Acte I, Lucia
«Regnava nel silenzio»
Mentre espera Edgardo a l’exterior del castell dels Ashton, Lucia relata la seva visió del fantasma d’una nena assassinada temps enrere en aquestes mateixes terres. L’òpera queda embolcallada en aquest moment d’un mal presagi, en la més pura tradició de la literatura gòtica. Tot i el lúgubre assumpte, l’ària és una de les més refinades i virtuoses del repertori per a soprano de Donizetti, un cim de la bellesa lírica.
Acte II, Edgardo, Enrique, Lucia, Raimundo, Alisa, Arturo
«Chi me frena in tal momento»
Coaccionada per la seva família, Lucia signa el contracte matrimonial que la compromet a casar-se amb lord Arturo Bucklaw. Després de segellar el seu compromís, Edgardo irromp a la reunió per reclamar la mà de Lucia, però és massa tard. La tensió del moment fa que hi intervinguin fins a sis personatges, que donen pas al famós sextet de l’òpera, un prodigi de bel canto d’una complexitat tècnica extrema.
Acte III, Lucia
«Il dulce suono»
En la seva nit de noces, Lucia embogeix i assassina el seu marit Arturo. Amb un ganivet ple de sang a la mà, es presenta davant els seus familiars completament alienada. Durant el tràngol, recorda el tendre amor que sent per Edgardo, però ja és tard: perd l’esperança i es llença al buit. La continuïtat entre ària i cabaletta és una de les peces més complicades i satisfactòries del repertori per a soprano, la més cèlebre de totes les àries de la bogeria del xix.
Acte III, Edgardo
«Fra poco a me ricovero»
Lucia no ha mort, tot i que està molt greu. Edgardo torna al castell dels Ashton per retrobar-se amb la seva estimada, però quan arriba l’informen que ja és massa tard. La seva única esperança per retrobar-se amb Lucia és morint: treu un punyal i se’l clava. La seva ària és una de les més dures per a tenor; no només arriba al final d’una òpera exigent, sinó que implica dificultats tècniques tan sols a l’abast dels més grans. La conclusió lúgubre d’una òpera marcada per un destí fosc.