El Gran Teatre del Liceu estrena la nova Tetralogia de Wagner la temporada 26/27, amb direcció musical de Jonathan Nott i escènica de Tobias Kratzer. Aquesta coproducció amb la Bayerische Staatsoper de Múnic presentarà cada any un títol de 'Der Ring des Nibelungen' fins a la temporada 29/30, oferint una visió que combina poder, religió i immortalitat, marcant un moment històric per al Liceu i la seva programació operística.
El Gran Teatre del Liceu lidera una nova Tetralogia de Wagner, un projecte de gran ambició que esdevé una de les fites artístiques més rellevants de les properes temporades, en coproducció amb la Bayerische Staatsoper. El cicle s’estrenarà la temporada vinent amb la direcció escènica de Tobias Kratzer i la direcció musical de Jonathan Nott, esdevenint així la primera col·laboració dels dos directors.
Un potent elenc wagnerià abordarà una partitura d’una riquesa extraordinària, capaç d’alternar passatges d’una lleugeresa gairebé etèria amb moments d’una força profundament terrenal.
La darrera vegada que el Gran Teatre del Liceu va presentar la Tetralogia va ser entre les temporades 2012/13 i 2015/16, en la producció de Robert Carsen amb direcció musical de Josep Pons. Anteriorment, el cicle també es va poder veure entre les temporades 2002/03 i 2003/04 sota la direcció escènica de Harry Kupfer i la direcció musical de Bertrand de Billy.
Segons Víctor Garcia de Gomar:
“Cada lectura del Ring no és una repetició, sinó un acte propi de creació i de reivindicació d’un teatre. Presentar una nova producció és endinsar-nos en una arquitectura sonora i filosòfica que, més que representar-se, s’ha d’ocupar i habitar. La lectura de Tobias Kratzer va ser, per a nosaltres, la descoberta del millor Ring que mereix Barcelona: un Ring de la nostra generació que ens fa molta il·lusió presentar, no només per la mirada contemporània i la màgia que hi proposa, sinó també per la literalitat amb què respecta la manera com Wagner va concebre la seva obra.”
La direcció musical de Jonathan Nott
El futur mestre titular del Liceu, Jonathan Nott, dirigirà l’Anell per quarta vegada en la seva carrera i per tercera en versió escènica, posant de manifest la seva àmplia experiència amb Wagner i amb la Tetralogia.
Nott desplegarà una potència simbòlica amb una orquestra plena de leitmotivs que emergeixen com a arquetips evocadors de la natura, la cobdícia, l’amor perdut o l’aigua. La seva direcció, precisa, orgànica i profundament narrativa, col·labora i coopera per convertir la partitura en un organisme viu. Després de quinze anys d’absència sense connectar amb un Ring, aquesta Tetralogia es presentarà tots els geners i febrers des del 2027 fins al 2030, amb la mateixa família de cantants que acompanya l’Anell del primer fins a l’últim espectacle.
Avui, el director musical Jonathan Nott ha compartit la seva mirada sobre aquest nou Ring, una obra que coneix profundament i que afronta ara al Liceu amb especial emoció. “Tots sabem que són quinze hores de música, però la principal meravella de l’Anell és que ningú no ha de saber res abans d’escoltar-lo. Vine i experimenta’l: viure’l ja és suficient”, ha afirmat. Nott entén la Tetralogia com “quatre moviments d’una gran simfonia”, un drama musical de proporcions humanes en què els leitmotivs articulen el relat i el compositor esdevé gairebé el veritable protagonista. “La música i el drama no es poden separar: són el que ens permet transitar aquest viatge sense perdre’ns, fins al punt que al final un ha perdut la noció del temps.”
Pel que fa al treball amb l’orquestra, Nott ha remarcat que busca “la potència èpica, però no perquè sí”, sinó una grandesa que neixi de la pròpia escriptura musical: “Intento que la densitat del so s’aconsegueixi a través de la densitat harmònica”. L’objectiu és construir una orquestració tridimensional, amb una tensió que creixi progressivament sense resultar aclaparadora.
Per al mestre, cada retorn a l’Anell és una descoberta: “Com més mires, més hi trobes; és tota una vida dins d’aquestes hores de música.” I ha conclòs: “És un regal. Fas un viatge interior, una al·legoria de com hauríem de viure i relacionar-nos entre nosaltres”.
