Concerts de cambra amb formacions de l'Orquestra del Liceu
A l’Hivernacle del parc de la Ciutadella
El Gran Teatre del Liceu programa els primers concerts que se celebraran a l’Hivernacle del parc de la Ciutadella, després de la seva reobertura el passat desembre. Aquest espai emblemàtic de Barcelona recentment restaurat es convertirà en l’escenari de quatre concerts de cambra els dies 22 i 23 de març amb membres de l’Orquestra i el Cor del Liceu.
Aquesta iniciativa, que té el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona, busca apropar la música clàssica a la ciutadania i fer-la més accessible amb una experiència única en un entorn històric i encantador, tot fomentant la proximitat amb l'espectador i amb entrades a preus populars.
Amb el suport de:
|
Dates i entrades
Descobrint Dohányi
Dissabte 22 de març - 12h
Ernst von Dohnányi (o Ernő Dohnányi) és el compositor de la Serenata Op. 10, que proposem com a peça final d’aquest programa. Dins del repertori per a trio de corda, és una de les obres més aplaudides tant pel públic com pel gaudi dels intèrprets.
La composició és d’estil romàntic tardà tot i el marc de la seva època, en què l’avantguarda anava descobrint nous paisatges sonors.
El mateix Dohnányi fou director d’orquestra i un pianista destacat. Va ser aplaudit per les seves interpretacions dels concerts de piano de Beethoven i els enregistraments de les sonates del mateix compositor alemany.
Aquesta relació entre compositors ens ha fet teixir el relat del nostre concert, on Beethoven hi té cabuda amb un dels seus primers opus, el número 3, que beu del classicisme i posa de manifest que el compositor ja dominava l’escriptura per a aquesta formació, generant una gran varietat de textures. D’aquesta darrera obra n’interpretarem quatre moviments.
Durada del concert amb parlaments 1 hora 5 minuts
Programa
Ludwig van Beethoven (1770 – 1827)
Trio de corda núm. 1 en mi bemoll major, Op.3 de
I. Allegro con brio, en mi bemoll major
II. Adagio, en la bemoll major
III. Menuetto. Moderato, en mi bemoll major – Trio en do menor
IV. Finale. Allegro, en mi bemoll major
Erno von Dohnányi (1877 – 1960)
Serenata per a cordes, Op.10
I. Marcia: Allegro
II. Romanza: Adagio non troppo
III. Scherzo: Vivace
IV. Tema amb variacions: Andante con moto
V. Rondo (Final): Allegro vivace
Contrapunt i devoció: diàleg entre Bach i Pergolesi
Dissabte 22 de març - 18h
Bach in Motion Ensemble
Mercedes Darder - soprano
Cristina Tena - alto
Oleguer Beltran - violí I
Sergi Puente - violí II
Salomé Osca - viola
Òscar Alabau - violoncel
David-Huy Nguyen-Phung - baix continu
Die Kunst der Fuge (“L’art de la fuga”), compost en els últims anys de vida de Bach (1740-1750), és un cicle de catorze fugues i quatre cànons on el compositor demostra el seu coneixement magistral del contrapunt fent ús de totes les tècniques. A través d’un tema simple en re menor, construeix el conjunt de fugues i cànons per a diferents nombres de veus, sense especificar una instrumentació o un ordre concret. Això fa que sigui considerada una de les seves obres més teòriques i abstractes.
En canvi, Tilge, Höchster, meine Sünden (“Esborra, Altíssim, els meus pecats”). Psalm 51 (1748) és una composició que segueix l’estructura de motet-paròdia. Consisteix, per tant, en una adaptació del famós Stabat Mater de Pergolesi, qui va escriure l’original el 1736, setmanes abans de morir. Tal va ser l’èxit d’aquesta obra sacra, que es va convertir en l’obra més editada i impresa aquell mateix segle XVIII. D’aquí que molts compositors –entre els quals, Bach– en fessin les seves pròpies adaptacions. Amb la intenció que fos cantada en un dels serveis religiosos a la Thomaskirche de Leipzig, Bach va substituir tot el text original en llatí pel del Psalm 51 en alemany. Va fer els canvis corresponents a les veus per adequar les noves síl·labes a la melodia cantada, creant rics melismes i nous contrapunts per emfatitzar el missatge d’espiritualitat i redempció del psalm.
Aquestes dues obres escollides per al concert il·lustren el mestratge musical de Bach a través de les seves fugues i la seva pròpia interpretació de l’obra de Pergolesi, i ens conviden a submergir-nos en dos aspectes fonamentals del seu estil: la complexitat tècnica del contrapunt i la profunda reflexió espiritual sobre el sofriment humà.
Durada aproximada 1h
Programa
Johann Sebastian Bach (1685 – 1750)
Die Kunst der Fugue (bwv 1080)
Contrapunctus 1. Fuga a quatre veus sobre el tema original.
