Josep Pons i l'Orquestra del Liceu obren les set portes d''El castell de Barbablava'

• L’obra mestra de Béla Bartók, un autèntic ‘thriller’ pel seu dramatisme, pujarà un cop més a l’escenari del Liceu amb el seu director musical al podi, Josep Pons, reeditant l’èxit obtingut a la visita que el Gran Teatre va realitzar a l’Opéra national de Paris el juny del 2023.
• Barbablava, considerat com un reflex teatral del sanguinari Jack l’Esbudellador, pren vida amb una partitura colossal i s’inspira en un conte de Charles Perrault que parla de la solitud, de la manca de comunicació i fins i tot de la salut mental.
• El baríton Nicholas Brownlee interpretarà l’enigmàtic i sanguinari assassí d’esposes i la mezzosoprano Victoria Karkacheva serà Judit, una dona fascinant i enamorada que abandona la llar per seguir l’ogre.
• Escrit el 1911 i estrenat el 1918, aquest drama líric és un autèntic repte interpretatiu i teatral que porta l’espectador per un castell fosc i misteriós, amb set portes que van revelant el passat d’un Barbablava que amaga secrets inconfessables.
• L’òpera de Bartók arribà al Liceu el 1954 compartint programa amb l’oratori Jeanne d’Arc au bûcher, de Honegger, amb l’actriu Ingrid Bergman com a protagonista i sota la direcció de Roberto Rossellini.
• L’obra s’ofereix en una única funció en versió de concert divendres 12 d’abril, amb el suport de la Fundación Telefónica. 

Barcelona, 2 d’abril de 2023. L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota el lideratge del seu director titular, el mestre Josep Pons, va debutar amb un gran èxit a l’Opéra national de Paris el juny de l’any passat. Als faristols portaven ni més ni menys que l’òpera en un acte de Béla Bartók El castell de Barbabalva (A kékszakállú herceg vára), considerada una de les primeres obres mestres del repertori líric del segle XX. Aquella inoblidable visita parisenca ara serà reeditada a l’escenari de La Rambla, sempre amb el mestre Pons al comandament del conjunt simfònic de la casa, amb una vetllada que torna l’òpera del compositor hongarès al Liceu on no es representa des del 2008.

Estrenada al 1918 a Budapest, la seva arribada a Barcelona el 1954 es va transformar en tot un esdeveniment, ja que va compartir programa amb l’oratori escènic Jeanne d’Arc au bûcher, de Honegger, amb el protagonisme de l’actriu Ingrid Bergman dirigida pel seu marit, Roberto Rossellini. El castell de Barbablava és l’única òpera que va concebre Bartók, una obra inquietant i carregada de misteri que, amb una partitura colossal i tremendament exigent, narra una història que es pot qualificar como d’autèntic thriller, ja que el seu personatge principal, el duc Barbablava, està considerat com un reflex teatral del sanguinari Jack l’Esbudellador amb la diferència que en l’òpera les assassinades no són prostitutes, sinó les successives esposes del protagonista...

Basant-se en el relat La Barbe Bleue de Charles Perrault, Bartók transforma la trama en una obra mestra de la lírica gràcies a una partitura monumental, exigent, virtuosística i de molt difícil execució tant per l’orquestra com pels dos únics solistes vocals que donen vida a la parella protagonista. El conte original, publicat el 1697 al recull Les Contes de ma mère l’Oye, va recrear en part la figura del sanguinari assassí en sèrie Gilles de Rais, un noble sàdic i pertorbat que va lluitar al costat de Joana d’Arc i que va ser acusat d’haver assassinat centenars de nens i ser adorador del diable. El llibret de l’òpera el signa el poeta, dramaturg i crític de cinema Béla Balázs, qui fa un retrat d’un personatge que es mou entre l’esquizofrènia i l’inconscient, reprenent una trama que, entre d’altres, el compositor Paul Dukas va tocar a la seva òpera Ariane et Barbe-Bleue (1907), amb text de Maurice Maeterlinck.

Bartók planteja un viatge carregat de simbolisme cap a la ment de l’enigmàtic Barbablava de la mà de Judit, la seva nova esposa que acaba d’arribar al castell d’un home que l’ha enamorada i a qui segueix confiada. La dona, a qui l’adverteixen que no faci preguntes, es troba a una mansió amb set portes tancades amb clau que li desperten tanta curiositat com el seu sinistre marit, i que la música del compositor, amb l’ús de diferents tonalitats per a cadascuna de les portes, transforma en un viatge carregat de tensió. Bartók tenyeix la seva composició de línies melòdiques plenes de contrasts que s’endinsen en el subconscient –Josep Pons la qualifica com a “música psicològica”– i que s’adscriuen al moviment nacionalista que identifica l’obra del compositor hongarès.

Acabada d’enllestir el 1911, la partitura es va estrenar a l’Òpera de Budapest el 24 de maig de 1918 sense èxit, motiu pel qual va ser retocada en diverses ocasions per l’autor fins arribar a la versió definitiva del 1938, quan va ser rebuda amb un èxit que encara perdura. El Liceu la torna a incloure a la seva programació –absent des del 2008– en una única audició en format de concert el proper 12 d’abril comptant amb les interpretacions solistes del baix baríton americà Nicholas Brownlee, guanyador entre d’altres competicions del Hans Gabor Belvedere Singing Competition, i de la mezzosoprano russa Victoria Karkacheva, que va debutar al Gran Teatre la temporada 2022/23 amb la Simfonia núm. 3 de Gustav Mahler.

Amb el suport de: