Més de 2500 persones han gaudit en directe del concert a la Basílica de Santa Maria de l’Abadia de Montserrat, dirigit per Josep Pons i amb l’Orquestra i el Cor del Liceu amb la participació de l’Orfeó Català. El Liceu s’ha afegit a la celebració del Mil·lenari de Montserrat amb la monumental Segona Simfonia de Gustav Mahler sota la direcció del mestre Josep Pons, ex-escolà de Montserrat i especialista mahlerià. Josep Pons ha estat un dels pocs directors convidats per Universal Edition, empresa editora de la música de Gustav Mahler, per revisar les noves edicions. El concert ha culminat amb l’himne triomfal de Klopstock, símbol d’esperança i transcendència espiritual en la música de Mahler.
Abans de la inauguració de la temporada, el Liceu ha tornat a Montserrat amb una proposta d’excepció: l’Orquestra i el Cor del Liceu conjuntament amb l’Orfeó Català, sota la direcció de Josep Pons, han interpretat la Simfonia núm. 2 en do menor Auferstehung (Resurrecció) de Gustav Mahler al Festival de Música del Mil·lenari, a la Basílica de Santa Maria de Montserrat.
Per executar-ho, Josep Pons ha comptat amb el Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu, acompanyats per l’Orfeó Català, Kai Glausteen (concertino), i les veus de Katharina Konradi (soprano) i Ekaterina Gubanova (mezzo), un elenc musical a l’altura de l’exigència d’una obra que es pot definir com a monumental i que fa conviure intimitat i coralitat en la seva màxima esplendor.
Amb la seva Segona Simfonia (1894), Mahler va signar una obra extensa, plena de contrastos i d’una escala dramàtica inèdita. La combinació de solistes, cor i orquestra esdevé un viatge de l’ànima de la mort a la resurrecció, una experiència musical d’una força extraordinària. Es tracta d’una obra simfònica impregnada d’espiritualitat que remet a la resurrecció, al reviure, al renéixer, a la resiliència, a l’esperança i al futur.
Mahler combina solistes, cor i orquestra en una partitura d’una escala dramàtica inèdita. Després de la mort de Beethoven, molts compositors es van sentir intimidats per l’ombra del mestre i van defugir el gènere simfònic, però Mahler va gosar portar-lo més enllà amb una Segona Simfonia gegantina: vuitanta minuts repartits en cinc moviments, una orquestració de dimensions inusuals i una paleta de colors que construeix una narrativa profundament commovedora.
Josep Pons, ex-escolà de Montserrat i fidel advocat de Mahler, ha estat un dels pocs directors convidats per Universal Edition, empresa editora de la música de Gustav Mahler, per revisar les noves edicions, tot identificant-hi més de cinc-cents errors –juntament amb Abbado, Mehta, Barenboim, Boulez, Dudamel, Gergiev, Jansons o Rattle.
El Liceu i Montserrat comparteixen un vincle molt especial. Sortint de la pandèmia, el 20 de setembre de 2020, es va celebrar un concert titulat Del dolor a l’esperança, que va simbolitzar la força de la música com a camí de superació col·lectiva.
A manera de metàfora musical, Josep Pons, al capdavant dels col·lectius musicals estables del Gran Teatre del Liceu, ha volgut incloure la Resurrecció de Mahler en les celebracions del Mil·lenari del monestir de Montserrat. Mil anys d’història han convertit el cenobi benedictí en molt més que una abadia sobre la muntanya: un símbol cultural i espiritual que abraça la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, i que ha fet aportacions cabdals en àmbits com la cultura, la llengua i, especialment, la música.
El concert ha culminat amb el cinquè moviment de la Segona Simfonia de Mahler, amb cor i orquestra interpretant l’himne de Klopstock, una apoteosi que celebra la resurrecció i confronta amb la mortalitat de manera profunda i commovedora.
Amb la col·laboració de:
| 
|