Josep Pons dirigirà totes les funcions amb la participació de dues mezzosopranos magnífiques en el paper principal, Clémentine Margaine i Varduhi Abrahamyan.
Òperes com Carmen, que es troba entre les cinc més representades de la història, poden ser un parany per a qualsevol intèrpret, perquè de vegades se sobreentén que, de tan coneguda que és, resulta fàcil de tocar i cantar, quan és tot el contrari. Carmen no és una obra que es presti a la simple mecànica assajada una vegada i una altra, sinó que cal intentar que soni com el que és en el més profund del seu origen: un híbrid entre comèdia i tragèdia —que ressalti el festiu i el patètic alhora—, amb números alegres en la tradició de Rossini, però també amb àries en les quals destaquen la delicadesa i la força pròpies de Verdi, com demostra el contrast entre la presentació d’Escamillo i els complicats números individuals de Don José i Micaëla. Alhora, Carmen s’ha d’entendre com una obra espanyola, no per la seva nacionalitat —és pur romanticisme francès—, sinó per la seva feliç inspiració: segons Josep Pons, mestre titular de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, que dirigirà totes les funcions, Carmen és la gran òpera espanyola de tots els temps, connectada en esperit amb la música d’Albéniz, Granados i De Falla, un repertori que domina i que li permet abordar Bizet des d’un altre angle amb possibilitats interessants.
Juntament amb l’orquestra i el cor, que han de ser dues masses ben greixades perquè la partitura de Carmen brilli —i no simplement aparegui de manera rutinària—, aquestes funcions comptaran amb un experimentat conjunt vocal que cobrirà tots els papers principals amb dues cantants. La protagonista l’encarnaran dues mezzosopranos, la francesa Clémentine Margaine i l’armènia Varduhi Abrahamyan, dues habituals en passades produccions del Liceu i perfectes coneixedores del rol de Carmen. El paper de Don José, per a tenor líric, serà per als nord-americans Michael Spyres i Leonardo Capalbo, tots dos dotats amb l’equilibri entre joventut, timbre bell i frescor que exigeix el seu personatge. El torero Escamillo recaurà en els barítons Simón Orfila i Eric Greene, mentre que el paper breu, però fonamental, de Micaëla —que sosté l’emoció en el tercer acte— el defensaran les sopranos líriques Adriana González i Jeanine De Bique. Els papers menors seran per a un únic intèrpret en totes les funcions: Felipe Bou cantarà Zuniga, Toni Marsol cantarà Moralès, Jan Antem el contrabandista Dancaire, Carles Cosías serà el Remendado, i les amigues de Carmen, Frasquita i Mercédès, les defensaran Jasmine Habersham i Laura Vila. De la unió de grans veus, un cor exultant i una orquestra viva, surten grans versions de Carmen com les que ens esperen.