La posada en escena: Tobias Kratzer
Des de la seva producció de Tannhäuser al Festival de Bayreuth, Tobias Kratzer s’ha consolidat com a director wagnerià de referència. El director, sol·licitat internacionalment i guardonat en diverses ocasions, marcarà el seu esperat debut al Gran Teatre del Liceu amb aquest nou cicle de produccions.
Kratzer també ha treballat, entre d’altres, a la Bayerische Staatsoper, la Deutsche Oper Berlin, la Komische Oper, l’Oper Frankfurt i als teatres d’òpera d’Oslo, Londres, Amsterdam, Brussel·les i París. A partir de la temporada 2025/26 assumeix la direcció artística de la Hamburgische Staatsoper.
A Das Rheingold, inici del nou Ring des Nibelungen, Kratzer posa l’accent en un aspecte de l’obra que en les darreres dècades havia quedat en segon pla: el tema de la religió. Així, la producció gira entorn el poder i la religió, la mortalitat i la immortalitat. Com a contrapunt de Wotan, que lluita amb la infinitud de la seva existència, Kratzer concep Alberich com algú conscient de la seva finitud i que, per això, creu que pot prendre’s tot el que la vida li ofereix.
Per al director d’escena Tobias Kratzer, L’or del Ring és el pròleg d’un món en què els déus recuperen el poder, però el veritable centre dramàtic rau en les conseqüències d’aquest gest. En aquest sentit, el director connecta la Tetralogia amb el pensament de Friedrich Nietzsche i la seva afirmació «Déu és mort», una idea que considera sorprenentment propera a l’univers wagnerià: “Però pot morir un déu? Si és immortal, què vol dir la seva mort? Aquestes són reflexions que l’espectacle anirà desvetllant a través de la música”.
Kratzer ha subratllat també que la seva no és una proposta abstracta, sinó la construcció d”un univers paral·lel al nostre present”, amb els dispositius tecnològics i la psicologia de la nostra època, però travessat per la màgia. Un realisme màgic que, segons ell, permet fer visibles fins a quin punt les preguntes que planteja Wagner són profundament contemporànies.
Finalment, el director ha remarcat que l’experiència ha de conjugar entreteniment i pensament: “El primer que ha de passar és que el públic s’ho passi bé. I, al mateix temps, que l’espectacle desencadeni grans reflexions: això és el millor que es pot esperar d’una òpera”.
Equip artístic
La producció de Das Rheingold compta amb escenografia i vestuari de Rainer Sellmaier, il·luminació de Michael Bauer i vídeo de Manuel Braun, Jonas Dahl i Janic Bebi, i la dramatúrgia de Bettina Bartz i Olaf Roth. Musicalment, hi intervenen el Cor del Gran Teatre del Liceu, dirigit per Pablo Assante, i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Jonathan Nott.
El repartiment està encapçalat pel baix-baríton Nicholas Brownlee (Wotan), el baríton Kartal Karagedik (Donner), el tenor Roger Padullés (Froh), el tenor Nicky Spence (Loge), el baríton Georg Nigl (Alberich), el tenor Mikeldi Atxalandabaso (Mime), el baix Ante Jerkunica (Fasolt), el baix Wilhelm Schwinghammer (Fafner), la mezzosoprano Tanja Ariane Baumgartner (Fricka), la soprano Anett Fritsch (Freia), la mezzosoprano Okka von der Damerau (Erda), la soprano Ximena Agurto (Woglinde), la mezzosoprano Jennifer Feinstein (Wellgunde) i la mezzosoprano Helena Ressurreição (Flosshilde).
Estrena a la Bayerische Staatsoper de Múnic
Aquest nou cicle de produccions de Der Ring des Nibelungen es va estrenar a la Bayerische Staatsoper el 27 d’octubre de 2024 amb Das Rheingold.
Durant la temporada actual, el 25 de juny de 2026, arriba al teatre alemany Die Walküre, que Richard Wagner va escriure com la segona de les quatre parts de Der Ring des Nibelungen, inspirat en el Nibelungenlied medieval i en les sagues nòrdiques dels déus antics.