El Gran Teatre del Liceu estrena a Espanya 'Akhnaten', l’òpera hipnòtica de Philip Glass inspirada en el faraó Akhenaton. Aquesta producció de Phelim McDermott arriba després del seu èxit a Londres, Los Angeles i Nova York. El contratenor Anthony Roth Costanzo i la mezzosoprano Rihab Chaieb debuten al Liceu sota la direcció musical de Karen Kamensek. 'Akhnaten' combina simbolisme, bellesa visual i música minimalista per recrear la revolució religiosa que va canviar la història d’Egipte.
Akhnaten, el tancament de la trilogia d’òperes minimalistes que va compondre Philip Glass, arriba al Liceu per primera vegada a Espanya amb una producció majestuosa signada per Phelim McDermott i sota la direcció musical de Karen Kamensek. Es tracta d’una de les estrenes al territori nacional més destacades de les darreres dècades. Akhnaten es representarà al Liceu en un total de set funcions, del 19 d’octubre al 3 de novembre, amb una sessió exclusiva pel públic Under35 el dia 16 d’octubre.
Entre els anys 1976 i 1980, Philip Glass va estrenar dues peces de teatre musical —Einstein on the Beach i Satyagraha— que expandien els límits coneguts de l’òpera. Aquestes propostes van conquistar un públic assedegat de novetat i van obrir a Glass les portes per a la creació d’una altra òpera, Akhnaten, amb què va tancar una trilogia sobre figures històriques revolucionàries.
Akhnaten se centra en una de les figures més influents de la història de la humanitat: Akhenaton, faraó del segle XIV aC que va trencar amb el politeisme tradicional egipci i va impulsar una reforma religiosa monoteista. El multipremiat contratenor Anthony Roth Costanzo encarnarà el complex paper principal, al costat de Rihab Chaieb com a Nefertiti. El baix Zachary James guanyador del Grammy el 2022, descrit com un “autèntic animal escènic”, i cantant habitual de la cartellera de Broadway i West End debuta al Liceu en el paper d’Escriba.
Akhnaten: El tancament èpic d’una trilogia visionària que va reinventar l’òpera al segle XX
Tot i que l’extens catàleg de Philip Glass (Baltimore, 1937) presenta més d’una vintena d’obres que es poden considerar òperes, el compositor establert a Nova York sempre ha volgut mantenir certa distància amb el gènere. La primera vegada que Glass es va endinsar en el territori del teatre musical ho va fer des de la riba de l’avantguarda més trencadora, defensant una postura obertament antitradicional. L’origen d’Akhnaten se situa a principis dels setanta. Glass era un compositor emergent dins del circuit del downtown de Nova York, entre els quals hi havia el compositor Steve Reich, amb qui acabaria enemistat, i el dramaturg Robert Wilson.
Amb Bob Wilson, Glass va compondre Einstein on the Beach, presentada al Liceu la temporada 1992/1993. Després de l’estrena i de l’èxit que va tenir l’obra a Avinyó i Nova York el 1976, Glass va passar de ser un compositor amateur a convertir-se en la nova sensació de l’avantguarda popular. El 1980 va estrenar Satyagraha —sobre la vida de Mohandas Gandhi—, i el 1981 la Stuttgart Opera li va demanar expressament una obra que va acabar essent Akhnaten, i que Glass va plantejar com el tancament d’una trilogia sobre grans personalitats de la història: si Einstein representava la ciència i Gandhi encarnava la política, el faraó Akhenaton li permetia parlar de religió. Tres òperes sobre personatges que van canviar el món.
De les tres primeres òperes de Glass, Akhnaten és la que té un llenguatge operístic més pròxim a les convencions, sense deixar de ser una experiència encara propera al teatre d’avantguarda i no a l’òpera tradicional. Hi ha parts declamades i cantades en anglès, com l’ària del protagonista en el segon acte —fins aleshores, en la música escènica de Glass gairebé no hi havia text, o el text s’expressava de manera abstracta, com en el cas d’Einstein on the Beach, o en una llengua morta, com a Satyagraha—, així com un duet d’amor i un trio, a més d’una imponent presència del cor. I, el més important, Akhnaten té argument. Així, l’òpera segueix la vida del faraó dividida en diverses actes, que comencen amb el funeral del seu pare, Amenhotep III, i continuen amb la seva coronació, per continuar amb la revolució religiosa que va impulsar: l’abandonament del panteó de déus egipcis per retre culte al déu únic Aton —Aten en el text operístic—, que representa el disc solar.
A partir d’aquí, l’òpera mostra la construcció de la ciutat d’Aton, la vida d’Akhenaton a la nova capital, la rebel·lió dels sacerdots i l’eliminació completa de la seva història, amb un salt en el temps que va fins al segle XX i que permet prendre distància de la història i admirar la potència del missatge transgressor del faraó, que continua ressonant avui dia, 3.500 anys després.
Una producció colossal de Phelim McDermott
El director d’escena Phelim McDermott no proposa una representació realista de l’antic Egipte, sinó la projecció de les fantasies col·lectives sobre el temps mític dels faraons. La producció, carregada de simbologia, ornaments i referències a l’art egipci, és d’abast monumental, amb una arquitectura exuberant i una acció escènica vibrant.
