La Fundació Catalunya La Pedrera i el Liceu presenten el 12 de maig un recital íntim d’Albert Cano Smit al Foyer. El programa recorre la melangia amb obres de compositors com Satie o Debussy i dialoga amb l’esperit dels Nabís i l’exposició a La Pedrera. Una proposta que uneix música i arts visuals en una experiència poètica i immersiva.
La Fundació Catalunya La Pedrera i el Gran Teatre del Liceu presenten el concert de piano d’Albert Cano Smit, el pròxim dimarts 12 de maig a les 20 h al Foyer del Liceu. Aquest concert dialoga amb l’obra dels nabís, un grup d’artistes que va transformar la pintura a finals del segle XIX. El diàleg entre la música i l’univers artístic del moviment nabi proposa una experiència sensorial al voltant del centre creatiu del París de principis del segle XX, compartit entre els artistes i compositors d’aquell mateix període.
Albert Cano Smit porta al Liceu un recital que dialoga amb l’univers dels Nabís
El pianista Albert Cano Smit oferirà un concert inspirat en l’art dels Nabís, en què la música dialogarà amb visuals relacionats amb l’exposició a La Pedrera. L’espai del Foyer es transformarà per evocar un saló domèstic de principis del segle XX, en una experiència immersiva que recrearà l’atmosfera dels concerts privats de l’època: un entorn íntim on el piano sol esdevindrà el centre i on imatge i música s’entrellaçaran a través d’una escenografia formada per bastidors que suggeriran quadres penjats a les parets. En aquests marcs s’hi projectaran obres i detalls ampliats que aniran configurant diferents composicions visuals al llarg del recital.
El programa inclourà peces d’Erik Satie, Claude Debussy, Camille Saint-Saëns, Mel Bonis, Gabriel Fauré, Cécile Chaminade, Maurice Ravel, Modest Mussorgsky i César Franck, en sintonia amb la sensibilitat poètica i espiritual del moviment nabi.
Per a aquest concert, els visuals del recital aniran a càrrec de l’arquitecte i dissenyador Carles Berga, que aproparà el públic a les obres de l’exposició que es pot veure actualment a La Pedrera i construirà un relat visual en diàleg amb la música. Sergio Gracia en signa la direcció tècnica i disseny d’il·luminació. La proposta busca establir ponts entre els compositors i els artistes visuals del París de començaments del segle XX, molts dels quals compartien cercles creatius, generant així una experiència que connecta context, obra i sonoritat.
Elogiat com “un jove poeta commovedor” i “un gran romàntic” (Le Devoir), Albert Cano Smit gaudeix d’una carrera internacional en creixement tant en l’àmbit orquestral com en recitals i música de cambra.
Reconegut per les seves interpretacions captivadores, la seva capacitat narrativa i una musicalitat plena de matisos, el guanyador del Primer Premi de les Young Concert Artists International Auditions 2019 ha actuat com a solista amb les orquestres simfòniques de San Diego, Seattle, Montreal, el Colorado Music Festival, Las Vegas, Manchester i Barcelona, entre d’altres.
També va obtenir el Primer Premi al Concurs de Piano Walter W. Naumburg 2017, que el va portar a oferir un recital a la Weill Recital Hall del Carnegie Hall. Més recentment, l’Albert va ser guardonat amb el Premi de Piano Arthur Rubinstein 2020 de The Juilliard School.
Exposició «Els Nabís: de Bonnard a Vuillard» a La Pedrera
L’entrada també inclou visitar l’exposició «Els Nabís: de Bonnard a Vuillard», una mostra que explora com un grup d’artistes va transformar la pintura a finals del segle XIX, situant l’emoció, la subjectivitat i la vida quotidiana al centre de l’art modern. Es tracta de la primera exposició a Barcelona dedicada de manera exclusiva a aquest moviment. L’exposició es podrà visitar a la sala d’exposicions de La Pedrera, antiga residència de la família Milà, fins al 28 de juny.
El grup dels nabís –paraula derivada de l’hebreu neviim, ‘profetes’– volia aportar una visió creativa nova i generar un art total concebut en perfecta ressonància amb la vida moderna. Entenien la pintura no com una simple representació de la realitat, sinó com un llenguatge expressiu, capaç de transmetre sensacions, records i atmosferes interiors. Amb una mirada allunyada del naturalisme, van obrir el camí cap a una nova concepció de l’art que anticipa moltes de les idees fonamentals de la modernitat.
Actiu entre 1888 i 1900, el grup es va formar al voltant de Paul Sérusier, originalment, amb alumnes de l’Académie Julian de París: Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, i aviat s’hi van afegir Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade.
El recorregut expositiu, amb prop de dos centenars d’obres, es divideix en diversos àmbits temàtics per presentar les principals característiques i temàtiques del grup.
Organitzat per: