Un plany fúnebre, però sobretot una pregària extrema

"Com que la mort és el veritable objectiu de la nostra existència, he conegut tan bé aquest veritable i millor amic de la humanitat en els últims anys que la imatge de la mort ja no em fa por".

Wolfgang A. Mozart

D’entre tot el catàleg mozartià, destaquen obres com Le nozze di Figaro, Don Giovanni, la Simfonia «Júpiter», els concerts de piano i orquestra, La flauta màgica, els quartets dedicats a Haydn, entre moltes altres, però si hi ha una obra que universalment té una intensitat lluminosa molt especial, aquesta és la partitura del Rèquiem KV 626.

Embolcallada en un halo de llegenda, la Missa de Rèquiem és la culminació d’una etapa en l’obra tardana del compositor dedicada a la música religiosa.Truncada per la seva prematura mort durant el seu procés de creació, és un veritable document autobiogràfic. Va ser completada pel seu deixeble Franz Xaver Süssmayr, al voltant de la qual persisteixen nombrosos interrogants: Mozart va plantejar la qüestió de la mort, però la seva pregunta va quedar sense resposta.

Opus ultimum, on el compositor de Salzburg va saber expressar, a través d’aquest text de la litúrgia cristiana, tots els estats d’ànim: des de la por del Judici (Dies irae) a l’esperança de la clemència de Déu (Kyrie), de l’angoixa del patiment inútil (Recordare) a la certesa d’un més enllà ple de llum (Luceat eis).

Un plany fúnebre, però sobretot una pregària extrema, tot implorant la misericòrdia divina.

Poques vegades una música ha estat tan marcada pel geni, l’expressió, la fe i el patiment d’un ésser humà.

Amb el suport de: