El Gran Teatre del Liceu acull l’estrena teatral de 'Balkan Erotic Epic', una de les obres més ambicioses de Marina Abramović. En una proposta immersiva que combina performance, dansa i ritual, l’artista explora mites balcànics, erotisme i reivindicació feminista amb més de 30 intèrprets. Un espectacle sensorial de quatre hores, amb accions simultànies i llibertat de moviment del públic.
Balkan Erotic Epic és una nova i contundent obra performativa creada per l’artista icònica Marina Abramović. Considerada l’artista de performance més influent del món, l’obra transformadora d’Abramović ha arribat a milions de persones, des d’obrir l’escenari Pyramid del Festival de Glastonbury fins a ocupar una residència al Museum of Modern Art de Nova York. Ara presenta al Liceu un dels seus espectacles més ambiciosos fins ara.
Es tracta d’un ritual del voltant de quatre hores en què el mite antic es troba amb l’art de la performance. Balkan Erotic Epic explora l’erotisme, l’espiritualitat i les tradicions de la terra natal d’Abramović a través de tretze escenes viscerals. Donada vida per un elenc de més de setanta intèrprets, ballarins, músics i cantants, l’experiència es desplega pel Gran Teatre del Liceu, sent la primera vegada al món que un teatre a la italiana acull aquest espectacle. El públic és lliure d’escollir el seu propi recorregut, amb trobades inesperades que esquitxen l’acció i uneixen els cossos en la dansa, el cant i el ritual.
Balkan Erotic Epic és una obra creada per l’artista i directora del concepte i disseny Marina Abramović, amb coreografia de Blenard Azizaj i composició musical de Marko Nikodijević. L’espectacle compta amb un elenc ampli i divers: les cantants Dragana Jovanović (líder de la banda), Svetlana Spajić i Aleksandar Timotić; artistes de la performance com Elke Luyten i Maria Stamenković Herranz; ballarins i ballarines Blenard Azizaj, Louis Baxter, Kibrea Carmichael, Elena Cattardico, Chiara Duccini, Myrto Georgiadi, JP Hon, Gabriella Lemma, Sara Maurizi, Vilim Poljanec, Emma Poyer, Dominic Rocca, Rowan Schratzberger i Stylianos Tsatsos; així com performers George Adams, Lily Antonia, Rowena Gander, Owen Gaynor, Tom Halls, Neil Jacob, Maisha Kungu, Ali Matthews i Stylianos Tsatsos. La part musical inclou Valerie Barr a l’acordió, Maxim Kemp a la tuba, Will Bird a la trompeta, Grace Harman al fliscorn, Georgina MacDonell Finlayson al violí, Sam Milton i Emilio Yáñez Ruíz a la percussió i James Seabrook al sousàfon.
Mites, erotisme i el cos com a espai de poder
L’espectador s’endinsarà al món de Balkan Erotic Epic (Epopeia eròtica balcànica), que comença amb un grup de músics que toquen una barreja d’instruments de vent, metall i instruments tradicionals dels Balcans mentre es mouen per l’espai. Serà testimoni del lament fúnebre per Josep Broz Tito, el líder de la Iugoslàvia comunista que va dirigir la resistència partisana contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial, interpretat amb la veu de la cantant Svetlana Spajić.
A la Dansa del ganivet, una parella d’artistes, vestida amb atuendos brillants, representa una dansa tradicional balcànica amb ganivets. Les ballarines són verges jurades balcàniques o burrnesha, dones que han jurat viure una vida de castedat i assumir el paper d’home dins la seva família. Els espectadors també presenciaran Massatge als pits, on dones gesticulen sobre tombes per despertar la terra; Espantant els Déus, on les dones es mostren al cel per allunyar les tempestes; o Boda negra, en què la cantant d’òpera Dragana Jovanović, vestida amb un vestit vermell llampant, interpreta un lament fúnebre mentre les parelles executen una dansa tradicional. Al llarg del recorregut, Elke Luyten, narradora i guia, revela nous elements de la mitologia.
Sense por d’anar més enllà dels límits de l’erotisme i de l’art de performance, Balkan Erotic Epic planteja al seu públic una pregunta atemporal: per a què serveixen realment els nostres cossos? Implacable, íntim i sagrat, Abramović reivindica el cos com un espai de poder, misteri i transformació.
