El Gran Teatre del Liceu presenta una nova producció de 'Tristan und Isolde' de Richard Wagner, amb un esdeveniment històric: el debut mundial de Lise Davidsen com a Isolda. Sota la direcció escènica de Bárbara Lluch i la direcció musical de Susanna Mälkki, l’òpera explora la dimensió absoluta i còsmica de l’amor wagnerià. El repartiment inclou Clay Hilley, Brindley Sherratt, Ekaterina Gubanova i Thomas Konieczny, amb un segon càsting d’alt nivell. Una gran aposta del Liceu que situa Barcelona al centre de l’actualitat operística internacional.
La nova producció liderada pel Liceu de Tristan und Isolde de Wagner arribarà al Teatre el dilluns 12 de gener de 2026, amb una proposta escènica d’estrena exclusiva dirigida per Bárbara Lluch, que explora la immensitat còsmica de l’amor que uneix els protagonistes.
La soprano noruega Lise Davidsen interpretarà per primera vegada el paper d’Isolda al Liceu, després d’un període de descans vinculat a la seva recent maternitat: un moment decisiu en la seva carrera i una fita destacada en la història artística del Teatre.
La mestra finlandesa Susanna Mälkki dirigirà les set funcions programades —del 12 al 31 de gener— amb dos repartiments que inclouen grans veus wagnerianes com Clay Hilley, Bryan Register (Tristan); Elena Pankatrova (Isolde); Brindley Sherratt (Rei Marke) i Ekaterina Gubanova (Brangäne). El 15 de febrer, Tristan und Isolde s’estrenarà digitalment a la plataforma Liceu OPERA+.
En aquesta nova producció, Lluch situa l’òpera en espais que evoquen una sensació d’infinit, mentre la direcció musical de Mälkki sosté un repartiment d’alt nivell encapçalat per Lise Davidsen, considerada una de les veus de referència del nostre temps i especialment estimada pel públic liceista.
L’òpera de Richard Wagner, una de les més influents de la història, torna al Gran Teatre del Liceu, escenari wagnerià per excel·lència, on es va veure per última vegada el 2017 amb la producció d’Àlex Ollé.
L’argument: l’amor com a experiència còsmica més enllà de la vida i la mort
Tristan und Isolde no només és el drama musical més revolucionari de Wagner, també és una exploració incomparable en la història de l’òpera del misteri de l’amor, entès com la força creativa més important de l’univers. Tristan und Isolde és un immens poema dramaticomusical; una cançó infinita d’amor i mort inspirada en la llegenda medieval d’origen celta del segle XII, recopilada per Jofré d’Estrasburg, que va esdevenir una de les referències culturals de l’edat mitjana i, en mans de Wagner, una revolució cultural.
L’òpera s’inicia a bord del vaixell que porta Isolda cap a Cornualla, on ha de casar-se amb el rei Marke. Tristany, el cavaller que la condueix fins al seu destí, és també l’home responsable de la mort de Marold, l’antic promès d’Isolda. Decidida a venjar-se, la princesa demana un filtre de mort; però la seva serventa Brangäne, temorosa de la tragèdia, el substitueix inesperadament per un filtre d’amor. A partir d’aquí, la passió continguda entre els dos protagonistes esclata i culmina, al segon acte, en una de les escenes d’èxtasi amorós més poderoses de la història de l’òpera.
La descoberta d’aquest amor impossible desencadena la fatalitat. Després de la mort de Tristany, Isolda només pot consumar en el famós Liebestod, una mort d’amor que es desplega tant musicalment com espiritualment i que dona lloc a un dels finals més sublims del repertori.
Escrita entre 1857 i 1859 i estrenada a Munic el 1865, l’òpera parteix dels tràgics amors dels protagonistes per convertir-los en una exploració radical de la passió humana. Amb llibret del mateix Wagner, l’obra mostra un amor que s’imposa més enllà de la voluntat, de les convencions morals i fins i tot de les lleis divines, fins al punt que només en la mort troba el seu ple compliment.
La producció
La directora d’escena Bárbara Lluch afronta el repte de portar a escena aquesta obra mestra de Wagner proposant solucions perquè les dues capes de l’òpera —història i idees— conflueixin en una experiència commovedora. La porta d’entrada que ha trobat Lluch per afrontar aquesta responsabilitat és la seva experiència personal: afirma que comprèn els personatges perquè ha conegut l’amor total, l’ha sentit amb la mateixa intensitat.
