Benjamin a Portbou és una estrena molt especial: per primera vegada l’òpera es presenta sencera i orquestrada al teatre. Antoni Ros-Marbà, que la dirigirà als seus gairebé 90 anys, culmina així la seva trajectòria com a compositor. La versió semiescenificada, amb direcció d’Anna Ponces i llums de Playmodes, se centra en el concepte d’exili a través de llum i ombra. L’elenc està encapçalat pel tenor Peter Tantsits, amb un repartiment destacat de veus locals.
Benjamin a Portbou és una estrena amb molts al·licients. En primer lloc, és una estrena absoluta, la primera vegada que l'òpera sonarà completa, orquestrada i cantada en l'espai òptim d'un teatre —fins ara, només es coneixien petits fragments de la reducció de la partitura a piano, interpretats per Ros-Marbà en reunions pràcticament privades i de molt poc aforament—, i això per si sol ja planteja una intriga inicial. Quin tipus d'òpera deu ser aquesta obra que té com a punt de partida Catalunya i de caràcter europeu? Quina empremta emocional deixarà en el públic, i quin lloc ocuparà en la història futura d'aquest gènere?
La curiositat per la novetat, el que ens és desconegut, és un aspecte atractiu de les dues funcions programades, però encara ho és més que sigui el mateix Antoni Ros-Marbà qui desenvolupi el seu extraordinari currículum com a director d'orquestra i pugi una vegada més al podi del Liceu per dirigir l'orquestra. Encara que s'acosti als 90 anys, Ros-Marbà no ha arribat a retirar-se definitivament de la seva activitat principal: fa poques temporades va dirigir diversos programes amb l'OBC que celebraven la seva admirable trajectòria i la seva importància en la música catalana i espanyola i, sens dubte, a la categoria principal de mestres que continuaran dirigint fins a l'últim alè. Aquesta decisió de defensar la seva música personalment és, per tant, un altre element clau de l'estrena de Benjamin a Portbou: serà una òpera que entrarà en la categoria tan exclusiva d'obres dirigides pel seu mateix compositor.
La presentació de l'òpera serà una versió semiescenificada en què ha treballat la directora d'escena Anna Ponces, una estreta col·laboradora del Liceu que no només coordina, juntament amb Àlex Ollé, el projecte d'òperes contemporànies Òh!pera, sinó que també ha dirigit diverses produccions i reposicions al teatre i a altres institucions. Segons Ponces, aquesta opció semiescènica —que no desplega una escenografia variable, però conserva tota la simbologia i la gestualitat que s'espera en una funció convencional— permetrà apreciar la riquesa dramàtica de l'obra gràcies a l'ús de la llum, generada per una instal·lació de Playmodes, el prestigiós estudi de creació d'art interactiu fundat a Girona per Eloi Maduell i Santi Vilanova ja fa més de 15 anys i que compta amb participacions importants en actes de l'escena internacional centrada en les noves tecnologies aplicades a la creació artística, com el Sónar o La Fête des Lumières de Lió. Playmodes recuperarà l'obra Signes, que submergirà l'escenari en un joc de llums hipnòtic. Per Anna Ponces, el punt de partida d'aquesta escenificació és el concepte de l'exili, fugida i refugi, que es resoldrà a partir de la tensió entre llums i ombres que apareix en diversos moments que es detallen al llibret: quan Walter Benjamin travessar la frontera de França com si fos una ombra, o la presència constant —i clau al final de la història— d'un personatge simbòlic important per l'escriptor, l'Angelus Novus. Així, serà la llum de Playmodes la que construeixi els espais i destaqui les tensions del llibret, a banda de donar un marc d'actualitat escènica a una òpera que no renuncia a ser totalment moderna.
Els cantants de l'escena seran el tenor estatunidenc Peter Tansits, que assumirà el paper principal de Walter Benjamin —tan principal que apareix a totes les escenes i pràcticament no té moments de descans—, i amb ell hi haurà un fantàstic elenc de veus locals format pel baríton Joan Martín-Royo (Gerhard Scholem), les mezzos Laura Vila i Marta Valero (Dora Pollack Benjamin i Hannah Arendt, respectivament), el tenor David Alegret (Bertolt Brecht), la soprano Elena Copons (Asja Lascis), la soprano de coloratura Serena Sáenz (Angelus Novus) i el baríton Pau Armengol (Ernst Schoen). A l'òpera també hi ha un paper per a nen soprano (el fill de Walter Benjamin, interpretat per Ruth González), i dos actors per encarnat el Nan Geperut i Lisa Fittko: Lluís Marquès i Bea Segura. Un repartiment que ha treballat amb molta intensitat per fer realitat el somni d'Anthony Carroll Madigan, Antoni Ros-Marbà i el Liceu: poder estrenar, finalment, una òpera llargament esperada.