El mestre Josep Pons dirigeix l’Orquestra del Liceu el 31 de març amb la 'Simfonia núm. 9' de Gustav Mahler, una de les seves obres més profundes. El concert, dins el cicle 'Univers Mahler', destaca per la intensitat emocional i la riquesa sonora. Aquesta cita forma part del tancament del projecte simfònic dedicat al compositor, que culminarà al juliol amb la 'Simfonia núm. 8'.
La temporada 2025/26 marcarà un punt d’inflexió per a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu amb la culminació de l’Univers Mahler, el projecte impulsat pel mestre Josep Pons per abordar la integral simfònica del compositor. Després de més de catorze anys al capdavant de la formació, Pons tanca aquesta etapa amb dues cites destacades: la Simfonia núm. 9, el proper dimarts 31 de març, i la Simfonia núm. 8 ‘dels mil’, el 24 de juliol, concert que clourà la temporada i com a director musical del Gran Teatre del Liceu passant a ser Director Musical Honorari a partir de la temporada 2026/2027. Un doble gest que combina culminació artística i homenatge al seu llegat.
El concert Univers Mahler: Simfonia núm. 9 proposa un recorregut per una de les partitures més profundes i reveladores de Gustav Mahler. Estrenada pòstumament, la Novena és una obra travessada per la consciència del final, però també per una mirada lúcida i expansiva sobre el món. Des de la fragilitat més íntima fins a una expressivitat d’una gran amplitud, la simfonia articula un discurs que oscil·la entre la contemplació i la tensió.
En aquest context, Josep Pons, reconegut intèrpret del repertori mahlerià, ofereix una lectura que posa en relleu la densitat emocional i l’arquitectura sonora de l’obra, aprofundint en els seus contrastos i en la seva capacitat de generar sentit des del detall.
La Simfonia núm. 9 està estretament vinculada al moment vital del compositor. Escrita després de la mort de la seva filla i del diagnòstic d’una malaltia cardíaca, que el portaria a la mort quatre anys més tard, l’obra esdevé un espai de reflexió sobre la finitud i el pas del temps. A Toblach, lluny de Viena, Mahler va trobar un entorn que li va permetre canalitzar aquest estat en una música que evita el dramatisme explícit per construir un relat d’una gran complexitat emocional.
Ja en el seu moment, compositors com Alban Berg van reconèixer la singularitat de la partitura, destacant especialment el primer moviment com una de les expressions més altes del llenguatge mahlerià.
Amb una durada aproximada d’1 hora i 20 minuts i sense pausa, el concert proposa una immersió contínua en els quatre moviments de la simfonia, des de l’Andante comodo inicial fins a l’Adagio final, en què la música es dissol progressivament en el silenci.
Aquest concert s’inscriu dins de Ciutat de Clàssica 2026 i forma part d’una programació que reafirma el paper de l’Orquestra del Liceu com a eix central de l’activitat musical del Teatre.
El concert Univers Mahler: Simfonia núm. 9 de Gustav Mahler forma part de la programació de Ciutat de Clàssica 2026.
