Dies irae, cor
«Recordare Jesu Pie»
Aquesta secció del Dies irae, el segon moviment dels sis en els quals es divideix el rèquiem, l’interpreta el cor femení. Es tracta d’una pacífica pregària elevada als cels que cal percebre com una pausa enverinada –o un miratge de pau, reflex de l’habitual condició traïdorenca de qualsevol guerra–, ja que precedeix la maledicció («Confutatis»), interpretada amb violència pel cor masculí, i a l’inici explosiu del segon «Dies irae», amb una de les cançons d’Owen –Be slowly lifted up– intercalada, i interpretada pel baríton.
Sanctus, soprano i cor
«Sanctus»
La quarta secció, Sanctus, es divideix en dues parts: un llarg inici coral acompanyat per la veu de la soprano i una conclusió breu amb una altra de les cançons amb text de Wilfred Owen, After the blast of lightning, interpretada pel tenor. En l’inici, després d’una introducció de timbres metàl·lics, la soprano lloa la glòria de Déu amb un fil de veu delicat i celestial, i s’endinsa en una extensa lletania de pau en la qual accepta la llum divina i aconsegueix un efecte balsàmic gràcies a l’acompanyament del cor, en aquest cas mixt –és a dir, homes i dones alhora, que és com dir que canta a l’uníson tota la humanitat.
Libera me, tenor i baríton
«It seemed that out of battle I escaped»
Aquesta és l’última de les cançons inspirades en textos d’Owen, concretament en Strange meeting, en la qual un soldat anglès –el tenor– aconsegueix fugir del camp de batalla pagant-ne el preu més alt, que és el de la seva vida. Una vegada a l’altre món, es troba amb el seu rival, el soldat alemany –el baríton–, a qui havia mort al camp de batalla el dia abans. Aquí són conscients del dolor causat, de les atrocitats de la guerra, i segellen un pacte: com que no poden fer-hi res més, es comprometen a signar la pau perquè tots dos puguin descansar eternament.