El Gran Teatre del Liceu i la Fundació Òpera Catalunya presenten a Tarragona 'La jove Aïda', una nova producció operística que girarà per cinc ciutats catalanes el 2026. Aquesta reinterpretació d’'Aida' de Verdi combina òpera, tecnologia i una estètica retrofuturista inspirada en els videojocs. Amb dramatúrgia de Jordi Casanovas, direcció musical de Daniel Perpiñán i un potent projecte educatiu de LiceuAprèn, l’espectacle aposta per apropar l’òpera al públic infantil i juvenil.
La nova producció La jove Aïda es presentarà de gira per Catalunya abans d’arribar al Liceu. Aquesta òpera per a infants i adolescents s’estrenarà el 7 de febrer de 2026 a Tarragona, i posteriorment continuarà en una gira per diversos escenaris de la xarxa de teatres d’Òpera Catalunya, gràcies a la col·laboració amb la Fundació Òpera a Catalunya (FOC). Aquesta proposta, que s’acompanya d’un projecte educatiu integral, arribarà al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 2026/27, mentre continua la seva itinerància pel territori.
La jove Aïda és un projecte concebut pel Liceu amb el suport de Joan Planes Vila, fundador del grup Fluidra i de la Fundació Fluidra, que va creure en el projecte des del principi. Les funcions són un homenatge al seu llegat i al seu compromís amb la cultura i l’educació.
Els cinc municipis que s’han adherit a aquest projecte per a l’any 2026 son: Sant Cugat, Tarragona, Girona, Cornellà de Llobregat i Figueres (entre aquesta temporada i la vinent). Per a l’any 2027, ja s’ha establert relació amb diversos teatres de Catalunya per acollir l’obra, i s'està treballant per ampliar la gira a altres municipis que han mostrat el seu interès.
La jove Aïda és una creació de Jordi Casanovas, Marian Márquez i Onionlab. Ofereix una reinterpretació de l’emblemàtica Aida de Verdi amb arranjaments, adaptació i composició musical de Marian Márquez que combinen l’essència de l’òpera original amb noves composicions. La posada en escena i dramatúrgia de Jordi Casanovas explora els límits entre realitat i ficció i situa l’obra en una estètica retrofuturista dels primers videojocs. La direcció artística visual és d'Onionlab, que a través de l'escenografia digital fa un homenatge a les mítiques escenografies de Josep Mestres Cabanes. Daniel Perpiñán és el director musical de l'espectacle.
El repartiment de La jove Aïda estarà format per la soprano Rosa Maria Abella (Aina / Aïda); el baríton Joan Garcia-Gomà (Ramon / Amonasro); el tenor Arnau Torres (Radamès) i la mezzosoprano Yasmin Forastiero (Amneris). La interpretació instrumental de l’obra serà a càrrec d’un ensemble de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
La primera gira pel territori de La jove Aïda passarà enguany pel Teatre Auditori Emma Vilarasau de Sant Cugat el dia 1 de febrer (pre-estrena); al Teatre Tarragona els dies 6 i 7 de febrer (estrena). La temporada vinent anirà a l’Auditori de Cornellà els dies 15 i 16 de novembre; a Girona els dies 22 i 23 de novembre i a Figueres els dies 29 i 30 de novembre. L’obra viurà la seva estrena al Gran Teatre del Liceu a l’inici de la temporada vinent, el mes d’octubre.
Aquesta temporada, el Gran Teatre del Liceu celebra el 25è aniversari d’El Petit Liceu, una fita clau en la història del Teatre que reforça el compromís de la institució per acostar l’òpera a les persones de totes les edats. El Petit Liceu segueix creixent amb la creació de nous espectacles que recullen l’essència de l’òpera des de noves mirades i en connexió amb altres arts visuals i escèniques.
Per la seva banda, el programa educatiu LiceuAprèn obre noves oportunitats d’accés a la cultura i al Liceu a través de les accions i els projectes que es desenvolupen a l’entorn d’aquesta programació artística.
Amb motiu de la celebració del 25è aniversari del Petit Liceu, el Gran Teatre del Liceu estrenarà la temporada 25/26 un total de quatre noves produccions: Simfònic en família, Al cor del Liceu i La jove Aïda, a més d’una nova producció de Trencanous-Jazz, que aquesta temporada passa a la Sala gran, amb una conceptualització i posada en escena completament renovades.