Contrapunctus 3. Fuga a quatre veus sobre el tema en inversió.
Contrapunctus 6. Contrapunt en estil francès sobre variacions del tema i la seva inversió presentats en diferents extensions mètriques.
Johann Sebastian Bach/ Giovanni Battista Pergolesi (1710 – 1736)
Tilge, Höchster, meine Sünden (bwv 1083) Motet-paròdia del Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi
1. Largo. Tilge, Höchster, meine Sünden
2. Andante. Ist mein Herz in Missetaten
3. Larghettto. Missetaten, die mich drücken
4. Andante. Dich erzürnt mein Tun und Lassen
5. Largo. Wer wird seine Schuld verneinen
6. Sieh! ich bin in Sünd empfangen
7. Sieh, du willst die Wahrheit haben
8. Wasche mich doch rein
9. Allabreve. Laß mich Freud und Wonne spüren
10. Andante. Schaue nicht auf meine Sünden
11. Adagio spirituoso. Öffne Lippen, Mund und Seele
12. Largo. Denn du willst kein Opfer haben
13. Allegro (Vivace). Laß dein Zion blühend dauren
14. Allabreve. Amen
Invitació al viatge
Diumenge 23 de març - 12h
Elizabeth Gillming - Mezzosoprano
Miguel Rosales - Baríton
Bernardo Verde - Fagot
David-Huy Nguyen-Phung - Piano
El programa d’aquest concert presenta una selecció eclèctica d’obres amb una inusual formació de gran riquesa sonora que uneix la versatilitat del fagot i la veu en la música de cambra. Amb obres de diversos compositors, l’esdeveniment ofereix un viatge sonor que explora emocions profundes a través de la varietat de matisos expressius del romanticisme al contemporani. Des de la melancolia de L’invitation au voyage (“La invitació al viatge”) a la lleugeresa de Deux Pièces (“Dues peces”), de Jean Françaix, passant per l’humor de Der todte Fagot (“El fagot mort”), cada peça convida a la reflexió i l’apreciació musical. Aquest concert no només celebra la bellesa de la música de cambra, sinó que també ressalta la riquesa de la col·laboració entre els instruments i la veu.
Durada aproximada 1h
Programa
Emmanuel Chabrier (1841-1894)
L'invitation au voyage Mezzosoprano, fagot i piano
Noël Gallon (1891-1966)
Recit. et Allegro Fagot i piano
Conradin Kreutzer (1780-1849)
Der Todte Fagott Baríton, fagot i piano
Franz Lachner (1803-1890)
Neuer Frühling Mezzosoprano, fagot i piano
Ihr Traum Baríton, fagot i piano
Emmanuel Chabrier (1841-1894)
Paysage Piano
Philippe Schoeller (1957)
Omaggio Kurtág
Jean Baptiste Faure (1830-1914)
Myosotis Mezzosoprano, fagot i piano
Jean Françaix (1912-1997)
Deux pièces fagot i piano
Charles Gounod (1818-1893)
Bienheureux le cœur sincère Mezzosoprano, baríton i piano
Repentir Mezzosoprano, baríton, fagot i piano
Reflexes nocturns
Diumenge 23 de març - 18h
El classicisme serà el protagonista de la primera part del concert que proposem, amb una obra del mestre W. A. Mozart, el seu Divertiment per a trio de corda, de la qual se n’interpretaran alguns moviments. Aquesta peça ha estat titllada d’especial en el camí de l’art, per la seva invenció i bon humor. Una obra on cada instrument és primus inter pares (primera veu) i cada nota és significativa: una aportació sonora, espiritual i sensitiva del gran mestre de Salzburg.
La peça final, i moll de l’os del programa, és La nit transfigurada (Verklärte Nacht) d’Arnold Schönberg. Aquesta obra per a sextet de corda és considerada la primera peça important del compositor i s’inspira en el poema amb el mateix títol de l’escriptor Richard Dehmel, així com en el primer moment en què el compositor coneix la seva futura esposa: Mathilde von Zemlinsky. La nit transfigurada és una obra plena de romanticisme d’on es desprèn un amor sense condicions, un amor pur que traspassa els errors humans i transforma les seves vides.
Durada aproximada 1h i 10 minuts
Programa
Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791)
Divertiment en mi bemoll major per a trio de corda, KV 563
I. Allegro
II. Minuet
III. Andante. Tema amb variacions
IV. Minuet
V. Allegro
Sergey Maiboroda - violí
Salomé Osca - viola
Paula Lavarías - violoncel
Pausa
Arnold Schönberg (1874 – 1951)
La nit transfigurada
Sergey Maiboroda - violí
Raúl Suarez - violí
Josep Bracero - viola
Salomé Osca - viola
Paula Lavarías - violoncel
Javier Serrano - contrabaix