Durant l’estrena anglesa de Tosca, Puccini va assistir a una obra de David Belasco, Madame Butterfly, i va intuir que seria la seva pròxima òpera: una història amb un personatge femení que condensava emocions profundes com l’afecte, la fidelitat i l’honor, i que sofria una humiliació devastadora. Després de superar nombroses dificultats, inclòs un greu accident de cotxe, finalment la va estrenar a Milà el 1904. Amb el temps, aquesta òpera s'ha convertit en una de les més sòlides del repertori, una tragèdia d’abast universal en un entorn exòtic.
Acte I. Pinkerton, Cio-Cio-San
«Viene la sera»
Després del casament, Pinkerton i Cio-Cio-San es queden finalment tot sols a la casa. És un moment molt esperat per a tots dos: per a ell, arriba l’oportunitat tan desitjada de satisfer el seu apetit sexual, mentre que per a ella és el començament d’una intensa història d’amor. En un llarg duet que s’estén durant més de deu minuts, els dos personatges principals s’entreguen a una primera nit de passió que serà decisiva per comprendre el desenvolupament de la història, perquè immediatament després Pinkerton tornarà als Estats Units i Cio-Cio-San es quedarà a Nagasaki sola i embarassada.
Acte II. Cio-Cio-San
«Un bel dì vedremo»
Fa més de tres anys que Pinkerton se’n va anar als Estats Units i encara no ha tornat. Va prometre fer-ho quan els pit-rojos tornessin a niar al Japó, però en l’horitzó no apareixen ni els vaixells ni els ocells. No obstant això, Cio-Cio-San està convençuda que el seu estimat tornarà aviat, i així ho expressa en aquesta ària de bellesa sobrenatural i impacte inevitable situada en el cor de l’òpera. En ella, la soprano ha de concentrar tots els matisos psicològics de Butterfly: la fe cega en el seu marit, la seva capacitat de resistència, la seva constància i el desconeixement de la fi tràgica que li espera.
Final de l’Acte II i començament de l’acte III. Cor
Coro a bocca chiusa + Intermezzo
El vaixell de Pinkerton ha aparegut a la badia de Nagasaki i aviat es produirà la trobada entre Butterfly i el seu estimat. Mentre cau la nit, la serventa Suzuki fica el seu fill al llit i Cio-Cio-San comença a preparar la casa per al retorn del seu marit. La transició del segon al tercer acte està conduïda per una sublim participació del cor —que entona la bella melodia amb un murmuri, amb la boca tancada— i amb un intermezzo instrumental que transforma la serenitat del paisatge japonès en l’ambient de malson que caracteritzarà el final de l’òpera.
A escena
Tres sopranos excepcionals per a un dels papers més exigents de l’òpera
El paper protagonista de Madama Butterfly no és fàcil: exigeix una cantant un timbre de veu delicat i tècnica impol·luta per trobar l’equilibri total entre la puresa de la música i l’emocionalitat del text. Però a més d’això, també obliga a desplegar uns colossals dots actorals i a mantenir una forma física més pròpia d’una atleta olímpica. Cio-Cio-San no surt mai de l’escenari des que apareix poc després de començar el primer acte. Aquesta és una obra que gira exclusivament al voltant del seu rol principal: Butterfly és el centre absolut de l’acció, tots els avanços argumentals i la construcció del conflicte passen per ella, i si no canta, està interactuant amb altres personatges; no té ni un moment de respir, i per si no n’hi hagués prou, l’increment del seu arc emocional no deixa d’anar en augment fins a arribar a la catarsi final.
«Hi ha cantants que, al llarg del temps, han pres la decisió de deixar de cantar Butterfly, o dosificar-la, perquè el peatge físic i emocional que obliga a pagar és massa alt»
Les sopranos hi arriben en moments avançats de la seva carrera, quan troben l’equilibri adequat entre tècnica vocal, maduresa física i experiència dramàtica. Però quan aquestes circumstàncies es donen, els miracles es tornen possibles, i això és el que cal esperar en les pròximes funcions del Liceu, ja que comptarem amb un repartiment de primer ordre coronat per tres sopranos dramàtiques d’altíssim nivell en un moment esplèndid de les seves carreres: la superestrella búlgara Sonya Yoncheva, la madrilenya Saioa Hernández i una altra prima donna nord-americana, Ailyn Pérez.
A més de Butterfly, els personatges principals de l’òpera també tindran tres intèrprets: B. F. Pinkerton, escrit per a tenor spinto, el defensaran tres cantants experimentats com són el nord-americà Matthew Polenzani, l’italià Fabio Sartori i el canari Celso Albelo. La serventa de Cio-Cio-Sana, Suzuki, serà defensada per tres grans mezzosopranos com la tarragonina Gemma Coma-Alabert i les italianes Annalisa Stroppa i Teresa Iervolino, i el cònsol Sharpless se’l repartiran també tres barítons: Lucas Meachem, Thomas Mayer i Gerardo Bullón. El paper de Goro, escrit per a tenor còmic, el cantaran dos intèrprets: Juan Noval Moro i Pablo García-López. La resta de papers menors tindran un cantant per a totes les funcions, com Carlos Cosías (Príncep Yamadori), David Lagares (l’Oncle Bonzo) i Montserrat Seró (Kate Pinkerton). Un repartiment equilibrat i amb molta experiència acumulada perquè el resultat sigui òptim.
