Rinaldo Alessandrini, considerat un dels principals referents de la música antiga actual, torna al Gran Teatre del Liceu per afrontar un nou repte: la interpretació d’'Il terzo libro de madrigali' (1592), el proper 14 de maig a la Sala Foyer. Alessandrini es posa al capdavant de Concerto Italiano, el conjunt vocal i instrumental que ell mateix va fundar el 1984 i que s’ha erigit com una de les més prestigioses en l’àmbit de la música renaixentista i barroca.
Els madrigals de Claudio Monteverdi (1567-1643) són un catàleg imprescindible dins de la història de la música i representen la culminació d’un gènere. En la seva evolució, però, també donen pas al naixement d’un de nou: l’òpera. Agrupats en nou llibres publicats entre els anys 1587 i 1651, el darrer de forma pòstuma, el cicle de madrigals constitueix un fascinant i poètic viatge cap als orígens de l'òpera que el Liceu va encetar la temporada 2021/22. Després de presentar dos concerts la temporada 2021/22 (I-II), dos més la 2022/23 (III-IV), i un la 2023/24 (V) Alessandrini i Concerto Italiano aborden ara el concert Els madrigals de Monteverdi VI, que correspon al tercer llibre.
Amb il terzo libro de madrigali, publicat a Venècia l’any 1592 per Riccardo Amadino, Claudio Monteverdi consolida la seva maduresa com a compositor i obre una nova etapa en la seva trajectòria artística. Aquest llibre constitueix, a més, la primera confirmació documental de la seva estada a Màntua, on treballava com a intèrpret de viola a la cort de Vincenzo Gonzaga. La col·lecció reflecteix plenament l’ambient cultural de la ciutat i els gustos del seu mecenes, tot incorporant textos literaris d’autors vinculats a la refinada cort de Ferrara, com Giovanni Battista Guarini i Torquato Tasso.
En aquest tercer llibre, Monteverdi aprofundeix en l’exploració de la relació entre música i paraula, amb una sensibilitat nova que li permet captar i amplificar la dimensió emocional i expressiva dels poemes. Cada madrigal esdevé així un exercici d’introspecció poètica, on la música subratlla els contrastos afectius, els girs retòrics i les subtileses del text. Al mateix temps, l’obra evidencia la plenitud del llenguatge contrapuntístic heretat de la prima prattica, amb madrigals que mostren un domini extraordinari de l’escriptura vocal i una habilitat singular per equilibrar tradició i innovació.
Aquest equilibri, sumat a l’ambició formal d’algunes peces i a la força comunicativa del conjunt, va garantir un èxit notable del llibre, fins al punt que se’n van fer cinc reimpressions en només dues dècades. El terzo libro esdevé així un testimoni imprescindible de l’evolució de Monteverdi i del seu paper com a pont entre el Renaixement i el Barroc, i entre les convencions establertes i les noves vies expressives que transformarien la música europea.
Rinaldo Alessandrini
Nascut a Roma el 1960, Rinaldo Alessandrini és un músic enèrgic i polièdric, clavecinista, organista i pianista, director d’orquestra i de cor, a més de fundador i director del prestigiós Concerto Italiano. Amb una trajectòria de més de quaranta anys en el camp de la música antiga, compagina la seva activitat al capdavant del Concerto Italiano amb recitals com a solista en festivals d’arreu del món.
Alessandrini ha contribuït notòriament a recuperar el patrimoni madrigalesc del principi del s. XVII, una recerca que també ha fet extensible a la música religiosa romana, l’òpera, les cantates, els motets i els oratoris. La seva vocació envers la música italiana l’ha convertit en un dels millors intèrprets de Monteverdi, a través d’un cicle complet de les seves obres que s’ha escoltat al Teatro alla Scala de Milà en coproducció amb l’Opéra National de Paris, dirigit per Robert Wilson.
En el seu vessant com a director, ha dirigit un gran nombre de formacions, com l’Orchestra del Maggio Musicale Fiorentino, Orquesta Ciudad de Granada, Detroit Symphony Orchestra, Orchestra della Toscana, Scottish Chamber Orchestra, Simfonia del Nord, Orchestra of the Age of Enlightment, Boston Handel & Haydn Society, Freiburger Barockorchester i Orchestre Symphonique de La Monnaie, entre d’altres. Va debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 1998/99 amb Alcina, i des d'aleshores ha tornat quatre vegades més, sempre en el context del cicle de madrigals de Monteverdi.
Concerto Italiano
Formada l’any 1984, la seva història coincideix amb el renaixement de la música antiga a Itàlia. Monteverdi, Bach i Vivaldi van ser els principals pilars sobre els quals la formació italiana va poder renovar el llenguatge de la música antiga, tot descobrint aspectes estètics i retòrics completament innovadors en aquell moment. Després de dècades de trajectòria, les gravacions de Concerto Italiano mantenen el seu estatus de versions de referència. La formació ha visitat teatres, auditoris i festivals d’arreu del món.
Concerto Italiano va crear la trilogia Monteverdi al Teatro alla Scala de Milà i a l’Opéra National de París, dirigida per Bob Wilson entre els anys 2009 i 2016. Ha rebut distincions destacades, com ara quatre Premis Gramophone (1994, 1998, 2002 i 2004), també tres premis de la crítica discogràfica alemanya, el Premio Cini, cinc premis al Midem de Canes, a més de dos Disque de l’Année (1998 i 2005) i Enregistrament de l’Any per Amadeus (1998), entre d’altres. L’any 2002 va rebre el Premio Abbiati per tota la seva activitat.
Amb el suport de:
| 
|