Savall ens transporta al mestissatge sonor que va emergir del xoc i la fusió de cultures indígenes, africanes i europees al Nou Món.
Amb Festa criolla, Jordi Savall continua la seva missió d’explorar les connexions entre cultures a través de la música i oferir un viatge fascinant a les arrels musicals de l’Amèrica Llatina colonial. Aquest projecte transcendeix el simple concert per esdevenir una experiència antropològica i emocional. Acompanyat de Le Concert des Nations i músics de tradició popular, Savall ens transporta al mestissatge sonor que va emergir del xoc i la fusió de cultures indígenes, africanes i europees al Nou Món.
El programa se centra en les músiques que van sorgir en les celebracions religioses i populars a l’Amèrica colonial, moments de trobada i expressió comunitària en què les influències culturals es van barrejar i van donar lloc a una estètica única.
Juntament amb Savall, el Liceu ha convidat l’artista visual Santi Moix, l’obra del qual es caracteritza per la seva explosió de colors i formes orgàniques que dialoguen amb la natura i l’espiritualitat. Sumar la seva creació en viu a la interpretació del mestre Savall constitueix un espectacle molt especial: un símbol de la fragilitat i la bellesa de l’instant que no es pot contenir, amb una estètica que combina tradició i modernitat. Una sessió en què se’ns convida a contemplar l’univers des d’una perspectiva plena d’alegria i contemplació.
Amb el suport de:
|
Amb el suport financer de:
|
Leopoldo Novoa és membre del Sistema Nacional de Creadores de Arte de México (SNCA).
Alia Vox és el productor en exclusiva de les gravacions de Jordi Savall i els seus grups
|
Dates i entrades
| Abonament E |
Fitxa artística
- Director
- Jordi Savall
- La Capella Reial de Catalunya
- Le Concert des Nations
- Tembembe Ensamble Continuo (Mèxic – Colòmbia)
- ArteSon DANZA MÉXICO
Programa de mà
Programa de mà
Programa
FESTA CRIOLLA
AL VIRREGNAT DEL PERÚ
Còdex “Trujillo del Perú”, Catedral de Lima (1780-90)
1. Bayle [de Espadas] con pífano y tamboril
Se baylará entre quatro u ocho o más:
con espada en mano o pañuelos, en forma de contradanza (5)
Ten cuidado cuando vuelen si valedor
2. Cachua a voz y bajo
Al Nacimiento de Christo Nuestro Señor (2)
Dennos lecencia Señores
3. Tonada La Donosa
A voz y bajo, para bailar cantando (8)
A ti donoza te quiero
4. Tonada El Tupamaro de Caxamarca (14)
Cuando la pena en el centro
5. Tonada El Diamante de Chachapoias (13) &
Tonada El Tuppamaro de Caxamarca (18)
Para baylar cantando
Infelizes ojos mios & De los baños donde estube
6. Tonada La Lata A voz y bajo, para bailar cantando (7)
Oficiales de marina
7. Cachua a duo y a quatro
Con violines y bajo. Al Nacimiento de Christo Nuestro Señor (1)
Niño il mijor quey logrado
8. Tonada El Conejo
A voz y bajo, para bailar cantando (9)
Señor Don Feliz de Soto
9. Cachua La Despedida de Guamachuco (17)
De bronse devo de ser
10. Tonadilla, llámase El Palomo
Del pueblo de Lambayaque, para cantar y bailar (11)
Fragancia de los jardines, samba
11. Tonada para cantar llamadase La Selosa
Del pueblo de Lambayeque (10)
Allá voi a ver si puedo
12. Tonada de El Chimo
A dos voces, bajo y tamboril, para baylar cantando (6)
Jaya llûnch, jaya llôch
13. Bayle del Chimo A violín y bajo (4)
14. Cachuyta de La Montaña llamadase El vuen querer (20)
De que rígida montaña nacistes
15. Tonada El Congo A voz y bajo, para baylar cantando (3)
A la mar me llevan sin tener razón
16. Tonada La Brujita de Guamachuco Para cantar (16)
Desengañado esta ya
17. Lanchas para baylar (12)
18. Tonada El Huicho de Cachapapoyas (15)
Yamapacrach urpi
19. Cachua Serranita, nombrada El Huicho nuebo
Que cantaron y baylaron “8” pallas del Pueblo de Otusco
a Nuestra Señora del Carmen de la ciudad de Trux(ill)o (19)
No ay entendimiento humano
20. Guajira tradicional / Mario Oropesa (Cuba)
Aguacero, aguacerito