El Liceu i el barri del raval estrenen 'La gata perduda'

• Després de quatre anys de treball col·lectiu, el Liceu presenta La gata perduda, una nova òpera co-creada amb el barri del Raval. Aquesta és la primera producció resultant del programa ‘Opera Prima’, la línia de creació comunitària del Liceu, que té la premissa d’usar l’art com a pilar de transformació de les persones, així com amb la voluntat d’inclusió social a través de la cultura
• Com a organització cultural amb 175 anys d’història, el Liceu lidera amb aquest projecte un gran repte de ciutat i fa un pas endavant en el desenvolupament cap a una institució sensible i amatent a les realitats que succeeixen en plena tercera dècada del segle XXI
• Aquest projecte suposa una transformació transversal de la institució que passa per activar processos de participació i co-creació, així com sinèrgies comunitàries, promoure la vertebració social del territori a través de la creació artística, apropar l’òpera des de la participació activa i oferir als professionals del Liceu una experiència enriquidora
• Aquesta iniciativa compta amb la intervenció dels veïns i veïnes de la comunitat més eclèctica de Barcelona: més de 40 nacionalitats en 1,1km2 i on es troba la major densitat d’associacionisme de la Unió Europea. Hi han participat (de manera directa o indirecta) unes 1.000 persones entre persones individuals i entitats i organitzacions
• Unes 70 associacions i institucions del Raval han format part del projecte, amb l’estreta col·laboració de la Fundació Tot Raval i la complicitat del Districte de Ciutat Vella
• La creació comunitària implica que el barri s’ha inserit en tot el procés de creació artística, des de la dramatúrgia, la interpretació musical i coral i la construcció tècnica amb un diàleg permanent amb professionals de les diferents àrees, tot garantint l’excel·lència artística
• En aquest sentit, la dramaturga Victoria Szpunberg ha escrit el llibret a partir d’una extensa recerca bibliogràfica sobre el barri i una vintena d’entrevistes realitzades amb el veïnat del Raval
• La composició de l’obra va a càrrec d’Arnau Tordera I i beu de les realitats musicals del barri. La partitura la dirigirà el director Alfons Reverté amb músics del Conservatori Superior de Música del Liceu i el Taller de Músics, entre d’altres. Cristina Colomer s’ha encarregat de coordinar els cors amateurs del barri del Raval. Pel que fa als solistes, el repartiment recau en Pau Armengol, Joan Sáez, Rocío Martínez, Marta Infante, Albert Casals, Óscar Peñarroya i Dianne Ico
• A nivell escènic, Ricard Soler Mallol n’assumeix la direcció d’escena, Adrià Pinar ha realitzat l’escenografia i la part de vestuari porta el segell de Montse Amenós, confeccionat per Dona Kolors i Top Manta, dos projectes socials sorgits en el barri del Raval
• La gata perduda explica la lluita d’un barri que no es resigna a ser manipulat i que es rebel·la contra els poders fàctics; el barri és en si mateix un personatge cabdal que serà interpretat per la massa coral dels cors amateurs del Raval
• Del 4 al 7 d’octubre, la Sala Miralls acollirà una instal·lació pensada i confeccionada pel col·lectiu artístic Domestic Data Streamers i el despatx d’arquitectura TAKK que recull de manera interactiva totes les dades del projecte comunitari
• TV3 també ha realitzat una docusèrie que il·lustra tot el procés de creació comunitària i que es presentarà properament als mitjans
• La gata perduda s’ha concebut en el marc del projecte OPERA PRIMA, la nova línia de creació comunitària del programa social LiceuApropa. L’objectiu és elaborar una òpera de nova creació cada tres anys amb diferents comunitats arreu de Catalunya, per tal d’apropar aquest gènere a tots els ciutadans i públics
• La gata perduda forma part del projecte europeu TRACTION, Opera co-creation for a social transformation, projecte que apropa l'òpera a comunitats diverses a través de la innovació tecnològica. L’empresa Vicometch lidera la iniciativa amb l’objectiu de fer arribar l’òpera a través de la tecnologia a comunitats en risc de vulnerabilitat

 

Barcelona, 30 de setembre de 2022. El Gran Teatre del Liceu estrena el proper 5 d’octubre La gata perduda, la primera òpera comunitària co-creada amb el barri del Raval i en el marc del projecte OPERA PRIMA dins del programa LiceuApropa. Després de quatre anys de treball col·lectiu, el Liceu presenta aquesta nova òpera inclosa el la programació artística del Teatre i que ocupa l’escenari de la Sala Gran del Liceu el 5 i el 7 d’octubre de 2022, dues úniques funcions que ja han gairebé esgotat les entrades. Com a organització cultural amb 175 anys d’història, el Liceu lidera amb aquest projecte un gran repte de ciutat i fa un pas endavant en el desenvolupament cap a una institució sensible i amatent a les realitats que succeeixen en plena tercera dècada del segle XXI.

OPERA PRIMA produirà una obra cada tres anys que s’integrarà en la programació del Teatre amb l’objectiu de garantir l’accés a la cultura a les persones del barri com eina d’integració social i cultural. Aquest projecte es caracteritza per l’activació de processos de co-creació i de participació activa, la vertebració social del territori a través de la creació artística i la visibilització del talent humà. OPERA PRIMA també suposa transformació transversal de la institució que passa per potenciar sinèrgies comunitàries i oferir als professionals del Liceu una experiència enriquidora.

La creació comunitària implica que el barri s’ha inserit en tot el procés de creació artística, des de la dramatúrgia, la interpretació musical i coral, la construcció tècnica i la comunicació del projecte amb un diàleg permanent amb professionals de les diferents àrees, tot garantint l’excel·lència artística del projecte.

L’òpera de La gata perduda i el Raval

La gata perduda és l’òpera amb què el Raval entra al Liceu i amb què el Liceu ha tingut l’oportunitat d’obrir-se, de conèixer i aprendre d’un barri del qual en forma part i l’acull. Aquesta iniciativa compta amb la intervenció dels veïns i veïnes de la comunitat més eclèctica de Barcelona: més de 40 nacionalitats en 1,1km2 i on es troba la major densitat d’associacionisme de la Unió Europea. Hi han participat (de manera directa o indirecta) unes 1.000 persones entre persones individuals i entitats i organitzacions.

En aquest sentit, per tal de buscar totes aquestes complicitats entre els diferents actors del barri, des del setembre del 2018, l’equip coordinador d’OPERA PRIMA ha estat en converses constants amb el Districte de Ciutat Vella i amb la Fundació Tot Raval. Es va obrir així una via de descoberta del terreny, sensibilització amb el barri, explicació del projecte, diàleg comunitari i la recerca de col·laboradors.  En aquests quatre anys de treball col·lectiu, s’ha solidificat la missió de filar una xarxa comunitària i contribuir a que les sinergies sorgeixin. Un dels punts clau en aquest procés ha estat la cerca d’individus o col·lectius que, tot i no dedicar-se professionalment al món cultural, aquests han format part de les diferents parts de la creació d’una òpera com són: l’escriptura musical i dramatúrgia, interpretació, i construcció d’elements tècnics i d’escena i de comunicació del projecte. Un diàleg artístic que ha estat enriquidor per ambdues bandes – artística i comunitària- i que pretén crear una experiència transformadora per a tots els agents implicats.

Aquest nou projecte també ha contemplat un equip artístic que ha creat conjuntament amb tot el barri una nova òpera, oferint-los l’oportunitat d’integrar-se a un programa innovador en el nostre país. La gata perduda compta amb un llibret escrit per la dramaturga Victoria Szpunberg a partir d’una extensa recerca bibliogràfica sobre el barri i una vintena d’entrevistes realitzades amb el veïnat del Raval, font d’inspiració clau per a l’escriptura d’aquesta ficció. La trama de l’obra, en paraules d’Szpunberg, “gira entorn d’un fet inesperat que succeeix en un dels carrers més coneguts del Raval, on es desenvolupa una trama fantasiosa que implica tot el barri”.

L’argument compta amb trets èpics, surrealistes i tragicòmics, i hi combina emocions fortes amb fantasia i acció. Segons la mateixa dramaturga, “el text compta amb recursos dramatúrgics que el teatre contemporani de vegades no contempla i que, en canvi, són més propis del gènere operístic”.

La composició de l’obra ha anat a càrrec d’Arnau Tordera I i beu de les realitats musicals del barri. Pel que fa a l’experiència sonora, Tordera I ha tingut el repte d’escriure per a professionals i amateurs, d’integrar sons tradicionals del món amb un resultat final fàcil de comprendre i de gaudir a partir d’unes melodies escrites amb el llenguatge universal i sensible de les emocions. Hi ha conjugades diferents mirades sobres els diferents estils musicals que es poden desplegar avui en dia en la música escènica, apostant per un llenguatge simfònic que es connecta amb l’òpera romàntica de la segona meitat del segle XIX i també amb la música cinematogràfica. Sense renunciar al lirisme i amb la vocació de donar comprensió a la línia melòdica. “És des de la música popular d’on neix l’estètica d’aquest pensament i dona com a resultat aquesta partitura”, afirma el compositor. 

La partitura la dirigeix Alfons Reverté, director musical de l’òpera, amb la interpretació de músics del Conservatori Superior de Música del Liceu i el Taller de Músics, entre d’altres. Cristina Colomer s’ha encarregat de coordinar els cors amateurs del barri del Raval. 11 grups corals del barri del Raval interpreten el personatge del Cor del Raval. Grups ben eclèctics amb totes les edats representades: cor infantil (Kudyapi), cor juvenil (Musical’s Choir), cors femenins (KorraVal Evolution, Cor de Dones de Xamfrà, Dona Gòspel), cors adults (Agrupació Coral i Recreativa les Flors de Maig, TrencaCors, Cor Drassanes, Grup Mon Raval, Societat Coral Girasol, Cor Turull). A més a més, el Cor Canta interpreta dels bevedors del bar de Marsella, el Cor dels Invisibles interpreta el cor dels invisibles, l’Associació Carabutsí encarna el cor rumba, el cor heavy metal l’interpreta José Domínguez, Leandro Crespo i músics del Taller de músics i la batucada va a càrrec de l’Escola de Músics.

Pel que fa als solistes, el repartiment recau en Pau Armengol, Joan Sáez, Rocío Martínez, Marta Infante, Albert Casals, Óscar Peñarroya i Dianne Ico.

A nivell escènic, Ricard Soler Mallol n’assumeix la direcció d’escena, Adrià Pinar ha realitzat l’escenografia i la part de vestuari porta el segell de Montse Amenós, confeccionat per Dona Kolors i Top Manta, dos projectes socials sorgits en el barri del Raval. Les fotografies dels veïns i veïnes que apareixen impreses en el vestuari del cor han estat realitzades per l’artista Jordi Guillumet i estudiants de la Facultat de Comunicació Blanquerna.

La part tècnica de la direcció d’escena l’han complementat Miquel Àngel Raió, videocreador, Maria de la Cámara i Gabriel Paré de Cube.bz, il·luminadors i Tuixén Benet, en la direcció de coreografia.

El terra de l’escenografia de l’òpera és una obra artística sorgida d’un treball comunitari entre els artistes Eledu, JLoca, Kenor, Morcky, Musa i Nemo i la col·laboració de la cooperativa Impulsem, sota la curadoria d’Antoine Careil de Street Art Barcelona / Arnau Gallery.

La comparsa de la gata, element escenogràfic que apareix al final de l’òpera ha estat creat per José Menchero en col·laboració amb alumnes en pràctiques de l’Escola Massana.

Els dissenys de la imatge de La gata perduda, que inclou cartell, programa de mà, i altres elements físics i digitals de presentació i promoció de l'òpera han estat co-creats per un grup format per: creatius del Centre Ocupacional Sínia i alumnes de l'Escola Massana, acompanyats en el procés per l'artista Curro Claret i equips d'ambdues entitats.

L’argument

La gata perduda presenta una tensió tradicional en el món de l’òpera entre el dalt i el baix, entre el poder i el poble. El poder, simbolitzat per un Magnat ambiciós i ostentós , vol posar el Raval sota el seu control, un Raval operístic format per un cor colossal de veïns i veïnes del barri. Tres personatges extravagants i de vis còmica són la mà dreta d’aquest poder capritxós. Junts intenten domesticar el barri i, convertir-lo en un museu global, transformar-lo urbanísticament per, en definitiva, desurbanitzar-lo, és a dir, desproveir-lo de la vida urbana que hi radica. El Raval, esperonat pel personatge del secretari del Magnat, un ciutadà del barri que treballa pel poder, intenta oposar-se i fer front a les ingerències dels poderosos. El llibret original de Victoria Szpunberg mostra un món globalitzat, on les conseqüències d’un sistema regit pel benefici econòmic impacten clarament i de manera directa sobre la població, sobre els barris, sobre la vida dels seus ciutadans i ciutadanes.

Xifres del projecte

Al final hi hauran participat unes 1.000 persones entre persones individuals i entitats i organitzacions, d’unes 40 nacionalitats diferents. Un total de 72 entitats i organitzacions (una col·laboració inusual entre amateurs i professionals) s’han bolcat en la creació de l’òpera.

Hauran estat quatre anys d’un esforç col·lectiu important per presentar aquesta proposta innovadora. Des d’aleshores s’han efectuat més d’un centenar de trobades al barri per a entrevistes i diàleg comunitari, s’han fet 7 sessions fotogràfiques a veïns i veïnes d’arreu del barri, han calgut 10 dies per crear una obra de graffiti als patis del CCCB i des del mes d’abril de 2022 s’han registrat més de 40 assajos grupals.

Instal·lació a Miralls de La gata perduda i docusèrie

En motiu de l’estrena de La gata perduda, també s’ha creat una instal·lació firmada pel col·lectiu artístic Domestic Data Streamers (DDS) i pel despatx arquitectònic barceloní TAKK. Una obra que recull de manera interactiva totes les dades de La gata perduda, així com el procés creatiu d’una òpera comunitària amb l’objectiu apropar el projecte a tothom a través de la innovació tecnològica.

La mostra té forma d’amfiteatre, empra materials similars utilitzats en la producció de La gata perduda i inclou diferents pantalles explicatives. També s’inclou un 2 pòsters de visualització de dades.

Primer pòster: a través del número de persones involucrades directament amb el projecte i el número de dies que han calgut per desenvolupar-lo, s’ha una estructura que versa entre l’escultura i el plànol, entre l’arquitectura i el planell informatiu. Es tracta d’un volum de forma indeterminada fet de 560 peces, exactament el número de persones que han participat directament en la creació i desenvolupament de l’òpera.

Per altra banda, en el segon pòster, hi ha una representació visual del temps amb què s’ha pensat elaborar i representar La gata perduda. Des del dia que va començar el projecte fins al dia de la seva estrena han passat 1.428 dies, o el que és el mateix, gairebé 4 anys.  Els dos col·lectius artístics reflexionen que amb 4 anys es podrien fer moltes coses, però en lloc de tot això, s’han necessitat quatre anys (amb una pandèmia pel mig) a coordinar i assajar durant més de 328 hores entre cantants, músics, ballarins i, finalment, per crear aquesta obra comunitària. Aquesta representació està comporta, doncs, per 1.428 imatges de gats perduts com els dies que han passat i un text explicatiu.

La instal·lació es podrà veure del 4 al 7 d’octubre a la Sala Miralls. Un cop acabi la producció de La gata perduda, l’obra es portarà al vestíbul de l’entrada al Liceu del C/Sant Pau.

TV3 també ha realitzat una docusèrie que il·lustra tot el procés de creació comunitària i que es presentarà properament als mitjans.

Traction, un projecte europeu finançat per la Comissió Europea

Un dels objectius cabdals per tal de fer créixer el projecte internacionalment és sumar a la vessant cultural, una capa tecnològica que incrementi l’accessibilitat i la participació ciutadana. La Comissió Europea valida i recolza La gata perduda, aportant fons a través del projecte TRACTION, que es constitueix en forma de consorci format per diferents socis europeus amb la missió d’apropar l’òpera a tots els públics, a través de la innovació tecnològica.

Amb aquest objectiu comú i sota el lideratge de l’empresa basca Vicomtech, el Liceu i vuit socis de cinc països europeus s’han posat a treballar plegats per fer realitat aquesta premissa.

Els partners del consorci són les empreses tecnològiques Vicomtech (project leader), CWI i Virtual Reality Ireland, els projectes artístics i comunitaris liderats per INO (Irish National Opera), SAMP (Sociedade Artística Musical de Pousos) i el Liceu; l’expertesa en projectes d’acció comunitària va de la mà de François Matarasso, i la Universitat Autònoma de Barcelona i la Dublin City University, aportant recerca i avaluació.  

TRACTION està impulsant una sèrie d'eines tecnològiques innovadores a través dels centres tecnològics i universitats que formen part del consorci, per facilitar la interacció entre els professionals i les comunitats durant el procés de co-creació, així com per estendre les representacions d'òpera gràcies a la tecnologia. Pel que fa al suport tecnològic per a la co-creació, TRACTION ha desenvolupat dues eines per facilitat el diàleg comunitari i la interacció entre els diferents els professionals, les comunitats que formen part de el projecte, els participants individuals, etc. Per una banda la co-creation space tool que ha permès tot tenint en compte les necessitats i requeriments dels processos artístics comunitaris de cada projecte, compartir DATA, tot facilitant el procés de creació de l’òpera. Per altra banda, la co-creation stage tool que ha permès connectar en temps real escenaris artístics allunyats físicament. una representació deslocalitzada, o amb diversos llocs connectats remotament, perquè pugui haver una representació en temps real comunitària, participativa i interactiva.

Finalment, TRACTION també ofereix mecanismes per a l'avaluació de tots els processos involucrats en una òpera comunitària, incloent-hi les metodologies per a l'avaluació de la tecnologia.

Els projectes comunitaris que s’han dut a terme en el projecte europeu han estat O TEMPO (SOMOS NÓS), un projecte de la Sociedade Artistica Musical Dos Pousos (SAMP) fet amb interns de la presó juvenil de Leiria (Portugal), Out of the ordinary/As an nGnách, òpera comunitària de realitat virtual feta amb comunitats rurals d’Irlanda, de l’Òpera Nacional Irlandesa (INO) i La gata perduda.

Aquesta activació d’altres projectes internacionals crea sinergies i interaccions, fet que fomenta la internacionalització i la visibilització del projecte, a més de compartir les millors pràctiques per fer una òpera comunitària.

Les fases del projecte: un diàleg comunitari

Les fases del procés de creació d’una òpera amb el Raval són quatre. El projecte es va iniciar amb una primera part de recerca i coneixement del barri. L’aproximació de l’entorn es fa tot treballant amb el Districte de Ciutat Vella i amb la Fundació Tot Raval, com a actors fonaments en el territori.

En aquest període de sensibilització conjunta amb el barri/sentiment de pertinença amb el barri, també es fa un treball de descoberta de talent per veure quin paper pot tenir cada actor del Raval en la creació de la peça creativa conjunta. Posteriorment, el Liceu va seleccionar un equip artístic per treballar en un context de co-creació, oferint-los l’oportunitat d’integrar-se a un programa innovador donat que no existeixen experiències prèvies d’aquest format en el nostre país i a l’exterior són escasses. Tot plegat en un context de pandèmia. Després d’aquesta primera presa de contacte, que també va incloure una comunicació directa amb els caps i biblioteques del barri per arribar a veïns que no formen part de cap entitat social, es va passar a una segona fase on es va treballar amb projectes específics per cohesionar el Liceu i el barri: es van fer uns itineraris d’activitats sobre creació i opera que s’oferiren a les veïnes i veïns del barri. El Teatre ha col·laborat  amb diferents escoles del Raval per tal que puguin assistir a espectacles de la programació del Petit Liceu, cosa que ha comportat que molts alumnes hagin trepitjat per primera vegada el Liceu. Després d’aquestes dues fases d’integració entre les dues parts, finalment es va co-crear l’òpera i a treballar específicament per grups i amb assajos per tal de començar la producció. Finalment, 4 anys després s’estrena al Liceu en dues úniques funcions.

D’altra banda, a través de l’activitat Òpera a l’abast, consistent en conferències musicades per músics del Liceu al voltant de títols operístics de les temporades del Liceu i posterior assistència a assajos generals, molts agents del Raval també han pogut descobrir el gènere operístic, el Liceu i les seves produccions.