Una lectura contemporània de 'Manon Lescaut' trasllada el clàssic al present i converteix la protagonista en una immigrant sense papers. En un espai escènic modern, presidit pel concepte 'love', la història esdevé una denúncia de la deshumanització, de les fronteres i del desig desesperat d’un futur millor, on l’amor i la supervivència xoquen fins a l’esgotament final.
La història de Manon Lescaut, tal com l’abat Prévost la va donar a conèixer en la primera meitat del segle XVIII, va ser considerada una novel·la escandalosa per al seu temps, encara que avui no pot deixar de llegir-se com un conte moral que, en l’etern conflicte entre la passió i la raó, prevé contra la bogeria d’amor. El desert on finalment mor Manon Lescaut no deixa de ser, per sobre de qualsevol altra cosa, el desert provocat per l’intens foc d’un amor que trenca amb tota jerarquia i conveniència.
Per tot això ens sembla especialment important aconseguir que, a primer cop d’ull, s’entengui que el que proposem és una lectura des del present. I, perquè volem parlar d’una realitat actual, hem plantejat un espai modern, d’ascendència conceptual, presidit en tot moment per la paraula love en lletres corpòries de grans dimensions que recullen la idea central de l’òpera de Puccini. La centralitat conceptual de l’amor ―love― ens permet desenvolupar, a partir d’aquí, els altres conceptes integrats a Manon Lescaut ―ambició, riquesa, jerarquia social, càstig, expulsió― des d’una lectura explícitament contemporània.
Manon Lescaut és, en la nostra versió, una immigrant sense papers. Podria venir de qualsevol lloc del món fugint de la misèria, de la guerra, del maltractament, de la degradació social o simplement atreta per les oportunitats que s’ofereixen als ulls dels qui veuen en el miratge d’Europa un paradís de felicitat. Al voltant del seu personatge hem teixit una nova dramatúrgia que permet una relectura contemporània de la història de Manon Lescaut.
Després de la deportació de Manon Lescaut, l’acte final transcorre en algun territori desèrtic. La desesperació de Manon no és només una desesperació de l’amor. El que l’ha portat fins allà és la voluntat indestructible de tornar a intentar arribar a Europa, una decisió cega d’avançar, de no quedar-se enrere, de sobreviure a qualsevol preu. Manon mor d’esgotament, de tristesa, de desesperació. El seu amor, el seu amor veritable, és l’amor desesperat de qui no vol renunciar a un futur millor. El seu veritable desert és la infinita sensació de solitud que l’envaeix quan es queda sola davant de la tanca fronterera que la separa irremissiblement del futur.
Manon Lescaut mor víctima d’una deshumanització capaç de marcir qualsevol paisatge i convertir-ho tot en un desert, un desert d’amor. Love.
Àlex Ollé
Direcció d'escena