CCCB, MACBA i Liceu impulsen tres microòperes de nova creació

Microòperes d’avui és una proposta innovadora que uneix tres institucions culturals clau de Barcelona: el CCCB, el MACBA i el Liceu. Aquest projecte reuneix artistes de diverses disciplines per oferir una nova mirada a l’òpera tradicional, repensant-la des d’una perspectiva contemporània i inclusiva.

Amb un enfocament especialment pensat per a potenciar joves artistes de disciplines visuals, escèniques i literàries, el projecte reflexiona sobre els límits del gènere explorant la relació entre música, noves tecnologies i noves dramatúrgies.

Més info i entrades

A partir de la inquietud compartida sobre la crisi climàtica, les comunicacions interespècies i l’acústica de la natura, el programa proposa un itinerari pel barri del Raval. Un passeig per l’òpera entesa com a instrument generador de reflexions imprescindibles per a la vida, amb bellesa, contrastos, genialitat i emocions.

Cada institució presenta una microòpera de 20 minuts de nova creació encarregada a un equip artístic diferent, i les tres peces resultants es podran veure de manera consecutiva el cap de setmana del 8 i 9 de febrer: el primer acte, El cel no es guardarà el secret, tindrà lloc al Teatre CCCB; el seguirà Aura, a la Capella del Convent dels Àngels del MACBA, i culminarà amb Desheretaràs la terra, a la Sala Foyer del Liceu. 

Primer acte: 'El cel no es guardarà el secret' al Teatre CCCB

Aquesta peça, que combina elements d’òpera, instal·lació i experimentació escènica, reflexiona sobre la història de les coses belles i la relació entre art i natura a través d’un diàleg de dues veus anònimes que recorren etapes vitals diferents. Amb un format que qüestiona les convencions de l’òpera, l’obra es presenta com un testimoni de la complexitat de l’art en el seu intent de capturar la bellesa del món natural, plantejant alhora si aquest esforç és revelador o inútil. En un viatge temporal i escènic, musical i lumínic, El cel no es guardarà el secret proposa un diàleg de veus que muten, que travessen els estadis de la vida (de la infantesa a la vellesa), els de les relacions (de l’amor a l’amistat) i els del vincle amb el món (de l’escepticisme a la fusió). 

Llibretista: Pol Guasch / Compositora: Clara Aguilar / Artista: Silvia Delagneau.

Segon acte: 'Aura' a la capella del Convent dels Àngels del MACBA

Situada al segle XIII, la protagonista d’Aura fuig d’un món devastat per les guerres de les croades del papa Inocenci III i es refugia en un bosc del Llenguadoc. Des de l’exili, Aura conversa amb l’Àngel de les Aigües des de la condició de refugiada. L’aigua, en diverses formes de manifestació, es revela com a “porta i mirall”, com a esperança i “gràcia del pensament”. Inspirada en les visions de místiques com Hildegarda de Bingen, així com en les formes de representació de l’art romànic (hieratisme, trencament de la dimensió espai-temps…), Aura és una invocació de cants melismàtics i ressonàncies digitals, poblada d’éssers aquàtics i veus del més enllà. Personatges incorporis i plasmàtics, possibles criatures d’un futur interespècie. Aura es constitueix, així, no només com un cant a la natura sinó com a espai de pau i refugi, d’imaginació, vida i pensament, amb l’aigua com a element central, i en un cant contra les devastacions de la guerra.

Llibretista: Gabriel Ventura / Compositora: Marina Herlop / Artista: Rosa Tharrats / Directors d’escena: Gabriel Ventura i Rosa Tharrats.

Tercer acte: 'Desheretaràs la terra' a la Sala Foyer del Liceu

Desheretaràs la terra és una obra que vol evocar la nostra relació amb la natura, subratllant com, amb el pas del temps, aquesta font de vida es degrada fins a perdre la seva capacitat de sostenir-nos, de ser fèrtil. Al mateix temps, ofereix una reflexió profunda sobre la nostra responsabilitat col·lectiva en aquest procés de transformació i destrucció, convidant-nos a repensar el vincle amb el món natural que ens envolta. L'escenografia és una proposta metafòrica i suggestiva que amplifica el discurs de l'obra. Al centre hi trobem un terra orgànic, amb textures imperfectes, que esdevé una poderosa metàfora visual de la fragilitat i l’esgotament del planeta. Aquesta superfície, gairebé com una pell viva que cobreix l’escenari, il·lustra la degradació progressiva del nostre entorn. Acompanyant aquest terra pictòric, uns grans teixits aporten dinamisme i transformació. Desheretaràs la terra és un treball que apel·la no només als sentits, sinó també a la consciència, convertint l’escenografia en una veu activa que ens interpel·la i ens convida a reflexionar sobre el nostre paper en aquest procés de canvi. 

Llibretista: Míriam Cano / Compositor: Fabià Santcovsky / Artista plàstic/disseny d’espai: Carlos Bunga / Director d’escena: Carla Tovias.