Lessons in Love and Violence està basada en fonts medievals per explicar la relació obsessiva entre el rei Eduard II i el seu amant Piers Gaveston.
La història de Lessons in Love and Violence està inspirada en un episodi real de l’Anglaterra del segle XIV: Eduard II Plantagenet (1308-1327), acabat de coronar rei, es va enderiar amb el maquinador plebeu Piers Gaveston –algunes teories apunten que van ser amants–, i el seu favoritisme en atribuir-li importants parcel·les de poder va ajudar a desestabilitzar la solidesa del regne, tot posant-se en contra l’aristocràcia militar. Al final els nobles van conspirar perquè Gaveston fos bandejat del regne i el rei abdiqués en benefici del seu fill, el futur Eduard III, el qual durant el procés d’humiliació i d’enderrocament del seu pare va aprendre diverses lliçons valuoses sobre l’amor i la violència: a partir d’aquesta trama cruel i trufada de la més profunda amoralitat, el dramaturg Christopher Marlowe va compondre una obra que va tenir influència en Shakespeare –Edward II (1594)– i, segles després, també va ser el punt de partida perquè el director avantguardista Derek Jarman en fes una pel·lícula, que va dur la història d’Eduard i Galveston al terreny del desig homosexual. Així doncs, l’òpera de George Benjamin, amb llibret de Martin Crimp, és una nova revisió del mateix drama, tot obviant les referències històriques i exacerbant el capteniment tempestuós dels personatges, la qual cosa permet que en el desenvolupament de Lessons abundin breus passatges eròtics, violència física, assassinat i tota mena d’accions irracionals provocades per la impossibilitat de controlar la pulsió sexual, l’ambició i les baixes passions que atien l’afany de poder.
Tal com ja van fer Benjamin i Crimp en Written on Skin –als quals hem d’afegir la directora d’escena Katie Mitchell com a tercer vèrtex crucial en el triangle creatiu d’aquest magnífic equip–, el text i la música se posen al servei de la gran especialitat de l’òpera, que és la multiplicació de les emocions i la revisió dels conflictes de l’ànima en un context contemporani, malgrat que el punt de partida sigui una història medieval. & Lessons in Love and Violence no és només un treball de composició moderna d’un altíssim nivell –l’escriptura de Benjamin agafa idees de l’expressionisme, l’espectralisme, el contrapunt i la nova atonalitat, sempre amb un segell únic–, sinó un advertiment moral sobre el revers fosc de l’ambició de poder, i com aquesta ambició mena els homes a la follia, la deslleialtat i la solitud. Una faula cruel culminada amb un final a l’altura de les expectatives.
