El musical 'My Fair Lady', per primer cop al Liceu

• El Gran Teatre del Liceu acull la primera representació a Barcelona del cèlebre musical My Fair Lady, de Frederik Loewe i Alan Jay Lerner, basat en la comèdia Pigmalió (1913), de George Bernaw Shaw
• L’especialista del gènere Alfonso Casado Trigo es posarà al capdavant de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu en una versió concert semiescenificada signada pel director d’escena britànic Guy Unsworth
• El repartiment inclou les veus d’Ellie Laugharne (Eliza Doolittle), Steven Pacey (Professor Higgins), Richard Suart (Coronel Pickering), Peter Polycarpou (Alfred P. Doolittle), Nadim Naaman (Freddy Eynsford Hill) i Susie Blake (Mrs Higgins/ Mrs Pearce/ Cockney Woman), el mateix elenc que presenta l’obra en el Grange Festival de Londres només uns dies abans.
• La comèdia narra la història de la florista cockney Eliza Doolittle que comença a rebre lliçons del fonetista Professor Henry Higgins, el qual s’obsessiona amb el somni de convertir-la en una dama elegant de l’alta societat londinenca
• My Fair Lady es presenta en acord amb Concord Theatricals Ltd. en nom de Tams-Witmark LLC.
• My Fair Lady té el suport d’Estrella Damm

[[{"fid":"19774","view_mode":"gran","fields":{"format":"gran","field_file_image_alt_text[und][0][value]":"Ellie Laugharne a 'My Fair Lady'."},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"gran","field_file_image_alt_text[und][0][value]":"Ellie Laugharne a 'My Fair Lady'."}},"attributes":{"alt":"Ellie Laugharne a 'My Fair Lady'.","class":"media-element file-gran","data-delta":"2"}}]]

Barcelona, 16 de juliol de 2021. Considerat el “musical perfecte”, My Fair Lady, de Frederik Loewe, es podrà veure per primer cop a Barcelona al Gran Teatre del Liceu amb dues úniques funcions, el 22 i el 23 de juliol. El musical en dos actes es va estrenar el 15 de març de 1956 al Mark Hellinger Theatre de Nova York. Posteriorment es va representar al Broadhurst Theatre i després al The Broadway Theatre, on va estar en cartellera fins al 1962. El musical es basa en la comèdia Pigmalió (1913) de George Bernard Shaw i compta amb llibret d’Alan Jay Lerner. Narra la història de la transformació d’Eliza Doolittle, una florista vulgar i malparlada dels baixos fons de Londres que s’acaba convertint en una dama refinada. La vida de la noia canvia quan un filòleg, Henry Higgins, la troba un vespre pels volts del Covent Garden mentre pren notes sobre l’accent cockney i decideix ensenyar-li a parlar correctament. Prèviament ha apostat amb el seu amic, el coronel Pickering, que aconseguirà convertir aquella miserable en una senyoreta distingida de l’alta societat.

El director sevillà Alfonso Casado Trigo, que ha dirigit un ample ventall de musicals com ara Mamma Mia!, La Bella i la Bèstia, Els miserables o Miss Saigon, es posarà al capdavant de l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu. El repartiment compta amb les veus d’Ellie Laugharne (Eliza Doolittle), Steven Pacey (Professor Higgins), Richard Suart (Coronel Pickering), Peter Polycarpou (Alfred P. Doolittle, pare d’Eliza), Nadim Naaman (Freddy Eynsford Hill) i Susie Blake (Mrs Higgins/ Mrs Pearce/ Cockney Woman). Alguns dels moments àlgids d’aquest musical que va guanyar nou premis Tony el 1957 són el tema amb què s’obre la peça “Why Can't The English?” del Professor Higgins; la divertida “The Rain In Spain”, en què Eliza Doolittle repeteix les lliçons de fonètica del professor fins a la sacietat, o bé la cançó de lluïment d’Eliza “I Could Have Danced All Night”.

Guy Unsworth assumeix la proposta semiescenificada d’aquesta producció que s’estrena el 16 de juliol de 2021 al prestigiós The Grange Festival Hamphire (GB) amb el mateix repartiment. El director britànic ha dirigit la posada en escena de diversos musicals actuals, com ara Farraguth North, Cool Rider, Snow White o Julius Caesar. El seu treball ha estat nominat en 25 ocasions. La seva proposta per a aquesta versió de My Fair Lady aprofundeix en la relació amorosa entre Eliza i el professor Higgins per oferir una aproximació més intimista de l’obra.

El musical My Fair Lady es va començar a gestar a mitjans dels anys 30, quan Gabriel Pascal va fer-se amb els drets de l’obra de Shaw. El llibretista i lletrista Alan Jay Lerner (1918-1986) i el compositor d’origen alemany Frederick Loewe (1901-1988), es van posar a treballar de seguida, però la feina es va interrompre pels dubtes sobre la viabilitat del projecte. Un cop mort Pascal, el projecte es va reprendre fins a la finalització de l’obra, que es va convertir en una peça molt popular tant als Estats Units com a Anglaterra. Es va estrenar el 15 de març 1956 amb Julie Andrews de protagonista, una actriu que finalment va ser rebutjada per a l’adaptació cinematogràfica de 1964, dirigida per George Cukor. Van interpretar els rols principals Audrey Hepburn –doblada en les cançons per Marni Nixon- i Rex Harrison. El film va seguir en la línia ascendent del musical i va obtenir vuit premis Oscar, entre els quals el de millor pel·lícula, millor director i millor actor (Rex Harrison).

Resum argumental

A la sortida del teatre del Covent Garden, a Londres, el professor de fonètica Higgins coneix una florista vulgar i malparlada, Eliza Doolittle. Higgins fa una juguesca amb el seu amic, el coronel Pickering, a qui s’ha trobat de casualitat pels volts del teatre: es proposa educar Eliza i fer-la passar per una dama de l’alta societat anglesa. Guanyarà si és capaç de presentar-la a l’ambaixada de Transilvània fent-la passar per una princesa.

Eliza es trasllada a viure a casa de Higgins per començar a treballar principalment en el seu terrible accent cockney. Al cap de poc temps, es presenta a casa del professor Alfred P. Doolittle, pare d’Eliza, escombriaire als carrers de Londres. Alfred vol saber si les intencions de Higgins són honestes.

Eliza comença a rebre lliçons i el que en un principi sembla una empresa destinada al fracàs comença a prendre forma, gràcies a l’esforç de la jove, que aconsegueix pronunciar correctament “The rain in Spain stays mainly in the plain”. En aquest moment,  Eliza comença a sentir quelcom més que simple admiració cap al seu mentor.

Poc després, Eliza Doolittle és presentada en societat a les carreres d’Ascot, tot i que, duta per la passió, deixa anar algun estirabot que la compromet, com ara “Mou el cul!” adreçant-se a un cavall díscol. El jove aristòcrata Freddy Eynsford-Hill, però, s’enamora a primera vista d’Eliza.

Poc després, la recepció a l’ambaixada de Transilvània és un èxit. Higgins i Pickering es vanten del seu èxit i Eliza, que els escolta, sent que tan sols ha estat l’objecte d’un experiment lingüístic i corre a refugiar-se a casa de la mare del seu mentor. Allà, s’assabenta que el seu pare ha esdevingut milionari.

Higgins intenta convèncer Eliza que torni amb ella. La jove ha refusat la mà de Freddy, que se li havia declarat, i finalment tant ella com Higgins s’adonen que no poden estar l’un sense l’altra. El musical es clou en to de comèdia amb el tema Eliza, where the devil are my slippers? (Elisa, on dimoni estan les meves sabatilles?)

Amb el suport de: