La formació de la consciència de l’home modern
Del 9 de novembre al 28 de desembre del 2024
Saló dels Miralls
Aquesta obra remet d’una forma directa a la mort. Les peces que la componen evoquen uns nínxols, endreçats amb una creu i un número.
Al 316 hi ha una calavera pintada; i al revers, un àngel de cap per avall, que evoca els monuments funeraris dels cementiris. Les seves ales són plenes d’ulls, com les dels serafins del romànic.
Però mentre que aquests volen dir que Déu ho veu i ho sap tot, els de Tàpies evoquen la voluntat de mirar que l’artista marca des de les primeres obres.
Antoni Tàpies (Barcelona, 1923- 2012) es va iniciar en l’art a l’adolescència durant una llarga convalescència per una greu malaltia. La creixent dedicació al dibuix i a la pintura el va impulsar a abandonar els estudis universitaris de Dret.
A la dècada del 1940, va començar a exposar les seves obres, de marcada personalitat, i conjuntament amb Joan Ponç, Joan Brossa i d’altres, va fundar la revista d’avantguarda Dau al Set (1948). Si bé la pintura de Tàpies mostrava la influència de Miró i Klee, aviat hi afegeix la iconografia, la temàtica màgica, les geometries i els estudis de color que desembocaran en la pintura matèrica. Arran de la Segona Guerra Mundial i del llançament de la bomba atòmica, Tàpies comença a expressar un interès especial per la matèria, la terra, la pols, els àtoms i les partícules. Aquesta tendència, que es tradueix en l’ús de materials aliens a l’expressió plàstica academicista, com sabates o mitjons, i en l’experimentació de noves tècniques, li valdrà el reconeixement internacional com un dels grans renovadors de l’informalisme.
A partir de la dècada del 1960, Tàpies hi incorpora nous elements iconogràfics (signes d’escriptura, elements antropomòrfics, trepitjades i signes que al·ludeixen a la realitat de Catalunya) i procediments tècnics (noves superfícies, ús d’objectes quotidians i del vernís). Les pintures matèriques formen una part substancial de l’obra de Tàpies, per a qui la matèria era també màgia, mimesi i alquímia.
Referent internacional, aquesta temporada Tàpies hauria fet 100 anys, i per aquest motiu presentem al Saló dels Miralls la seva Composició, 1991: escultura dins un catàleg generós que analitza la formació de la consciència de l’home modern.