Una de les icones més celebrades i resistents del belcantisme
"El món ens trenca a tots, però després molts es tornen més forts en llocs trencats".
Ernest Hemingway
En la persecució del seu somni, una dona jove està a punt de casar-se amb el seu amor. Just en el mateix moment, és descoberta per tot el poble dormint a casa d’un desconegut.
Les sospites d’infidelitat que tothom dona per certes fan que el jove promès, foll de gelosia, trenqui el seu compromís i necessitarà dos actes per esbrinar que el somnambulisme és l’autèntic culpable de l’embolic. Tot acaba feliçment: la presència de la noia sortint per la finestra del molí tot arriscant la vida constitueix la prova definitiva de la seva innocència.
Molt abans que el verisme explotés la temàtica de la infidelitat femenina des de perspectives realistes, Bellini va abordar el que era llavors un espinós tabú amb una gran delicadesa dramàtica.
Ambientada en un entorn rural als Alps suïssos, també idealitzats pels romàntics en obres com Guillem Tell, La fille du regiment o Giselle, aquesta “opera semiseria” en dos actes confronta a les gents d’aquestes tranquil·les contrades a les misèries de la humanitat: desconfiança, hostilitat i ostracisme davant de la incerta ombra d’una vulgar sospita.
El poble esdevé el tercer gran protagonista de l’òpera, mostrant la duresa rural que es manifesta en més rancor que solidaritat i més misèria que abundància. El somnambulisme de la protagonista actua, així, com al revulsiu necessari per despertar a tothom d’un malson col·lectiu, alhora que proporciona el moment àlgid a una poètica partitura que es va acabar convertint en una de les icones més celebrades i resistents del belcantisme. El fenomen de la son permet superar els aspectes realistes del personatge, de manera similar a les famoses escenes de la bogeria tan estimades pels romàntics, i el seu caràcter benigne pot menar al final feliç que reclamen l’“opera semiseria” i el romanç sentimental de l’època.
Per desxifrar els misteris de la partitura, lliurar la màgia bel canto i afrontar la brutal exigència vocal, tindrem sobre l’escenari Nadine Sierra com a Amina i Xabier Anduaga com a Elvino, els espectaculars hereus dels llegendaris cantants protagonistes de l’estrena: Giuditta Pasta i Giovanni Battista Rubini. L’extraordinària inspiració lírica de Bellini, que desplega les seves més refinades i belles melodies per explicar els sentiments dels protagonistes. A banda de la increïble ària d’Elvino (“Ah! perché non posso odiarti”) té el moment més admirable en una de les àries per a soprano més sublims del compositor, la cèlebre “Ah, non credea mirarti... Ah, non giunge!”, que Amina canta en estat de somnambulisme. Aquesta coproducció entre el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real de Madrid, el Teatre Nacional de Tòquio i el Teatro Massimo de Palermo, signada per Bárbara Lluch va ser, en la seva estrena, un èxit incontestable.
La directora d’escena, després d’una dècada de bona feina a Londres —i amb una agenda important en els teatres europeus de més prestigi—, tot respectant l’època en què es va ambientar l’òpera, vol desromantitzar-la tenint en compte el context #Metoo i aporta, al conte bucòlic de Bellini, un gir dramàtic final amb un toc de modernitat i perspectiva feminista. Estrenada a Milà l’any 1831 (i al Liceu el 1848) forma part de l’admirada trilogia del bel canto bellinià al costat de Norma i I Puritani.
La sonnambula és un melodrama romàntic amb tots els ingredients d’intriga amorosa, aparicions fantasmagòriques, somnis coexistint amb una curiosa incursió científica al món del somnambulisme, tot tractat com a pretext i alhora com a fenomen de la patologia humana.
Melodramma en dos actes
Llibret de Felice Romani, basat en La Somnambule d’Eugène Scribe i Germain Delavigne i La Somnambule ou L’arrivée d’un nouveau seigner d’Eugène Scribe i Pierre Aumer.
- Estrena absoluta: 06/03/1831 al Teatro Carcano de Milà.
- Estrena a Barcelona: 21/04/1836 al Teatre de la Santa Creu.
- Estrena al Gran Teatre del Liceu: 05/08/1848.
- Darrera representació al Liceu: 17/02/2014.
- Total de representacions al Liceu: 132.
Amb el suport de:
Fitxa artística
- Direcció d'escena
- Bárbara Lluch
- Coreografia
- Metamorphosis danza (Iratxe Ansa i Igor Bacovich)
- Escenografia
- Christof Daniel Hetzer
- Vestuari
- Clara Peluffo Valentini
- Il·luminació
- Urs Schönebaum
- Producció
- Gran Teatre del Liceu, Teatro Real, New National Theatre Tòquio i Teatro Massimo di Palermo
- Cor del Gran Teatre del Liceu (Pablo Assante, director)
- Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
- Assistència a la direcció musical
- Rodrigo de Vera
- Director
- Lorenzo Passerini
Repartiment
La sonnambula
Dimecres 16 d'abril a les 19:30h
Òpera + DJ + Food Stands
Entrades a la venda el 17 de març a les 15h (per a membres de la comunitat LiceUnder35) i a les 16h per al públic general (menor de 35 anys).
Tens entre 18 i 35 anys? Uneix-te a la Comunitat LiceUnder 35