L’obra s’estructura en una sèrie d’escenes sobre moments coneguts de la vida del faraó i la seva cort, amb una presència important de la reina Nefertiti, de la família i del seu cercle polític més proper. Akhnaten no pretén ser una òpera documental, sinó una immersió en el misteri d’un personatge que va intentar dur a terme una revolució del pensament avançada al seu temps, i en què s’han barrejat la realitat i la llegenda.
Quan McDermott va rebre l’encàrrec de fer reviure la tercera òpera de Glass per a l’English National Opera i estrenar-la el 2016, va optar per transmetre una visió mítica i idealista de l’antic Egipte. A partir de diverses estratègies escèniques, com ara un vestuari luxós, una caracterització detallada dels personatges, una distribució escènica en pisos superposats i recursos tècnics com el mapatge en 3D d’imatges al fons de l’escenari, Akhnaten constitueix una exuberant fantasia plena de simbologia i imatges que evoquen el temps dels faraons.
Alguns espais escènics estan creats a partir de dissenys arquitectònics presos de les excavacions conservades, i sobre el teló o el fons de l’escenari es projecten jeroglífics i figures preses de relleus trobats en temples i tombes. Alhora, McDermott proposa un tipus de vestuari, maquillatge i joieria pròxims als que es considera que eren propis de l’època. A més, per suplir l’acció limitada de l’òpera, també omple l’escenari amb recursos com teles, fons lluminosos, coreografies i la presència d’un conjunt de figurants especialitzats en jocs malabars. Aquest és l’aspecte més contundent de la producció: els malabarismes acompanyen durant tota l’obra el desenvolupament frenètic de la música minimalista de Glass.
Univers minimalista i l’ària Hymn to the Sun en català
Akhnaten (1984) culmina la trilogia amb què Philip Glass va transformar l’òpera d’avantguarda. Tot i que l’autor mai no s’ha sentit còmode amb el terme òpera, amb Akhnaten (continuació d’Einstein on the Beach i Satyagraha) fa un pas decidit cap a la conciliació entre tradició i experimentació. Aquesta aproximació al faraó Akhenaton manté l’estil repetitiu i hipnòtic de Glass, però incorpora un relat més estructurat i un llenguatge musical proper a les convencions del gènere.
L’òpera s’obre amb un preludi que introdueix l’atmosfera característica de Glass. La primera escena, ambientada en el funeral del faraó Amenhotep III, combina la força del cor i la intensitat orquestral amb una percussió contundent. Glass hi recrea, a partir d’estudis musicològics, una possible sonoritat ritual de l’antic Egipte, reinterpretada dins del seu univers minimalista.
Al segon acte, el duet Akhnaten and Nefertiti mostra el faraó i la seva esposa iniciant una nova etapa del regnat. És un dels passatges vocals més exigents de l’òpera: el contratenor i la mezzosoprano s’enfronten a una tessitura molt alta mentre l’orquestra creix progressivament fins a un clímax d’intensa força expressiva.
Un dels moments més emblemàtics d’Akhnaten és l’ària Hymn to the Sun, basada en un text antic que, per indicació de Glass, s’interpreta sempre en la llengua del país on es representa. Al Liceu, aquest himne s’escoltarà en català —una adaptació especialment creada per ajustar-se a la música de Glass—, fet insòlit si es té en compte que el text original és en egipci antic. En aquest passatge, Akhenaton adreça una pregària al sol després de consagrar la Ciutat de l’Horitzó al déu Aton. El fragment, inspirat en una inscripció trobada a les ruïnes d’Al-Amārna, s’atribueix sovint al mateix faraó i constitueix el gran moment del protagonista: una extensa ària per a contratenor il·luminada per un acompanyament orquestral radiant.
Un repartiment especialitzat per l’extrema dificultat d’Akhnaten
Akhnaten és una òpera que exigeix cantants especialistes: cal dominar textos en egipci antic i afrontar llargues sessions de repetició. Bona part de l’equip artístic que presentarà la tercera òpera important de Philip Glass a Barcelona prové del revival de 2016 dirigit per Phelim McDermott per a l’English National Opera. Des de llavors, la producció ha passat per ciutats com Los Angeles i Nova York, fet que garanteix que l’elenc arribi a Barcelona amb l’obra perfectament interioritzada.
La direcció musical serà a càrrec de la mestra nord-americana Karen Kamensek, experta en el repertori de Glass i amb una trajectòria que abasta des de l’òpera del segle XVII fins a composicions contemporànies. El contratenor nord-americà Anthony Roth Costanzo encarna el faraó Akhenaton des de 2016, i la mezzosoprano tunisianocanadenca Rihab Chaieb interpreta Nefertiti, amb una compenetració impecable amb Roth Costanzo.
Altres papers rellevants són l’escriba, a càrrec del baix-baríton Zachary James, i la reina Tye, interpretada per la soprano Katerina Estrada Tretyakova. Els papers menors comptaran amb cantants locals: Joan Martín-Royo i Toni Marsol com a Horemheb i Aye, José Manuel Montero com a gran sacerdot d’Amon, i les sis filles d’Akhenaton i Nefertiti seran interpretades per Alba Valdivieso, Carmen Buendía, Mar Esteve, Carol García, Marina Pinchuk i Anna Tobella.
Amb el patrocini en exclusiva de:
|