La trobada, presidida pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha estat encapçalada per Gregorio Marañón, president del Teatro Real. Salvador Alemany, president del Gran Teatre del Liceu, absent per una indisposició d’última hora, ha estat representat pel director general del Liceu, Valentí Oviedo. També hi han participat diverses autoritats de Madrid, Barcelona i la Generalitat. Ambdues institucions han compartit problemes i solucions per construir un futur sòlid, adaptat als nous temps i a les necessitats del món líric i de la cultura.
Avui ha tingut lloc al Teatro Real la quarta trobada dels Patronats del Teatro Real i del Gran Teatre del Liceu —després de les celebrades el 2008 a Barcelona, el 2017 a Madrid i el 2022 a Barcelona—, en què totes dues institucions han analitzat la situació actual del sector operístic i cultural amb l’objectiu de trobar un espai comú de treball i col·laboració, tant a nivell artístic com institucional, per afrontar nous reptes i consolidar experiències sòlides amb projecció de futur.
La sessió s’ha desenvolupat amb una convicció compartida: que la unió entre el Teatro Real i el Liceu demostra, de manera ferma, com la cultura té la capacitat de cohesionar, humanitzar les societats i crear ponts.
La reunió, presidida pel ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha estat encapçalada per Gregorio Marañón, president del Teatro Real. Salvador Alemany, president del Gran Teatre del Liceu, absent per una indisposició d’última hora, ha estat representat pel director general del Liceu, Valentí Oviedo.
També hi han assistit el president de l’Assemblea de Madrid, Enrique Ossorio; la presidenta del Consell d’Estat, Carmen Calvo; el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí Grau; la subsecretària de Cultura, Carmen Páez; el director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Xavier Fina; la gerent de l’Àrea de Cultura, Educació i Cicles de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, Elisenda Rius; el conseller de Cultura, Turisme i Esports de la Comunitat de Madrid, Mariano de Paco, i la delegada de Cultura, Turisme i Esport de l’Ajuntament de Madrid, Marta Rivera de la Cruz.
Abans de començar la sessió, les autoritats i els membres d’ambdós patronats han visitat la nova instal·lació de plaques fotovoltaiques transitables —situada a la coberta del teatre madrileny, que l’ha convertit en el primer edifici històric del món que incorpora aquesta tecnologia— i han conegut en profunditat el projecte de sostenibilitat que el Teatro Real ha desenvolupat els darrers anys, i que l’ha convertit en l’únic Bé d’Interès Cultural (BIC), dels més de 16.000 censats a l’Estat, de consum gairebé nul (EECN) i amb Certificats d’Estalvi Energètic (CAE).
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha ressaltat la importància de “la col·laboració entre institucions, la unió d’esforços per generar propostes vives i transformadores” i ha afegit que “en les darreres quatre dècades hem assistit al nostre país a una autèntica revolució musical que ens ha situat, en aquest àmbit, al nivell d’excel·lència d’altres països europeus. Si hi ha hagut un camp en què la democratització de la cultura s’ha fet més palesa, aquest ha estat el de l’òpera.”
El president del Teatro Real, Gregorio Marañón, ha subratllat la “significativa importància” d’aquesta relació amb el Liceu, en què es testifica “l’admiració profunda” mútua i la “decidida voluntat” de continuar aprofundint en la col·laboració entre totes dues institucions.
Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu, ha destacat “el profund sentit d’aquesta reunió de patronats”, concebuda per “reconèixer-nos, continuar coneixent-nos i agrair conjuntament a les administracions i als mecenes el seu suport constant”, i ha transmès el missatge de Salvador Alemany que és “precisament aquest suport el que ens permet continuar construint institucions que, des de l’excel·lència artística, fan possible un accés cada cop més ampli i equitatiu a la cultura”.
Entre els temes tractats al IV Patronat Conjunt entre el Teatro Real i el Liceu —que, des de la reobertura del teatre madrileny, han fet més d’una vintena de coproduccions—, destaca la necessitat de garantir el relleu generacional de personal qualificat en oficis escènics. Al Liceu s’utilitzen els programes de formació Dual i, al Real, els Tàndem del Servei Públic d’Ocupació (SEPE), amb els quals es promou la creació d’escoles-taller per a joves professionals.
Pel que fa a la transformació digital, tots dos teatres proposen que la planificació de produccions migri a una plataforma centralitzada que optimitzi els recursos; que la signatura digital tingui validesa legal plena i s’estengui a tots els processos contractuals; l’adequació a l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS) com a política de governança, i una gestió adequada del públic que passi de la venda transaccional a la personalització de l’experiència, la fidelització i l’optimització d’ingressos basada en dades predictives.
D’altra banda, el Liceu i el Real entenen que és urgent adoptar reformes legislatives, entre elles l’elevació dels actuals llindars dels contractes menors, que simplifiquin els procediments de contractació pública, ara tan complexos que, en ocasions, acaben bloquejant la contractació artística o la “gestió del talent líquid” i, per tant, l’activitat de les institucions.
El Teatro Real i el Gran Teatre del Liceu han desenvolupat projectes comuns com l’abonament conjunt a espectacles d’òpera o promocions entre les seves plataformes de streaming, My Opera i Liceu Opera +, l’última d’elles durant el passat Dia de l’Òpera (26 d’octubre).
Ambdues institucions es troben a l’equador dels seus respectius plans estratègics. Durant el patronat, s’han posat en valor alguns dels seus fites més recents i les principals línies de desenvolupament. En el cas del Teatro Real, tal com ha recordat el seu director general, Ignacio García-Belenguer, destaquen els seus avenços significatius en matèria de sostenibilitat i projecció internacional, amb gires com la que durà a terme aquest mateix mes a la Xina o les que prepara als Estats Units, Corea i el Japó, sense oblidar el desenvolupament del Real Teatro del Retiro, un referent a Madrid per a nens i joves, o el creixement de My Opera amb noves aplicacions.
Al Gran Teatre del Liceu, sobresurten l’impuls del projecte pedagògic i social (LiceuAprèn i LiceuApropa), la creació de noves òperes de petit format (microòperes) i la consolidació de la plataforma digital liceuoperaplus.com. Com a objectiu de futur, destaca la nova seu Liceu Mar, concebuda com un espai d’innovació, formació i desenvolupament de la dansa que marcarà una nova etapa en l’expansió del Liceu.