<p>La plataforma d’Opera Europa posa a disposició la producció de Monique Wagemakers de l’òpera <em>Rigoletto</em> enregistrada al Liceu.</p>
- Des d’avui (19h CET) fins al proper 11 de setembre, OperaVision, la plataforma de transmissió d'òpera gratuïta d’Opera Europa posa a disposició la producció de Monique Wagemakers de l’òpera Rigoletto (G.Verdi), que es va enregistrar al Gran Teatre del Liceu el passat desembre
- El material audiovisual estarà disponible en quatre subtítols: italià, català, castellà i anglès
- La directora d’escena holandesa Monique Wagemakers despulla l’òpera en una escenografia minimalista i moderna, travessada per angoixants clarobscurs que permeten aprofundir en una reflexió punyent i actual sobre els abusos de poder
- El mestre Daniele Callegari dirigeix l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu en una exitosa producció que va comptar amb un cast de luxe. En l’enregistrament per a Opera Vision, Saimir Pirgu interpreta el Duc de Màntua, Markus Brück es posa en el rol de Rigoletto i Aigul Khismatullina com a Gilda
- Rigoletto està protagonitzada per un bufó amargat i gelós que veu com el seu senyor, el Duc de Màntua, sedueix i enganya la seva filla secreta, Gilda, fet que l’empeny a planejar una venjança que se li acaba girant en contra
Barcelona, 11 de març de 2022. OperaVision, la plataforma de transmissió d'òpera gratuïta coordinada per Opera Europa, posa a disposició a partir d’avui la producció de Monique Wagemakers de l’òpera Rigoletto de G.Verdi, que es va enregistrar al Gran Teatre del Liceu el passat desembre. Aquest serà el primer streaming de la temporada que es podrà veure a OperaVision, amb una programació que també comptarà amb altres grans títols com ara Elektra (Grand Théâtre de Genève) disponible a partir del 18 de març, Parsifal (Hungarian State Opera) obert el 15 d’abril, Der Vampyr (Marschner) a Staatsoper Hannover (25 de març), entre d’altres.
El mestre Daniele Callegari dirigeix l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu en una exitosa producció que va comptar amb un cast de luxe. En l’enregistrament per a Opera Vision, Saimir Pirgu interpreta el Duc de Màntua, Markus Brück es posa en el rol de Rigoletto i Aigul Khismatullina com a Gilda. Completen el cast Liang Li, Nino Surguladze, Laura Vila, Mattia Denti, Michal Partyka, Moisés Marín, Stefano Palatchi, Sara Bañeras i Marta Polo.
La producció minimalista de Monique Wagemakers
La qüestió del poder i sobretot de l’abús de poder és una de les claus de la visió que vehicula aquest Rigoletto de Monique Wagemakers. La relació entre personatges —Rigoletto, Gilda i el Duc de Màntua— es presenta com un triangle d’arestes afilades: el Duc, un sàtir llibertí, no estima Gilda, i en realitat Rigoletto tampoc estima la seva filla, a la que manté sota una opressió disfressada de protecció. Només ella conté una alenada d’idealisme i amor, però acaba sent la víctima innocent de la ira cega del seu pare. Wagemakers vol apropar la realitat de la violència inherent en aquesta òpera a l’actualitat, tot assenyalant que són temes que encara avui dia generen debat: la violència dins la família, la violència contra les dones, de vegades camuflada en protecció, el consentiment a l’hora de mantenir relacions, etc.
Per a la directora holandesa, allò que cal destacar de Rigoletto no és tan la trama novel·lesca i vibrant de moments melodramàtics, sinó les passions atàviques que arrosseguen els personatges, dominats per baixos instints i impulsos irracionals que els condueixen al desastre. A nivell escenogràfic, això es tradueix en una mena de ring de boxa —disseny de l’escenògraf Michael Levine— que es mou en l’espai i adopta diferents colors segons els sentiments que conté: ira, tristesa, menyspreu, furor sexual. Els cantants s’hi senten retratats i han de pouar en el seu interior per maximitzar les seves emocions.
Allunyant-se dels grans decorats grandiloqüents i cortesans, habituals en aquesta òpera que transcorre a la Itàlia del segle XVI, la directora d’escena juga amb un element clau com és la il·luminació, pensada per Rainier Tweebeeke, i també amb l’impactant vestuari monocrom de Sandy Powell. El joc minimalista ofert per aquest quadrilàter que s’il·lumina formant tenebrosos clarobscurs i un vestuari roig sang inspirat en la Venècia del Renaixement confegeix un ambient que magnifica la teatralitat de l’obra. Gràcies a una articulació en dos nivells, el quadrilàter permet jugar amb l’interior i l’exterior, amb l’ocult i el visible, assolint una síntesi benaurada entre cant i teatre.
El terra del quadrilàter és tàctil de manera que els personatges no només marquen un color quan caminen, sinó també deixen una estela de llum darrere seu. Aquest halo lluminós serveix per posar de relleu les tensions que existeixen entre personatges i permet endinsar-se en la seva psicologia.
OperaVision
Plataforma de referència per a la reproducció gratuïta d'òpera des del 2014, OperaVision és sobretot una comunitat d'espectadors de tot el món en estreta connexió amb una col·laboració compromesa de companyies d'òpera.
OperaVision ofereix una varietat d'espectacles, com ara òpera, teatre musical, dansa, ballet i concerts, tots gratuïts, en directe i sota demanda. OperaVision ofereix noves emissions setmanals, que constitueixen una temporada en línia equilibrada dels títols més estimats juntament amb estrenes mundials i nous descobriments. Convençut que l'òpera pot ser accessible per a tothom, OperaVision és un compromís del sector amb valors com ara la igualtat, la diversitat, la inclusió i la responsabilitat mediambiental.
Actualment, en formen part 30 partners de 16 països diferents, entre ells el Gran Teatre del Liceu.