«Jo he estimat així», explica Lluch. «He viscut aquesta sensació que només amb l’amor en tens prou, que estàs com drogada, que no necessites ni menjar ni beure, només l’aire per respirar i la presència de la persona que estimes». Tristany i Isolda, fins i tot abans de beure la poció d’amor al primer acte, ja són enamorats: la màgia i els personatges que els envolten —Brangäne, Kurwenal, Melot, el rei Marke— només activen i acceleren la passió que ja existia, portant-los a voler evadir-se de la realitat i habitar la seva bombolla emocional.
L’escenografia i el disseny d’il·luminació és d’Urs Schönebaum, que ha dissenyat entorns que busquen esborrar els límits de l’escenari i ampliar-los amb un enginyós joc de perspectives i llum, amb influències de pintors com William Turner, mestre de la llum del segle XIX, i Anselm Kiefer, referent de l’abstracció del segle XX.
Tot aquest marc escènic reforça la idea central de l’òpera: la proposta de Lluch mostra l’amor com una força que no es deté davant cap circumstància. «El cor vol el que vol», resumeix. Ni la moral, ni la societat, ni la por podran impedir que arribi a la seva destinació, encara que hagi de ser morint, viatjant —com diu Wagner— al «país d’on ningú torna».
La producció també busca reforçar les idees de Wagner sobre l’amor: una força constructiva, que no es deté davant cap obstacle i que transforma la realitat.
Moments musicals clau
Amb Tristan und Isolde, Wagner va crear una òpera revolucionària, que porta al límit les idees romàntiques sobre l’amor i les acompanya amb una música nova i tensa. No és només l’obra mestra de Wagner, sinó una de les grans obres mestres de tot l’art occidental.
L’òpera comença amb el famós “acord de Tristany”, una fita en l’evolució harmònica de la música occidental: una frase que no es resol segons les lleis de la tonalitat, generant una sensació de dubte i expectació. El preludi presenta diversos temes que tindran importància al llarg de l’òpera, organitzats de manera inestable per crear una tensió que només es resol completament en la mort dels protagonistes.
Amagat del rei Marke i refugiats en la nit —una premonició de la mort—, Tristany i Isolda es troben en un jardí per compartir la seva primera trobada amorosa. El resultat és un duet de més de 25 minuts, O sink hernieder, Nacht der Liebe, considerat un dels més extensos i sobrehumans de la història de l’òpera. Els amants cerquen desesperadament la plenitud del seu amor, però, just quan està a punt d’assolir-se aquesta culminació —més metafísica que corporal—, Brangäne intervé, interrompent cruelment l’èxtasi sonor.
Després de la mort de Tristany, Isolda decideix seguir-lo més enllà del món carnal, on podran estar sempre junts i assolir la màxima expressió del seu amor immens i indescriptible. Aquesta ària final, el famós Liebestod, de bellesa lírica i tensió dramàtica excepcionals, és també la resolució de l’acord incert del preludi inicial: les tensions harmòniques es dissipen, oferint un moment sublim i incomparable que corona l’obra.
A l’escenari: un repartiment de primera liderat per Lise Davidsen
Des de molt abans de la seva estrena, Tristan und Isolde ha gaudit d’una reputació de difícil representació i de gran exigència vocal. La música, revolucionària per a l’època, tensava l’harmonia, forçava la dissonància i omplia l’espai sonor amb una gran densitat de notes, convertint la interpretació en un veritable desafiament.
En ple segle XXI, Tristan und Isolde continua exigint les millors veus del món. El paper de Tristany, amb més minuts en escena, requereix tenors heroics capaços de mantenir la plenitud vocal fins al tercer acte, l’equivalent operístic a completar una marató. En aquesta producció, el Liceu compta amb dos dels més grans heldentenors nord-americans: Clay Hilley i Bryan Register, que cantarà en les funcions del 15 i 25 de gener.
Al costat d’ells, hi haurà dues Isoldes de màxima categoria: Lise Davidsen —que debuta a Barcelona interpretant el paper i que ja és considerada una de les grans estrelles de l’òpera mundial— i Elena Pankratova (també el 15 i 25 de gener). Ekaterina Gubanova interpretarà Brangäne, mentre que els altres papers principals estaran a càrrec del baix anglès Brindley Sherratt (rei Marke), del baríton polonès Tomasz Konieczny (Kurwenal) i del tenor català Roger Padullés (Melot). Els papers menors —timoner, pastor i mariner— seran interpretats per Milan Perišić i Albert Casals.
Totes les funcions seran dirigides per Susanna Mälkki, una de les batutes més reconegudes i perfeccionistes del panorama actual. Amb aquest altíssim nivell artístic, la producció apunta a un objectiu innegociable: l’excel·lència.
Amb el patrocini en exclusiva de:
|