El Gran Teatre del Liceu presenta 'Giselle', el gran clàssic del ballet romàntic amb música d’Adolphe Adam i coreografia de Peter Wright, interpretat pel prestigiós Bayerisches Staatsballett de Munic del 21 al 26 d’octubre. L’Orquestra Simfònica del Liceu, sota la direcció del lituà Robertas Šervenikas, farà reviure una de les joies del ballet del segle XIX, que combina tècnica, expressivitat i intensitat dramática.
La reconeguda companyia bavaresa dona el tret de sortida a la temporada de ballet del Gran Teatre del Liceu amb Giselle, amb coreografia de Peter Wright i música d’Adolphe Adam, un clàssic absolut del repertori romàntic i una de les obres més estimades pels amants de la dansa. Les funcions tindran lloc del 21 al 26 d’octubre en un total de cinc representacions.
Considerada una de les joies del ballet del segle XIX, Giselle combina tècnica, expressivitat i una intensitat dramàtica que transcendeix generacions. Ambientada en un poble rural aparentment idíl·lic, l’obra mostra dues realitats contraposades: la llum i la vida del dia, i l’espiritualitat espectral de la nit. Aquest contrast entre el món terrenal i el sobrenatural és un dels trets més característics del Romanticisme i una de les claus de la seva vigència artística.
El Liceu torna a apostar per un dels títols més emblemàtics del gran repertori, i ho fa de la mà d’una companyia de primer nivell internacional, el Bayerisches Staatsballett, amb una producció que respecta la tradició clàssica i, alhora, actualitza la seva lectura escènica i interpretativa.
Giselle de Peter Wright
El 1974, Peter Wright va posar en escena la seva versió (creada el 1966 per al Stuttgart Ballet) amb el Bayerisches Staatsballett, inspirant-se en el vocabulari clàssic de Marius Petipa, Jean Coralli i Jules Perrot, però sense caure en la simple reconstrucció de la versió original de 1841. El seu propòsit era oferir una mirada renovada a partir de la tècnica i la sensibilitat dels ballarins contemporanis.
El resultat és una Giselle fidel a l’esperit romàntic, però d’una exigència interpretativa extraordinària: un ballet que demana tant delicadesa com intensitat emocional, i que exigeix als seus intèrprets una gran capacitat expressiva. La producció de Wright s’ha convertit en una referència per a moltes companyies internacionals, per la seva elegància, coherència narrativa i profund respecte pel llenguatge clàssic.
La versió de Giselle de Peter Wright és una adaptació fidel i clàssica del famós ballet romàntic original de Jean Coralli i Jules Perrot (1841), amb música d’Adolphe Adam. Peter Wright, conegut per la seva tasca al Royal Ballet i al Birmingham Royal Ballet, en va fer una lectura especialment cuidada dramatúrgicament i molt respectuosa amb la tradició, tot aportant-li una gran claredat narrativa i sensibilitat teatral.
La història de Giselle és un viatge des de la innocència fins al deliri i la redempció. La protagonista és una jove camperola que s’enamora d’Albrecht, un noble que es fa passar per vilatà. En descobrir l’engany, Giselle cau en la bogeria i mor. Al segon acte, ja convertida en una “Wili”, apareix en un bosc fantasmagòric on els esperits de les joves mortes abans del casament condemnen els homes a ballar fins a la mort. Malgrat la tragèdia, Giselle perdona Albrecht i el salva, oferint una de les escenes més commovedores del repertori romàntic.
L’argument es basa en un text de l’autor alemany Heinrich Heine, que descriu la llegenda d’aquests esperits elementals nocturns amb aquestes paraules: “Les Wilis són núvies que han mort abans del casament. Les pobres joves no poden descansar tranquil·les a les seves tombes: als seus cors morts, als seus peus morts, encara hi resta aquell desig de dansar que no van poder satisfer en vida. A mitjanit s’aixequen, es reuneixen, i ai del jove que es trobi amb elles! Ha de ballar amb elles: l’abracen amb un deliri desbocat, i ell balla amb elles, sense repòs ni descans, fins que cau mort.”
La música d’Adolphe Adam, Friedrich Burgmüller i Riccardo Drigo, plena de lirisme i contrastos, accentua aquesta dualitat entre el món real i l’espiritual, i ha estat considerada una de les partitures més inspirades del Romanticisme francès.
Bayerisches Staatsballett
El Bayerisches Staatsballett es va fundar com a divisió independent de la Bayerische Staatsoper durant la temporada 1990/91, impulsat per la llegendària ballarina Konstanze Vernon, que va voler donar identitat pròpia al cos de ball de Munic. Després de la seva retirada, Ivan Liška en va assumir la direcció del 1998 al 2016, consolidant la companyia com una de les més prestigioses d’Europa. L’agost de 2016 el va succeir Igor Zelensky, i des del maig de 2022 n’és director Laurent Hilaire, antic ballarí de l’Opéra de París i figura destacada del panorama internacional.
El repertori del Bayerisches Staatsballett combina grans títols clàssics —amb adaptacions de Ray Barra, Patrice Bart i el mateix Peter Wright— amb obres narratives de John Cranko i John Neumeier. Paral·lelament, la companyia ha obert el seu repertori a creadors contemporanis com Sharon Eyal, Marco Goecke, Sol León & Paul Lightfoot, Wayne McGregor, Alexei Ratmansky, Liam Scarlett i Christopher Wheeldon, situant-se així en la intersecció entre tradició i innovació.
Amb 62 ballarins de més de 20 nacionalitats, la companyia destaca per la seva versatilitat, la seva exigència artística i el seu estil refinat, que uneix precisió tècnica i sensibilitat interpretativa. A més de les seves produccions a Múnic, el Bayerisches Staatsballett realitza regularment gires internacionals i manté un fort compromís amb la formació i la divulgació de la dansa a través de la sèrie Ballett Extra i de tallers per a infants i joves.
Amb Giselle, el Liceu reafirma el seu compromís amb la gran tradició del ballet clàssic i amb la presència de les millors companyies internacionals al seu escenari, oferint al públic una producció d’una bellesa atemporal i una intensitat emocional única.
Amb el suport de:
|
Benefactor del Cercle de la Dansa:
|