Entre la performance, la dansa i l’experiència escènica sensitiva, Abramović fusiona els antics mites i les llegendes dels Balcans amb les tradicions folklòriques i l’erotisme, creant una obra de gran poder visual i emocional. L’artista, a través de la seva gramàtica plàstica i en una reivindicació feminista d’alt voltatge, utilitza el cos com a mitjà d’expressió, però també com a espai per qüestionar les normes socials i polítiques relacionades amb la sexualitat, la violència i el poder.
Informació important per al públic
Aquest espectacle, estrenat mundialment el passat 9 d’octubre a Manchester, inclou una sèrie de condicions que cal tenir presents abans d’assistir-hi. L’accés està restringit a majors de divuit anys i es faran comprovacions d’identitat a l’entrada. L’espectacle conté nus integrals i escenes sexuals explícites, inclosos actes simulats, així com efectes de llum que poden afectar persones amb epilèpsia fotosensible.
Està totalment prohibit fer fotografies durant la representació. A tots els espectadors se’ls demanarà que guardin els seus telèfons en fundes de seguretat tancables, que romandran amb ells i es desbloquejaran al final de l’espectacle o en cas que necessitin marxar abans. Aquesta mesura garanteix la protecció i la seguretat dels intèrprets, així com una immersió completa en l’experiència.
L’experiència té una durada aproximada de quatre hores i, donada la seva naturalesa, es permetrà l’entrada i la sortida de la sala en qualsevol moment de la funció. El servei de bar romandrà obert durant tota la representació, tot i que cal tenir present que, amb els telèfons dins les fundes de seguretat, no es podrà utilitzar el pagament amb mòbil, de manera que es recomana portar targeta física o efectiu.
En paraules de Marina Abramović
Marina Abramović explica que va néixer als Balcans i, de petita, va estar exposada a molts rituals espirituals a casa de la seva àvia que la van marcar profundament i que continuen donant forma a la manera com veu el món avui dia.
“Fa temps que desitjava investigar les creences antigues i paganes, els contes populars i els rituals arrelats en les mitologies de Romania, Bulgària, Grècia, Albània, Sèrbia, Macedònia, Bòsnia, Kosovo i Montenegro, juntament amb les cultures gitanes i viatgeres, i centrar la meva recerca a descobrir les connexions eròtiques entre els éssers humans i l’univers.
En el món contemporani en què vivim, hi ha molta confusió entre l’erotisme i la pornografia, i la correcció política condemna sovint les pràctiques eròtiques sense ni tan sols examinar-ne el contingut. En el passat, per a moltes cultures antigues, la procreació i la vida mateixa es basaven en nombroses cerimònies destinades a generar una consciència de la nostra existència.
Vull remuntar-me als segles IX i X i continuar explorant aquestes pràctiques fins a l’actualitat per oferir una nova interpretació i un nou context al públic actual. Per aconseguir-ho, presentaré els rituals combinant els límits físics del cos que dansa i actua amb música inspirada en el cant popular i gutural i, atesa la naturalesa d’alguns d’aquests materials rituals, mitjançant vídeos, dibuixos i imatges d’arxiu quan no sigui possible representar-los en directe”, explica l’artista.
The Social Hub Poblenou
Amb motiu de la representació de Balkan Erotic Epic al Gran Teatre del Liceu, Marina Abramović troba a The Social Hub Poblenou un espai afí a la seva manera d’habitar l’art. Més que un lloc d’allotjament, l’hotel acull el seu equip durant la seva estada a Barcelona com a part d’un ecosistema que dona suport als processos creatius. «Aquesta connexió es construeix des d’una visió comuna: entendre l’hospitalitat com un acte de comunitat i la cultura com un territori viu, on les idees descansen, es transformen i continuen més enllà de l’escenari», afirma Luigi Esposito, Regional Marketing Manager, Iberia de The Social Hub.
Espectacle comissionat per: Factory International, Manchester; Berliner Festspiele, Gran Teatre del Liceu, Park Avenue Armory, Ruhrtriennale, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg and WestK.
Produït per: Factory International, Manchester.
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Benefactor del Cercle de la Dansa:
