Elīna Garanča és considerada com la millor mezzosoprano del món
Amb un programa que conté cançons i àries de compositors romàntics europeus del segle XIX.
Nascuda a Riga (Letònia), Elīna Garanča és considerada com la millor mezzosoprano del món.
Després dels recents èxits en el seu debut com a Kundry al Parsifal de Wagner a Bayreuth, la seva Princesa d’Eboli a la inauguració de la temporada del Teatro alla Scala o l’Amneris d’Aida a Berlín en la producció de Calixto Bieito, arriba al Liceu per oferir el seu recital en plenitud de forma.
Amb un timbre captivador i bell, sense fissures en els canvis de registre, amb un centre sedós, uns greus ressonants i uns aguts penetrants, la cantant letona s’endinsa en cada rol vivint l’essència de la música. Seduint sempre amb la seva veu i les seves inflexions, passant pels filats, la sensualitat o llanguiment en el fraseig.
Elīna Garanča es convidada regularment a la Metropolitan Opera, la Wiener Staatsoper, al ROH Covent Garden, al Festival de Salzburg, al Festspielhaus Baden-Baden, la Bayerisches Staatsoper de Múnic, la Deutsche Oper de Berlín, el Carnegie Hall de Nova York o el Wigmore Hall de Londre, entre altres d’arreu del món.
Garanča, que va debutar al Gran Teatre del Liceu cantant Sesto (La clemenza di Tito) en substitució de Joyce DiDonato l’any 2006, hi tornaria per cantar la Seymour d’Anna Bolena i un Rèquiem de Mozart a la basílica de Montserrat durant la pandèmia de la Covid-19, es presenta en format de recital amb un programa que conté cançons i àries de compositors romàntics europeus del segle XIX i també alguna romança de sarsuela, gènere sobre el qual té gran predilecció.
Amb un instrument envejable de veu homogènia, vellutat i de gran bellesa, Garanča captivarà el públic durant tota la vetllada.
Amb el suport de:
Dates i entrades
| Torn E |
- Part I 50 min
- Pausa 30 min
- Part II 40 min
Fitxa artística
Programa de mà
Programa
Johannes Brahms (1833 – 1897)
Liebestreu, Op 3 núm. 1
Geheimnis Op, 71 núm. 3
Wir wandelten, Op 96 núm. 2
O wüsst‘ ich doch, Op 63 núm. 8
Alte Liebe, Op 72 núm. 1
Die Mainacht, Op 43 núm. 2
Von ewiger Liebe, Op 43 núm. 1
Hector Berlioz (1803 – 1869)
"D’amour l'ardente flamme" (La damnation de Faust)
Gabriel Fauré (1845 – 1924)
Romances sans paroles, Op. 17 núm. 3 (Malcolm Martineau, piano)
Camille Saint-Saëns (1835 – 1921)
"Mon coeur s’ouvre à ta voix" (Samson et Dalila)
Charles Gounod (1818 – 1893)
"Me voici seule enfin!... Plus grand dans son obscurité" (La reine de Saba)
PAUSA
Piotr Ílitx Txaikovski (1840 – 1893)
"Da, txas nastal!" (La donzella d’Orléans)
Serguei Rakhmàninov (1873 – 1943)
Ne vier mne, drug! / (No em creguis, amic!) Op 14 núm. 7
Son (Un somni), Op 8 núm. 5
O, ne grusti (Oh, no estiguis trist), Op 14 núm. 8
Vessennie vodi / (Aigües de primavera), Op 14 núm. 11
Isaac Albéniz (1860 – 1909)
Tango Op. 165 núm. 2 (Malcolm Martineau, piano)
Ruperto Chapí (1851 – 1909)
"Cuando está tan hondo" (El barquillero)
Georges Bizet (1838 – 1875)
"Havanera" (Carmen)
Ruperto Chapí (1851 – 1909)
"Carceleras" (Las hijas del Zebedeo)