Benjamin a Portbou

Benjamin neix en el si d’una família jueva i estudia a les universitats de Berlín, Friburg i Múnic, on pren part en els moviments d’estudiants antibel·licistes. L’any 1915, fa amistat amb Gerschom Scholem, estudiós de mística hebrea, i el 1918, a Berna, amb Ernst Bloch, el teoritzador de la utopia. L’any 1917, es casa amb Dora Sophie Pollack i, acabada la guerra, torna a Berlín, on escriu Crítica de la violència i La tasca del traductor. El 1923, a Frankfurt, fa amistat amb Theodor W. Adorno i Gretel Karplus, la seva dona, amb els quals mantindrà al llarg dels anys una nodrida correspondència, però l’amistat amb Bertolt Brecht serà una de les més sòlides. Amb l’adveniment del nazisme el 1933 s’ha d’expatriar, primer a Eivissa i després a París. Seguidament, a Svendborg (Dinamarca) —juntament amb Brecht— i seguidament a San Remo. Quan esclata la guerra, refusa la invitació d’Adorno de traslladar-se a Califòrnia, al·legant que “a Europa resten posicions a defensar”, i és internat durant tres mesos al camp de Nevers, fins que li arriba el salconduit que li ha obtingut Horkheimer per traslladar-se als Estats Units.

Durant aquests mesos, treballa en les Tesis sobre la filosofia de la història, 1940. Desposseït de la ciutadania alemanya des del febrer del 1939 i sense el permís de sortida de França —els alemanys avancen en territori francès— cerca la llibertat travessant a peu els Pirineus amb un grup de refugiats, però a Portbou els espera el destí que els amenaça de lliurar-los a la Gestapo. La nit del 26 de setembre s’enverina amb una dosi letal de morfina en un petit hotel fronterer a Portbou, i mor, com si hagués perdut la partida, en la matinada de l’endemà, salvant així, els companys d’exili. Les seves despulles reposen al cementiri de Portbou. Escrigué una carta de comiat per tal que fos lliurada a Adorno: “En una situació sense sortida, no tinc cap més elecció que acabar. La meva vida finirà en un petit poble dels Pirineus on no em coneix ningú. Us prego que feu arribar els meus pensaments al meu amic Adorno i li expliqueu la situació a què m’he vist abocat. No tinc temps per escriure totes les cartes que hauria volgut.” 

Una proposta semiescènica firmada per Playmodes, l’estudi de recerca audiovisual de les terres gironines, que amb la seva tasca creativa, immersiva, mapatge de projecció, il·luminació, escenografia digital i disseny de so, ens ajudarà a explicar visualment la història del darrer capítol d’aquest il·lustre filòsof, crític literari, traductor i assagista; idealista sensible i lluitador en la persecució d’una Europa lliure, però alhora víctima d’un món que l’assetjava amb hostilitat.