'Akhnaten' (1984) va ser la culminació d’una trilogia amb què Philip Glass va sacsejar els fonaments de l’òpera d’avantguarda. De fet, a Glass no li ha agradat mai la paraula òpera: sempre s’ha sentit més atret pel concepte d’acció escènica amb música. No obstant això, amb 'Akhnaten' —continuació d’'Einstein on the Beach' i 'Satyagraha'— va fer un pas ferm cap a la conciliació de la tradició i l’experimentació. Aquesta semblança del faraó Akhenaton manté l’estil repetitiu i polsant de Glass, però va desenvolupant també un argument ordenat i un llenguatge musical més proper a les convencions operístiques.
Acte I. Cor
“Funeral of Amenhotep III”
Després d’un preludi que ens introdueix en l’atmosfera de l’òpera, marcada per l’estil de Glass —un flux constant d’arpegis hipnòtics amb un pols rítmic implacable—, la primera escena d’Akhnaten se situa en el funeral del faraó Amenhotep III. En aquesta secció, el vigor del cor i la densitat elèctrica de l’orquestra van acompanyats d’una ferma secció de percussió en què Glass va intentar imaginar, a partir dels estudis musicològics que tenia a l’abast, com seria la música ritual de l’antic Egipte. Adaptada, això sí, al seu llenguatge purament minimalista.
Acte II. Akhenaton, Nefertiti
“Akhnaten and Nefertiti”
Sobre un fons vermell intens, el faraó Akhenaton i la seva esposa, Nefertiti, comencen una nova fase del regnat: Aton és l’únic déu d’Egipte i la construcció de la Ciutat de l’Horitzó està en marxa, fet que dona lloc a una escena de celebració majestuosa del poder, el fervor religiós i l’amor que uneix la parella. Aquesta escena és un duet entre el contratenor i la mezzosoprano d’una extraordinària dificultat, ja que se situa en una tessitura vocal molt alta i va acompanyada d’una muralla orquestral que, a mesura que avança el duet, creix en volum fins a culminar en un èxtasi explosiu.
Acte II. Akhenaton
“Hym to the Sun”
Un cop completada la Ciutat de l’Horitzó, consagrada al déu Aton, Akhenaton es dirigeix al sol amb una pregària. Aquesta part del llibret està inspirada en una inscripció trobada a les ruïnes d’Al-Amārna que els arqueòlegs creuen que podria ser obra del mateix faraó. És també la part principal del protagonista, un llarg passatge per a contratenor que reuneix diverses emocions que caracteritzen Akhenaton: la fe que es confon amb el fanatisme, però també el desig d’assolir l’estat sublim d’unió amb el sol, amb un acompanyament orquestral, és clar, lluminós.
En escena
Akhnaten és una òpera que, des que es va estrenar, amb un èxit fulgurant, a Stuttgart el 1984, ha anat reapareixent amb regularitat en diferents teatres d’arreu el món. Això significa que no ha arribat mai a ser una raresa o una excentricitat —ha abandonat, per sort, la ingrata circumstància de ser una obra fosca que es reviu puntualment per després tornar a caure en l’oblit—, però tampoc no es pot dir que sigui una peça de repertori, d’aquelles que se saben de memòria tota mena de cantants professionals. Akhnaten és una òpera que exigeix especialistes: implica aprendre textos en egipci antic i sotmetre’s a llargues repeticions; no és per a qualsevol cantant ni es pot aprendre en poc temps. Per això, l’equip artístic que presentarà la tercera òpera important de Philip Glass a Barcelona serà, en bona part, el mateix que la representa des del revival del 2016 que Phelim McDermott va dirigir per a l’English National Opera. Des de l’estrena a Londres ja han transcorregut gairebé 10 anys, i durant aquest temps la producció ha passat per ciutats com Los Angeles i Nova York, cosa que fa que, ara que arriba a Barcelona, l’elenc tingui perfectament interioritzat el mecanisme musical i vocal de l’obra i sigui capaç d’executar-lo a la perfecció.
“L’orquestra [en el cas d’Akhnaten] és inusual, amb vents, metalls i un ampli complement de percussió, però sense violins; l’absència de cordes crea un so ominós, meditatiu, molt adequat per a un tema tràgic com aquest."
De fet, la direcció musical anirà a càrrec de la nord-americana Karen Kamensek, una directora que ja es va encarregar de conduir des del fossat les funcions a la Metropolitan Opera de Nova York, i que, dins del seu eclecticisme sorprenent —s’atreveix tant amb l’òpera del segle XVII com amb la dels segles XX i XXI—, ha treballat especialment el repertori de Philip Glass. Kamensek tindrà la responsabilitat de guiar l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu per les línies corbes i els tempos ràpids de la música de Glass —serà la primera vegada en molts anys que s’interpretarà al Liceu una obra minimalista clàssica, que és un estil molt infreqüent, malgrat la seva popularitat. La batuta de Kamensek també dirigirà el Cor del Gran Teatre del Liceu i el seu director, Pablo Assante, que té un paper central en Akhnaten, així com els cantants principals. El paper protagonista del faraó el cantarà el prestigiós contratenor nord-americà Anthony Roth Costanzo, que des del 2016 canta la dificilíssima part d’Akhenaton —de gran exigència tant per la part musical com pel que fa al vessant interpretatiu, tenint en compte que el personatge pràcticament no abandona l’escenari des de la primera escena. Per la seva banda, la reina Nefertiti serà encarnada per la mezzosoprano tunisianocanadenca Rihab Chaieb, que també fa anys que interpreta aquest rol en perfecta compenetració amb Roth Costanzo.
Un paper important en aquesta òpera és el de l’escriba, escrit per a baríton i amb llargues parts declamades, fet que exigeix que l’intèrpret sigui un cantant competent i també un bon actor. Aquest rol l’interpretarà el nord-americà Zachary James, que acumula una llarga experiència en l’òpera, però també en el teatre musical a Broadway i fins i tot en el cabaret. L’altre paper important de l’òpera, la reina mare Tiy, el cantarà la soprano barcelonina Katerina Estrada Tretyakova. Els papers menors recauran en cantants locals: els barítons Joan Martín-Royo i Toni Marsol seran respectivament el general Horemheb i Ai, el conseller del faraó, i el tenor José Manuel Montero interpretarà el gran sacerdot d’Amon. Finalment, al tercer acte apareixen les sis filles d’Akhenaton i Nefertiti, que seran interpretades per sis cantants fenomenals: Alba Valdivieso, Carmen Buendía, Mar Esteve, Carol García, Marina Pinchuk i Anna Tobella.