Escenografia innovadora des del disseny audiovisual i la tecnologia
La proposta escenogràfica d’Onionlab parteix de la mítica producció d’Aïda presentada al Gran Teatre del Liceu amb escenografia de Josep Mestres Cabanes, i en fa una reinterpretació contemporània a través del disseny audiovisual i la tecnologia.
L’escenografia, concebuda principalment com un dispositiu audiovisual, aporta una estètica actual a l’espectacle i permet revisitar la mítica escenografia de Mestres Cabanes des d’una mirada innovadora. Aquest plantejament facilita la itinerància de la producció i reforça el compromís amb la sostenibilitat, reduint els elements físics i optimitzant els recursos tècnics.
L’argument
La jove Aïda narra la història de l’Aina, una jove tímida però brillant desenvolupadora de videojocs que està a punt de presentar una innovació revolucionària en un congrés internacional de realitat virtual al Gran Teatre del Liceu. Per a la demostració, crea un món virtual inspirat en l’òpera Aïda de Verdi, l’òpera més representada històricament al Liceu, reinterpretada amb una estètica retrofuturista pròpia dels primers videojocs.
Un error tècnic, però, la deixa atrapada dins d’aquest univers, on ella mateixa assumeix el paper de l’Aïda i descobreix que la ficció es construeix a partir dels seus records, desitjos i pors. En el seu intent per trobar una sortida i evitar la tragèdia de l’òpera original, l’Aina aprèn que no tot es pot controlar i que la imperfecció forma part tant de la ficció com de la vida. El viatge culmina amb el seu retorn al món real, on comparteix no només la tecnologia creada, sinó també una reflexió sobre l’empatia, el conflicte dramàtic i els límits difusos entre realitat i ficció.
La jove Aïda es presenta amb una posada en escena tecnològica i audiovisual que ens situa en una estètica retrofuturista dels primers vídeojocs i alhora permet reinterpretar des d’una perspectiva contemporània la mítica escenografia que Josep Mestres Cabanes va crear l’any 1945 al Liceu per l’òpera Aïda.
La música
La música de La jove Aïda parteix de l’univers sonor de l’òpera Aida de Verdi, però es presenta amb un enfocament pedagògic i contemporani pensat per al públic jove. L’espectacle manté l’esperit de l’obra original a través de cites i fragments reconeixibles, com Celeste Aïda; Vieni, diletta; la Marcia trionfale o Gloria all’Egitto, alhora que incorpora adaptacions i noves composicions que faciliten la comprensió de la història i de les emocions dels personatges.
La proposta musical diferencia clarament entre el món virtual, on la música de Verdi es reinterpreta amb un llenguatge actual, i el món real, on apareixen sonoritats més contemporànies que dialoguen amb els motius de l’òpera. El resultat és una banda sonora que combina moments de gran espectacularitat amb passatges més íntims, integra elements tecnològics i juga amb els contrastos de ritme i tempo per reforçar la narració i afavorir una connexió emocional amb els joves espectadors.
El Circuit Òpera a Catalunya
La Fundació Òpera a Catalunya (FOC) està formada per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Fundació Banc Sabadell i la Fundació Fluidra, i compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Sabadell, el Ministerio de Cultura y Deporte – INAEM, la Diputació de Barcelona i d’altres institucions, patrocinadors, col·laboradors i mecenes.
Entre els objectius de la FOC, hi ha la creació, producció, direcció, exhibició i comunicació
de les produccions operístiques i líriques que constitueixen la Temporada d’Òpera de Sabadell i el cicle Òpera a Catalunya, un circuit integrat, a més, per les ciutats de Sant Cugat del Vallès, Manresa, Granollers, Reus, Girona, Vic, Tarragona, Lleida, Viladecans, Barcelona, Figueres i Cornellà de Llobregat. El compromís d’aquestes ciutats i institucions fan possible que Catalunya compti amb un model únic que permet la difusió i accés democràtic de l’òpera al territori d’una manera eficient i sostenible.
Fidel a la seva voluntat de divulgació de l’òpera i de la cultura en general, la FOC treballa també per al desenvolupament de projectes artístics, socials i educatius amb l’òpera i la música com a eina i eix vertebrador que posin l’experiència cultural musical a l’abast de tothom, per tal de contribuir a un coneixement i una projecció més grans de l’òpera en tots els àmbits possibles.