Jordi Savall porta la seva 'Festa Criolla' al Liceu: un viatge únic a les arrels musicals de Llatinoamèrica

El Gran Teatre del Liceu presenta el concert Festa Criolla amb Jordi Savall i Santi Moix. Un viatge per Llatinoamèrica el proper dijous 6 de novembre. El mestre Jordi Savall, al capdavant de Le Concert des Nations, oferirà un concert excepcional que continua la seva trajectòria d’explorar les connexions entre cultures a través de la música. Festa Criolla proposa un recorregut fascinant per les arrels de Llatinoamèrica i esdevé molt més que un concert: una experiència sensorial completa que entra en diàleg amb la creació visual de l’artista Santi Moix i que incorpora sistemes de difusió aromàtica.

El concert comptarà amb la participació d’ArteSon DANZA MÉXICO i la coreògrafa i directora Maria del Carmen Ochoa; els components del Tembembe Ensamble Continuo; solistes varis (Maria Juliana Linhares, soprano (Brasil); Lixsania Fernández, mezzosoprano (Cuba); Yannis François, baix & dansa (Guadalupe); Zé Luis Nascimento, percussions (Brasil); La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations. 

L’univers pictòric de Santi Moix es fusiona amb el concert per crear una experiència única

L’espectacle Festa Criolla va més enllà del concert simfònic per esdevenir una experiència multisensorial que combina música i art. En diàleg amb l’obra de l’artista Santi Moix, el projecte convida el públic a viatjar a les arrels musicals de l’Amèrica Llatina a través d’una proposta on la creació visual i la interpretació musical conviuen en un mateix univers.

Santi Moix (Barcelona, 1960) és un artista polifacètic que viu a Nova York des de 1986. La seva trajectòria abraça disciplines com la pintura, l’escultura, el dibuix, la ceràmica i la pintura mural, amb una obra que transcendeix els límits dels gèneres tradicionals i fusiona figuració i abstracció per oferir una expressió visual plena de vida i moviment. Els seus treballs, de colors vius i formes orgàniques, evoquen una relació poètica amb la natura i el pas del temps.

Per a Festa Criolla, Moix ha creat una obra inèdita i exclusiva: un conjunt de pintures realitzades sobre fulls transparents que han estat posteriorment animades per donar lloc a una projecció de més de 50 minuts d’imatges en moviment. Aquest treball, desenvolupat juntament amb un equip d’animació, converteix la seva pintura en una successió visual vibrant que acompanya i dialoga constantment amb la música de Jordi Savall.

L’obra de Moix evoca l’univers tropical i fascinant de l’Amèrica Llatina, un territori d’exuberància cultural i de riquesa visual i simbòlica, però també marcat per les tensions i contradiccions polítiques i històriques derivades dels processos de colonització i d’intercanvi entre continents. L’artista aconsegueix així transformar l’escenari en un espai on la pintura esdevé música i la música esdevé color, oferint al públic una experiència total, plena de ritme, llum i emoció.

Sistemes de difusió aromàtica per a una experiència sensorial sense precedents

La Festa Criolla és un concert ple de sensibilitat, dirigit per la mestria de Jordi Savall, que convida a activar un nou sentit: l’olfacte. Incorporar aromes en un concert és un fet poc habitual, i és per això que aquesta proposta esdevé especialment singular.

Per estimular aquest sentit, s’han instal·lat sistemes de difusió aromàtica fora de la Sala, que deixaran emergir una fragància evocadora de les textures olfactives de Llatinoamèrica, transportant simbòlicament el públic fins a la foresta, la selva més profunda.

L’aroma escollida és el petricor, que recorda l’olor de la terra mullada després de la pluja. La Fundació Ernesto Ventós ha creat aquest perfum de manera exclusiva per a l’ocasió, amb la voluntat d’oferir una experiència musical i sensorial plena i immersiva.

Festa Criolla al virregnat del Perú, amb paraules de Jordi Savall

“Les vint peces que formen el recull musical del Còdex Trujillo del Perú representen un cas excepcional en la història de les músiques autòctones del Nou Món. Aquest conjunt de tonadas, cachuas, tonadillas, bayles, cachuytas i lanchas ens permet de conèixer el repertori propi de les tradicions del país –com ho indica el text d’una de les cachuas cantades, “al uso de nuestra tierra” (segons l’ús de la nostra terra)– i molt concretament dels cants i de les danses als quals s’afeccionaren les classes populars que visqueren al Virregnat del Perú a la fi del segle XVIII.

La gran majoria dels cants està composta per tonadas o cançons previstes per a ser dansades cantant (“para baylar cantando”); si bé és cert que la major part dels texts són en llengua castellana, amb les deformacions típiques del castellà parlat pels indis, hom també hi troba texts en quítxua i en mochica, que mostren –com la pròpia música– una relació evident amb les cultures indígenes d’origen indi o africà. Tots aquests elements expliquen l’estil molt particular d’aquests “cants de la terra”, que els diferencia clarament de les músiques d’Espanya i del Nou Món, que ens han arribat de la mà de compositors de l’època que mantenien càrrecs a la cort o a les grans esglésies del Virregnat del Perú.

Hem donat al nostre recull el subtítol de “Festa Criolla al virregnat del Perú” per a indicar l’origen de les simbiosis locals i hispàniques i la influència dels pobles amerindis i africans arribats amb el tràfic d’esclaus (sense cap voluntat de limitar el terme de “mestís” al seu significat original); en la festa simbòlica que imaginem celebrar amb aquest meravellós recull musical dels volts de 1780, participen totes les variants de races i classes socials que convivien dins la societat molt rica i molt estratificada d’aquest Virregnat del Perú, al capdavant de la qual es trobaven els espanyols i els criolls (blancs, però també africans nascuts a Amèrica), seguits de les diferents races d’indis, els mestissos (barreja d’índia i blanc o a l’inrevés), els negres africans (arribats com a esclaus) i els mulats (nascuts de blanc i negra).

Quan els espanyols van arribar al Perú encapçalats per Francisco Pizarro (1532), la societat indígena original ja coneixia, des de feia més de dos mil anys, cultures molt riques, com les de Nazca, Tiahuanaco, Chimú o Chincha. Així doncs, la formació de les pràctiques musicals durant la segona meitat del segle XVII passà per un llarg diàleg entre les tradicions locals i la probable influència i fusió final amb les aportacions estrangeres, ja fossin ibèriques o africanes.

Finalment, si bé hom arriba a sentir-hi certes influències harmòniques, rítmiques, melòdiques o instrumentals procedents de les tradicions musicals espanyoles o europees (aportades en la seva immensa majoria pels músics que acompanyaren els conquistadors), el repertori del Còdex Trujillo resta molt fidel al que considerem una síntesi exemplar d’un llenguatge popular propi de les tradicions locals. És una hipòtesi que esdevé certesa si hom constata l’original singularitat d’aquestes danses cantades i les poques semblances que hom pot trobar entre el repertori ibèric i sud-americà dels segles XVII i XVIII. Tot plegat queda encara més palès si hom pren el testimoni de les 1411 aquarel·les del Còdex, especialment 36 aquarel·les que, tot mostrant els músics amb els seus instruments, els seus hàbits i les seves coreografies de cada dansa, ens explica la veritable història de les tradicions populars musicals del Perú colonial, tot evidenciant manifestament la baula perduda entre les músiques antigues del Nou Món i el seu repertori tradicional tan extraordinàriament viu encara avui.

Creiem que les músiques del Còdex Trujillo, preservades gràcies a la recopilació organitzada pel bisbe Baltasar Jaime Martínez Compañón –un il·lustre representant d’aquest “despotisme il·lustrat” tan característic del regnat de Carles III d’Espanya–, constitueixen un magnífic exemple del valor artístic i humà d’un poble que, més enllà de l’explotació colonial implacable i del patiment sofert al llarg dels segles (i potser encara existent avui), malda per retrobar la seva dignitat i un bri d’esperança, gràcies a l’alegria de la música i de la dansa.

L’energia inesgotable i la gràcia exòtica d’aquests ritmes i de les melodies antigues d’aquest són la prova indiscutible que la creativitat popular és sempre capaç de produir músiques meravelloses, en què la bellesa, l’emoció i l’alegria ens parlen encara avui amb tota la vitalitat i la poesia de l’instant viscut.” Jordi Savall

‘Sur le noir’, exposició de Santi Moix al Saló dels Miralls

Del 3 al 10 de novembre, es podrà visitar l’exposició de Santi Moix ‘Sur le noir’ al Saló dels Miralls.

L’artista Santi Moix, reconegut per la seva obra plena de color, formes orgàniques i diàleg amb la natura, ha desenvolupat una trajectòria que va molt més enllà de la pintura. Al llarg dels anys ha explorat disciplines com l’escultura i la instal·lació, ampliant constantment els límits del seu llenguatge artístic. Un dels seus projectes més destacats és la intervenció a l’església de Sant Víctor de Saurí, on va transformar l’espai amb frescos monumentals que integren art i espiritualitat.

Inspirat tant per l’expressionisme abstracte com per la pintura renaixentista, i marcat per les seves experiències entre Barcelona i Nova York, Moix ha consolidat un estil propi, reconeixible i profundament vitalista. La seva obra convida a observar el món amb una mirada renovada, en què natura i condició humana es troben en un equilibri constant entre vida, canvi i bellesa.

“Estava als afores de Marràqueix quan vaig veure un noi apropant-se amb una àmfora. Venia de recollir aigua. Feia uns mesos, jo havia estat treballant amb la ceràmica negra de Quart i vaig romandre quiet esperant a esbrinar de quin tipus de ceràmica estava fet aquell recipient. A mesura que ell s’apropava em vaig adonar que allò no era ceràmica, eren neumàtics composats de tal manera que conformaven una àmfora perfecta: no només complia la seva funció sinó que, a més, millorava el model que copiava, ja que si queia no es trencava, i en un lloc on l’aigua l’has de carregar fins a casa teva, això és tot un món! Vaig saber que a Marràqueix, al carrer Riad Sitou, reciclaven els neumàtics per fer tota mena d’estris: cabassos, calçat, mànegues per recollir l’aigua pels camells, etc. Aquesta troballa em va obrir nous horitzons per fer escultura i crear formes que han esdevingut essencials en el meu llenguatge iconogràfic i que m’han acompanyat des de llavors”. Santi Moix

Amb el suport de: 

Amb el suport financer de: 

Leopoldo Novoa és membre del Sistema Nacional de Creadores de Arte de México (SNCA).
Alia Vox és el productor en exclusiva de les gravacions de Jordi Savall i els seus grups