El Liceu celebra el mil·lenari de Montserrat amb la Segona Simfonia de Mahler, una de les creacions més colpidores de la història de la música dirigida per Josep Pons amb l'Orquestra i el Cor del Liceu a la basílica de Montserrat.
Amb la seva Segona Simfonia (1894), Gustav Mahler va signar una de les obres més colossals de la història de la música: d’una gran riquesa i plena de contrastos, reuneix com poques obres una paleta d’emocions tan extensa que podríem parlar d’un vademècum de sentiments.
Per fer-ho possible, Mahler combina solistes, cor i orquestra amb una música d’escala dramàtica. Superat el 250è aniversari del naixement de Beethoven, potser cal esmentar que un cop mort el compositor de Bonn, tothom sentia l’ombra de la seva creació (especialment les seves simfonies; pensem en Brahms!) i ningú no gosava escriure amb aquest gènere. No obstant això, Mahler, de manera ambiciosa, planteja una Segona Simfonia anant més lluny: fins a la data ningú no havia ideat una obra tan gegantina en nombre de músics, extensa (al voltant de vuitanta minuts i cinc moviments), plena de colors, amb una narrativa profundament commovedora i amb aquesta escala dramàtica inèdita.
D’alguna manera, representava el viatge de l’ànima de la mort a la resurrecció: una vivència inigualable i crua d’una força extraordinària.
Josep Pons, ex-escolà de Montserrat i fidel advocat de Mahler, ha estat un dels pocs directors convidats per Universal Edition, empresa editora de la música de Gustav Mahler, per revisar les noves edicions, tot identificant-hi més de cinc-cents errors –juntament amb Abbado, Mehta, Barenboim, Boulez, Dudamel, Gergiev, Jansons o Rattle.
A la manera d’una metàfora musical, Pons, al cap davant dels col·lectius musicals estables del Gran Teatre del Liceu, ha volgut incloure aquesta Resurrecció en les celebracions del Mil·lenari del monestir de Montserrat: mil anys d’història han convertit el cenobi benedictí en molt més que una abadia situada en una muntanya. És un monestir que ha assolit una dimensió que va des del simbolisme de vetllar la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, fins una importantíssima aportació en àmbits com la cultura, la llengua i, molt especialment, la música.
Justament la música és un àmbit on Montserrat ha tingut una aportació històrica i, per tant, és un dels elements que no podien faltar en les commemoracions que el monestir acull enguany.
De la mà de Pons arribarem a la culminació del darrer temps amb l’himne triomfal de Klopstock: «Amb les ales que jo he conquerit, m’elevaré. Jo moriré per viure! Ressuscitaràs, sí, ressuscitaràs, cor meu, en un instant! Tot el que has sofert et portarà cap a Déu!».
Després d’un llarg interrogatori sobre la vida i la mort, la resurrecció triomfa i deixa l’oient en xoc.
Podem somniar una apoteosi més bonica? Es pot vèncer la por a la mortalitat?
Informació del concert:
Quan: 6 de setembre de 2025
Horari: 21:00 h
On: Basílica de Montserrat
Entrades: Accés al concert només amb invitació
