent visualitza els seus pensaments, records i al·lucinacions durant aquella última actuació.
Nijinsky s’estructura en dos grans actes. Al primer, el ballarí revisita la seva trajectòria amb els Ballets Russos a través de records i visions, des dels papers més emblemàtics com l’Arlequí de Le Carnaval o l’espectre de Le Spectre de la Rose fins a moments de la seva vida privada, com la seva família i la futura esposa, Romola Pulszky . Al segon acte, la bogeria de Nijinski el porta a tancar-se en si mateix, combinant records d’infantesa i de la família amb visions de la Primera Guerra Mundial, la traïció de l’entorn i la mort del seu germà Stanislav. L’obra culmina amb la seva darrera actuació al Suvretta House, on la Guerra esdevé l’última dansa que simbolitza el final de la seva carrera i la intensitat de la seva experiència vital.
John Neumeier, fundador del Ballet d’Hamburg
John Neumeier va néixer el 1939 a Milwaukee (Wisconsin), on va rebre la seva primera formació en dansa. Va continuar els seus estudis a Chicago, així com a la Marquette University, on va crear les seves primeres obres coreogràfiques. Després d’ampliar la seva formació en ballet tant a Copenhaguen com a la Royal Ballet School, John Cranko el va convidar el 1963 a incorporar-se al Stuttgart Ballet , on va arribar a ser solista i va continuar desenvolupant la seva faceta coreogràfica.
El 1969, Ulrich Erfurth el va nomenar director del Ballet Frankfurt, on aviat va causar sensació amb noves interpretacions de ballets tan coneguts com El trencanous i Romeu i Julieta. El 1973, August Everding el va convidar a assumir la direcció i la coreografia principal de l’Hamburg Ballet. Sota la seva direcció, la companyia es va convertir en una de les més destacades de l’escena alemanya i va assolir ràpidament reconeixement internacional. Com a coreògraf, Neumeier ha treballat constantment en la preservació de la tradició del ballet, alhora que dota les seves obres d’un marc dramàtic modern. Els seus ballets abasten des de noves versions de grans títols narratius fins a musicals i ballets simfònics —especialment els basats en composicions de Gustav Mahler—, així com coreografies sobre música sacra. Entre les seves creacions més recents per a l’Hamburg Ballet hi ha La bella dorment (nova versió, 2021), Hamlet 21 (2021), Beethoven Project II (2021) i Dona Nobis Pacem (2022).
Neumeier ha treballat com a coreògraf convidat amb nombroses companyies, entre les quals el Royal Ballet; les òperes estatals de Viena, Munic i Dresden; el Stuttgart Ballet; el Royal Danish Ballet; el Ballet de l’Òpera de París; el Tokyo Ballet; l’American Ballet Theatre; el San Francisco Ballet; el Joffrey Ballet; el Boston Ballet; el National Ballet of Canada; el Ballet del Teatre Mariïnski; el Bolxoi de Moscou i el Stanislavski Ballet; i el Ballet Nacional de la Xina, entre d’altres.
Entre els guardons que ha rebut hi ha el Dance Magazine Award (1983), l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya, l’Orde de les Arts i les Lletres de França i la Legió d’Honor. El 2006 va rebre el prestigiós Premi Nijinsky a la trajectòria. El 2007 li va ser concedit el Herbert von Karajan Musikpreis i el 2008 el Deutscher Jubiläums Tanzpreis. El 2007 també va ser nomenat ciutadà honorari d’Hamburg. El novembre de 2012 va acceptar l’Orde de l’Amistat de la Federació Russa. El 2015, la Fundació Inamori li va atorgar el Premi Kyoto per les seves contribucions a les arts i la filosofia, i el 2016 va rebre el reconegut Prix Benois de la Danse a la trajectòria. Entre els seus reconeixements més recents hi ha el Premi a la Trajectòria del Prix de Lausanne, el Premi Erich Fromm i el Premi de l’Amistat de la República Popular de la Xina.
El febrer de 2006, Neumeier va fundar la John Neumeier Foundation amb l’objectiu de preservar i, eventualment, posar a disposició del públic la seva col·lecció d’objectes relacionats amb la dansa i el ballet. La fundació garanteix la conservació del seu repertori i dels materials associats per a la ciutat d’Hamburg.
El 2011, Neumeier va fundar el Ballet Nacional Juvenil d’Alemanya. Aquesta jove companyia, formada per vuit ballarins, té la seva seu al Ballettzentrum d’Hamburg, però actua fora de l’Òpera d’Hamburg. A més de les gires internacionals, desenvolupa una tasca social amb actuacions en escoles, residències i diversos projectes comunitaris.
Amb el suport de:
Benefactor del Cerlce de la Dansa:
